Autor: Redacció

Ja fa anys que el consum de drogues en la població adolescent és un greu problema social. Des de l’Administració es fan campanyes. En l’àmbit educatiu, els joves estan més informats que mai sobre les conseqüències del consum, que no obstant no disminueix. Què no fem bé? Per què els joves segueixen consumint substàncies que saben que els perjudiquen?

La qüestió dels màsters pot semblar una tonteria, però és gràcies a una pseudopolémica que s’ha escamotejat el debat polític i ideològic que pertocava. Es parlava del doctorat el dia que es votava al Congrés l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. Aquest tema ha ocupat tot l’espai públic gràcies a la incomprensió de les esquerres de la importància de dur la iniciativa en la construcció del relat.

L’augment en l’arribada de menors no acompanyats es veia venir feia anys, però no es va preveure més recursos perquè mai no els hem considerat el nostre problema. No són els nostres menors. Per molt que la llei els protegeix, per molt que ens omplim la boca d’humanitat i solidaritat. Què passaria si tinguéssim abandonats al carrer 50 menors ‘catalans’?

Donat que les persones adultes fa molt temps que no juguem, què ens fa pensar que nosaltres som les més adequades per dissenyar els espais de joc dels infants i adolescents de la ciutat? L’Ajuntament i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona hem iniciat un projecte de cocreació de dos parcs a Barcelona amb 170 infants de 10 a 12 anys.

Es tendeix a pensar que si un nen o nena té altes capacitats intel•lectuals només li fa falta estudiar, tocar algun instrument musical o fer idiomes, i que no li cal ‘perdre el temps’ fent activitat física ni esport. És un error.

Un de cada tres nens d’entre 2 i 7 anys s’inventa un amic invisible, que compleix alhora els rols de company i alter ego. A molts pares els sembla preocupant quan ho descobreixen.

Amb el pas dels anys les treballadores han aconseguit millorar, en certa manera, la conciliació de la vida laboral i la familiar. Ha costat molt d’esforç arribar on som ara, tot i que encara queda molt per aconseguir. Som on s’ha arribat.

De la manera com acollim l’alumnat en dependrà la predisposició que tindrà per aprendre i, de ben segur, en dependrà també el dia a dia del curs que ara comencem. Acollim-lo amb un somriure, mostrant un interès sincer pel que han fet al llarg de l’estiu.

Parlem amb el psicòleg alemany Wolfgang Stark, expert en les xarxes d’aprenentatge comunitari, amb les que ha trobat una porta d’entrada dels programes d’Aprenentatge i Servei a les aules d’estudis superiors

Ara més que mai cal un treball educatiu personalitzat amb cada infant i adolescent per educar en valors i aconseguir la formació d’una personalitat equilibrada, capaç d’actuar amb criteri, solidaritat i justícia, integrada en la societat i que treballi per aconseguir millorar-la, capaç d’afrontar els nous reptes