Autor: Tariq Baig Vila

Diverses mobilitzacions a l’esquena i una setmana de vaga territorialitzada amb final en vaga unitària a tot Catalunya. Meses sectorials de cartró-pedra com a simbolisme insubstancial. Deslleialtat entre els “sindicats de classe” -tots s’hi bategen fruit d’una polisèmia interessada i rapinyaire- on alguns pacten en secret i d’altres es despengen per a presentar-se en solitari a una reunió artificiosa amb la conselleria en l’escenificació d’un diàleg que mai no ha existit. Mocions a diversos ajuntaments que es venen com a triomfs. Pantomimes no vinculants on qui sembla més cofoi als photocalls són els polítics. Un mes de vagues -17 dies segons…

Fa temps que se’ns intenta imposar la idea que la digitalització i la intel·ligència artificial a l’educació són inevitables i necessàries. Que oposar-s’hi és reaccionari, que “ha vingut per quedar-se”, que negar-ho és romandre ancorat al passat. Als qui ens hi oposem se’ns titlla de ludites, tecnòfobs o de nostàlgics d’una escola memorística i autoritària. Però quan es contrasta el relat amb l’evidència científica, queda clar que la realitat és molt diferent. La tecnologia no ha demostrat millorar els aprenentatges fonamentals dels alumnes, mentre els efectes adversos sobre la salut física, cognitiva, emocional i social estan àmpliament documentats. Múltiples estudis…