Autor: Martí Teixidó

Segueix oberta la confrontació per hores de matèries d’estudi al batxillerat de dos cursos. D’entrada, el Ministerio de Educación (MEFPD) exigeix unes hores mínimes en determinades matèries. El Departament d’Educació ha de distribuir les trenta hores setmanals incorporant-hi llengua i literatura catalana, una hora de tutoria i el treball de recerca, darrerament sense assignació horària. Sens dubte, cal l’ensenyament de la llengua i literatura catalana alhora que es veu possible la intencionalitat política per frenar el català. Al seu torn, plataformes de professors s’oposen a la reducció d’hores; els de ciències, els de filosofia, els de literatura catalana. Oposicions raonades.…

La constitució d’equips professionals docents ve limitada pel procediment d’adjudicació de places. El sistema corporatiu creat el 1905 basat en l’elecció per antiguitat i permanència no serveix avui per la gran quantitat a gestionar i per l’acceptació de projectes singularitzats a cada establiment escolar que corresponguin als seus alumnes. En aquest assumpte social, la gran quantitat de dades no es pot tractar amb objectivitat deixant al marge les persones i els ambients socials. L’escola és una institució humana social per a educar persones subjecte amb professionals subjecte. Un procediment d’adjudicació de places ha de ser personalitzat, subjectiu i equànime però…

Si són els deu articles més llegits, reflecteixen pensament i preocupació. El seu interès és aquest i tot seguit cal una elaboració integrada. L’educació és una de les tres funcions socials (amb comunicació i cultura). La comprensió es fa amb pedagogia, la ciència de l’educació que integra la complexitat de coneixements diversos i n’ha de derivar criteris i normes d’actuació. Aquesta és la dificultat de la pedagogia i justament la seva necessitat, una visió sistèmica. L’avaluació és clau per a valorar l’aprenentatge, per a la inclusió de tots, i per a millora del procés d’educació i de la institució. L’avaluació…

Els dies 23 i 24 d’octubre del 2025 s’ha presentat el projecte de Museu de l’Educació de Catalunya promogut per dues societats filials de l’Institut d’Estudis Catalans: Pedagogia i Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. Una presentació molt completa i participada amb intervencions de responsables de museus d’educació/pedagogia ja instituïts arreu i de professionals de diversos àmbits aportant una visió multidisciplinària. Unes sessions amb continguts ben interessants i raonats. En la sessió final, la presidenta i el president de les dues societats filials promotores han descrit el projecte amb precisió i el procés d’actuacions a seguir. Excel·lent. Temps…

Finalitza el curs 2024-2025. El descontentament per l’educació i els resultats d’aprenentatge és generalitzat. Ho admetem tothom, amb independència de la ideologia o posició política. No cal que ens tirem crítiques els uns als altres. Mirem d’anar a qüestions de base, al tronc, que podem apuntalar junts. Després seran possibles diverses branques, segons l’empelt, però totes han de donar fruit. Podríem iniciar el curs 2025-2026 amb millors expectatives. Tots estaríem més contents. Parteixo del camí assenyalat per l’informe UNESCO Aprendre a ser de 1973 que va integrar l’ensenyament, tradicionalment escolàstic i acadèmic, en un marc d’educació integral. Tanmateix, ens hem…

Tan sols fa quatre anys que es reconeix políticament que l’ús de la llengua catalana està retrocedint. L’any 2019 es publicaven dades estadístiques que constataven una evidència sociolingüística i ja vàrem presentar l’alternativa a la Universitat Catalana d’Estiu. L’any 2005, mestres i pedagogues de la Societat Catalana de Pedagogia havíem observat que el coneixement de la llengua catalana havia millorat, com mai abans, però que l’ús i la voluntat de parlar-lo minvaven. Un ensenyament centrat en l’aprenentatge cognitiu no garanteix el seu ús si alhora no es fa un aprenentatge emotiu, de gust per la llengua. La focalització en ortografia…

Hi ha una gran sensibilitat social sobre comportaments inadequats dels professors docents. Informacions freqüents sobre tocaments físics i abusos sexuals han generat una desconfiança generalitzada. S’ha oït de tots els nivells però em centro en l’educació de la infància i joventut fins als 18 anys. Els darrers dos anys, ara aquí, ara allà, professors d’educació secundària han estat apartats per denúncies de tocaments o abusos sexuals. La preocupació és gran i els darrers anys els departaments d’Educació, Treball, Afers Socials i Famílies han anat perfilant protocols d’actuació per a quan es donin o es denunciïn aquests casos. En escoles s’han…

Resultats, processos i procediments. No ens ha servit gaire obsessionar-nos pels resultats i anar mirant els resultats dels altres en termes quantificats de determinats aprenentatges bàsics. En comptes de mirar enfora cal mirar endins. La producció d’aprenentatge (alumne) es fa a l’aula, i a l’escola o institut activada per procediments didàctics (professor) en un ambient conjunt (organització). Les proves ‘de contrast’ que puguem fer han de servir per confirmar la nostra avaluació contínua i sumativa dels aprenentatges o per fer-nos veure aquells aprenentatges concrets que fallen en el conjunt d’alumnes i, per tant, depenen de la intervenció docent, els procediments…

Cal encarar el Nadal i les tradicions que el configuren amb reflexió prudent. Ni com sempre s’ha fet (no hi ha sempre), ni tot reinventat (trencant amb tradicions) en una societat urbana, ni tothom amb idèntiques pràctiques (de l’herència de la Cristiandat). En tot cas, recollim l’herència de promoure la pau entre els humans i de donar especial valor als infants. Nadal, festa de la fraternitat. Nadal festa la infantesa. El Nadal cristià que emmarca les nostres festes succeïa al Dia del Sol Invicte dels romans en constatar que el dia tornava a allargar-se, festejant Saturn déu del temps i…

Seguim amb el model escolar il·lustrat d’aplegar alumnes de la mateixa edat per a la instrucció cultural. L’Escola Activa, a l’inici del segle XX, trencava amb la uniformitat instruccional i amb fonament científic biopsicològic iniciava una educació integral de coneixement, pensament i acció en un ambient de grup i comunicació. A l’escola actual s’han incorporat iniciatives esparses sovint sense la visió sistèmica que aporta la pedagogia. Es manté el model escolar uniformista amb diversificacions, però difícilment s’arriba a una educació personalista, que susciti persones. De l’educació memorística s’ha anat passant a una educació racionalista. Ara, de l’educació racionalista es vol…