Autor: Víctor Saura

El vicepresident del Govern i els consellers d’Educació i Salut han comparegut aquest matí per donar les primeres pistes sobre la tornada a les escoles del setembre. De moment, poques concrecions sobre protocols de seguretat (que s’han de negociar amb els sindicats i els ha d’aprovar el Procicat) ni sobre increment de plantilles i desdoblament de grups.

Gregorio Luri és una de les veus més conegudes de l’educació, a Catalunya i Espanya, malgrat la distància que el separa de “l’ortodòxia pedagògica”, de la qual no qüestiona les intencions sinó el camí. Ell defensa que la via perquè l’escola iguali en oportunitats els infants és que el coneixement i la memòria recuperin un prestigi que considera perdut.

Autoritats i experts han posat el focus en la importància dels casals i colònies d’estiu com a remei pal·liatiu contra els efectes del llarg confinament. Aquest dilluns han arrencat els primers, si bé amb una participació encara tímida. Segons el Síndic, els 486.000 infants i adolescents que van fer alguna activitat l’estiu de 2019 podrien baixar a la meitat.

Prop de 15.000 estudiants s’examinen entre avui i dimarts vinent de les proves d’accés als cicles d’FP i arts plàstiques i disseny, les primeres proves massives presencials des de l’aturada del 13 de març, i, en conseqüència, un ‘assaig general’ de cara a les PAU, que es faran del 7 al 10 de juliol.

«M’agradaria que al setembre les escoles no es preocupessin per saber si els seus alumnes recorden les classes que han rebut per pantalla o l’últim que van aprendre abans de la quarantena, sinó tot el que han après aquests mesos a casa, que han estat moltes coses». Conversem sobre la pandèmia i sobre el tornar o no al d’abans amb Francesco Tonucci.

El Departament d’Educació està prement l’accelerador per poder presentar les instruccions del curs 2020/21 com més aviat millor, amb la idea que les direccions puguin començar a organitzar-se. Serà un curs completament diferent dels altres, amb moltes novetats, conseqüència de la pandèmia i l’emergència educativa.

El 52% dels professors de les universitats catalanes tenen categoria d’associat, una figura creada per acollir professionals externs però que amb el temps s’ha anat vinculant a la condició de professor infrapagat. El 35% de la docència la fan els associats, percentatge que a Madrid és del 19% i a Andalusia de l’11% amb un mitjana d’edat similar.

Quan arrenqui el nou curs, amb la reducció de ràtios i desdoblament de grups a causa de la pandèmia, faran falta molts més docents. “Milers”, han dit el president de la Generalitat i el conseller d’Educació. La concreció, però, la deixen per més endavant. Preguntem a diversos sindicats de docents per on hauria d’anar la xifra.

La Fapac ha fet un estudi sobre les places ofertades i demandades en el procés de preinscripcions de cara al curs vinent i arriba a la conclusió que 2.000 d’alumnes de P3 i 1.700 de 1r d’ESO no podran accedir a l’escola pública malgrat ser la seva primera opció, però que en el cas de secundària a més falten 1.041 places per donar cabuda a tothom.

Vuitanta dies després del tancament de totes les escoles de Catalunya, les situades en territoris en fase 2 (i que avui no celebraven la segona pasqua) s’han posat en marxa aquest matí. Amb pocs alumnes, amb la il·lusió de la retrobada, i amb els maldecaps de planificar a la vegada el juny, l’estiu i el setembre. Visitem dues escoles públiques de Sitges.