Autor: Pablo Gutiérrez de Álamo

Les notícies falses no són cap novetat, però sí la rapidesa com es propaguen. Milers d’elles impacten a les nostres vides diàriament i van modificant el nostre sistema de creences, secundades per les nostres emocions i, en bona mesura, per unes xarxes socials que no volen fer-se responsables del que s’hi publica. Parlem amb Marc Amorós, periodista expert en aquest fenomen que acaba de publicar ‘Por qué las fake news nos joden la vida?’

Tomb extraordinari en el cas de Rubén Calleja, un jove amb síndrome de Down al qual la Conselleria d’Educació de Castella i Lleó va voler enviar a un centre d’educació especial quan tenia 11 anys. Deu anys després, l’ONU dona la raó a la família i ‘condemna’ Espanya a indemnitzar-la i a matricular Rubén en un cicle formatiu d’FP inclusiu.

En pocs dies Madrid ha vist néixer dues iniciatives sobre dues qüestions que fa anys que formen part de l’agenda educativa a Catalunya. D’una banda, l’Alianza contra la segregación escolar, formada per tres entitats socials representatives, i per l’altra el Frente por la Diversidad y la Inclusión, impulsada per famílies i experts en educació inclusiva.

El Congrés comença la tramitació de la llei amb la votació de les esmenes plantejades a l’abril pel Partit Popular, Ciutadans i Vox. El termini d’esmenes parcials es va tancar ahir, després de nou pròrrogues. En total, 195 vots en contra de les esmenes i 153 a favor.

Carlos Magro és, entre moltes altres coses, president de l’associació Educación Abierta, des de la qual ja fa anys s’ha convertit en un bon observador d’alguns dels reptes i problemes del sistema educatiu i que a partir de diferents plataformes intenta fer aportacions a la «conversa» educativa.

L’escriptor i pedagog argentí Carlos Skliar es mostra escèptic sobre els aprenentatges que es puguin treure de la crisi de la Covid19. El mercat, diu, és capaç de reposar-se de les crisis i la societat, en molts casos, es mostra acrítica amb el que passa. Un exemple pot ser la manera en la qual els sistemes educatius continuen volent funcionar amb «normalitat» on ja no queda res «normal».

Als docents els preocupa com i amb quines mesures de seguretat comptaran els qui hagin de tornar als centres al llarg les pròximes setmanes. Malgrat que encara no estan fixades, la ministra Isabel Celaá assegura que n’està parlant amb Sanitat i que hauran de ser les comunitats les que proveeixin el material de protecció.

El curs no s’allargarà i el sistema s’adaptarà a les necessitats de l’alumnat; es flexibilitzarà el currículum i les programacions didàctiques per centrar-se en els aprenentatges imprescindibles; i s’adaptarà l’avaluació, la promoció i la titulació amb l’objectiu que tothom pugui continuar els seus estudis.

Yayo Herrero és una de les principals veus de l’ecofeminismo. Parlem amb ella per analitzar la situació en la qual ens trobem, els reptes que caldria afrontar en els pròxims mesos perquè, després de la crisi sanitària, afrontem la crisi econòmica i social d’una manera diferent a com ho vam fer el 2008.

La ministra Isabel Celáa anuncia un pla per desenvolupar la carrera docent, així com un procés d’inducció a la professió d’un any. La llei educativa que ha de substituir la LOMCE serà la primera que arribi al consell de ministres del nou govern de coalició.