Autor: Xus Martín

8.30 del matí. A classe de Teoria de l’Educació, amb un grup de primer de Pedagogia, la professora proposa una activitat poc habitual. Els adverteix que pot semblar desvinculada del temari, però que hi té molt a veure. Als nois els demana que imaginin com seria la seva vida durant quatre dies —de divendres a dilluns— si desapareguessin del seu entorn totes les dones. A les noies els planteja el mateix: quatre dies sense homes. Sorgeixen mirades interrogants. L’exercici desconcerta i, alhora, desperta una certa curiositat. Les preguntes s’encadenen: “Només a la universitat?” “Vols dir a tot arreu?” “I què…

Recentment ha començat el que serà el curs escolar més anòmal de la història. Infants i adolescents han trepitjat escoles i instituts per primera vegada en sis mesos. Sis mesos –vacances incloses– que cada família ha sortejat com ha pogut. I cada equip docent també.

La figura autoritària i distant del mestre ha mutat cap a un model més proper i càlid, que ajuda els infants, els estima i els hi ho demostra. Tot i això, hi ha relacions que no rutllen i, quan això passa, els nois i noies queden, en bona part, desemparats.

L’any 1965, Paulo Freire va escriure L’educació com a pràctica de la llibertat, un cant a l’esperança dels pobles oprimits i una oportunitat per llegir l’educació en clau alliberadora. Tot i els anys que fa de la proposta, i de les nombroses pràctiques que ha generat arreu, és obvi que no la podem considerar, ni de bon tros, obsoleta.

El ‘nostre’ Grup d’Ajuda Mútua el formen vuit joves d’entre 19 i 21 anys. Allò que els convoca no és tant un problema comú com una trajectòria difícil que han d’encaixar i unes ganes immenses de tirar endavant. I el GAM els permet caure sense trencar-se.

És obvi que estem d’acord amb el missatge de l’expressió «sortir de la zona de confort»; ara bé, avui ens prenem la llicència d’acostar-nos-hi amb una mirada crítica per defensar que abans de sortir de la zona de confort és interessant entrar-hi.

Mitjançant l’humor, alguns docents transformen la vida de l’aula: redueixen situacions d’enfrontament, augmenten la motivació de l’alumnat, generen un ambient cordial

L’experiència amb alumnes d’una Unitat d’Escolarització Compartida és gratificant. I més quan tots els que hi participen s’ajuden els uns als altres i col·laboren en construïr una atmosfera de treball útil, productiva i humana.