Bases per crear polítiques públiques envers l’escola bressol (2)

Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Consulta aquí la primera part de l’article

Sobre la inclusió

Aquest és un dels eixos cabdals en l’organització i qualitat de l’escola bressol:

El 0-3 és una etapa clau per:

la detecció precoç de dificultats de desenvolupament;
la prevenció de desigualtats;
la intervenció primerenca;
l’acompanyament a les famílies.

Les recomanacions han d’anar en la direcció de:

reforçar els mecanismes de detecció primerenca;
millorar la coordinació entre educació, salut i serveis socials;
garantir l’accés dels infants vulnerables a les escoles bressol;
augmentar els recursos de suport especialitzat.

Sobre els infants amb necessitats específiques

Es constata que les escoles bressol estan assumint cada vegada més situacions relacionades amb:

trastorns del desenvolupament;
trastorns de l’espectre autista;
discapacitats;
situacions sociofamiliars complexes;
retard maduratiu o del llenguatge.

S’evidencia la necessitat de:

reforçar els equips d’assessorament i suport;
millorar la coordinació amb els CDIAP;
dotar els centres de més recursos humans especialitzats;
garantir que la inclusió no recaigui exclusivament sobre les educadores de referència.

Cal reconèixer clarament la necessitat d’una educació inclusiva per a la primera infància i de més recursos per atendre la diversitat, però les mesures concretes sobre ràtios i dotacions de personal queden pendents de futures decisions polítiques i pressupostàries.

Cal definir el nombre i els criteris que s’han de garantir i que es requereixen més recursos humans. Aquest és probablement el principal punt feble des de la perspectiva de les treballadores del 0-3.

Millora de les condicions laborals

Millorar les condicions laborals i retributives del primer cicle d’educació infantil, regulant els drets i deures dels professionals que hi treballen amb la unificació de criteris per a tota l’etapa de zero a sis anys, a fi de recollir l’esperit del nou currículum d’educació infantil. En aquest sentit, cal revisar aspectes laborals que al primer cicle d’educació infantil no queden regulats i que s’entenen d’una manera diferent al segon cicle, com les categories professionals, la jornada laboral o la formació continuada

S’evidencia la necessitat de:

Pla de xoc internalització de les escoles bressol públiques externalitzades.
Consideració com a treballadora o treballador públic depenen de la Generalitat.
Condicions laborals dignes i en igualtat i equiparació al segon cicle d‘educació infantil, el 3-6.
Reconèixer la necessitat de salut laboral específica pel cicle 0-3.
Formació específica pels nous reptes i situacions de l’educació de la primera infància i sobre les necessitats educatives i emocionals.
Hores no lectives i treball personal i en equips integrats i coordinats.
Revisar aspectes vinculats a formació, estabilitat laboral, reconeixement i qualitat educativa.

Objectius de la comissió tècnica quant a model d’educació infantil primer cicle 0-3 anys

Mesures de qualitat urgents quant a ràtios. Progressiva baixada de ràtios fins al 2030 per assolir, com a mínim 6-9-15, respectivament.
Millorar les condicions educatives dels centres, abans del 2028, definint estàndards de qualitat, formació, condicions laborals, ràtios i condicions educatives.
Definir i implementar abans del 2027 un model pedagògic propi per al primer cicle d’educació infantil, coherent i amb itineraris en el 3-6 i com a etapa 0-6.
Garantir abans del 2030 que el 100% dels infants amb necessitats educatives especials disposin de recursos de suport necessaris en el cicle de 0-3, adequant l’organització a les necessitats específiques de la primera infància i famílies.

4.- Assegurar la sostenibilitat del sistema mitjançant una governança i un finançament estables que permetin avançar cap a la gratuïtat. Model de governança coordinat i finançament estable per desplegar la universalitat i avançar cap a la gratuïtat

Millora del finançament

Establir un model més estable que garanteixi la sostenibilitat de les escoles bressol municipals i redueixi les desigualtats territorials.

Subvencions als ens locals: Cal finançament per a infraestructures, climatització, equipaments i funcionament de noves places de primer cicle.

Pressupostos Govern de la Generalitat 2026 (veure annex específic)

Manca de pressupost pel 0-3 i les polítiques que s’haurien d’implementar.

Calen més recursos per educació, amb la gratuïtat del cicle de 0-3 anys, dels menjadors i les extraescolars

Informe econòmic de la situació del primer cicle de l’educació infantil

Consell treball econòmic i social de Catalunya – Les polítiques de reequilibri territorial a Catalunya – Proximitat i accessibilitat dels principals serveis educatius. L’educació infantil de primer cicle (pàgina 110) – (enllaç dossier)

“Aquesta última casuística sembla donar-se quan s’estudien les escoles bressol, on les dades disponibles no permeten fer una interpretació acurada de quins municipis serien candidats a incrementar la dotació. Així, per a les llars d’infants el nombre de municipis candidats a acollir-ne és elevat, sense patrons clars a escala territorial. Així mateix, el fet de disposar només dels alumnes del curs 2021-22 en desvirtua l’anàlisi (més enllà dels errors que hi pugui haver en la informació disponible).”

Objectius de la comissió tècnica quant a governança i finançament

Garantir abans del 2030 el finançament suficient, estable i planificat de les inversions necessàries per a la creació de noves places de 0-3 anys, incloent-hi la construcció, ampliació o adequació de centres i la dotació d’equipaments i mobiliari per donar compliment als objectius de cobertura del sistema.
Aprovar abans de 2028 un nou model de finançament estable que defineixi el repartiment de costos entre administracions.
Assolir abans de 2030 la gratuïtat efectiva del servei 0-3 per al 100% de les famílies mitjançant l’increment progressiu del finançament públic.
Canviar el model de gestió externalitzada a gestió pública de les escoles bressol públiques abans del 2032, per poder fer canvis en les tipologies contractuals de la gestió de les escoles bressol municipal de gestió no pública.

5- Reforçar el paper del 0-3 com a política pública de suport a la criança i acció comunitària. Establiment de centres educatius de 0-3 des de la base comunitària, amb arrelament al seu entorn social i les necessitats socials. Connexió amb la comunitat i coordinada amb els serveis educatius, socials i de salut.

Envers un model integrat 0-6. El model de les escoles bressol comunitàries

El sistema integrat 0-6 va ser creat a Itàlia pel Decret Legislatiu 65/2017 amb l’objectiu d’unificar en un únic marc educatiu l’atenció als infants des del naixement fins als 6 anys, superant la tradicional separació entre els serveis 0-3 anys) i l’escola infantil 3-6 anys. Els seus objectius principals són:

Garantir la continuïtat educativa de 0 a 6 anys.
Afavorir la igualtat d’oportunitats i reduir les desigualtats territorials i socials.
Ampliar l’accés als serveis educatius de primera infància.
Desenvolupar una governança compartida Govern i municipis.

Les escoles bressol comunitàries

Les escoles bressol comunitàries són serveis educatius de proximitat Les seves característiques principals són:

Gestió participativa i fort arrelament al territori.
Grups reduïts d’infants.
Implicació activa de les famílies i la comunitat.
Flexibilitat organitzativa per adaptar-se a les necessitats locals.
Integració dins dels estàndards pedagògics i de qualitat del sistema 0-6.

En conjunt, el model integrat 0-6 representa un canvi de paradigma: la primera infància deixa de ser vista només com un servei assistencial i passa a formar part d’un projecte educatiu continu de 0 a 6 anys, amb una forta responsabilitat pública i una participació rellevant de les comunitats locals.

Objectius de la comissió tècnica quant a suport a la criança

Garantir abans del 2028 que el 100% de les famílies amb infants de 0-3 anys disposin de coneixement necessari per accedir al sistema 0-3 i exercir el seu dret a plaça.
Convertir abans del 2030 el 100% de les escoles bressol en espais actius d’acompanyament a la criança mitjançant programes específics per a les famílies.
Millorar abans del 2030 la coordinació entre els serveis de la primera infància mitjançant l’establiment de mecanismes formats de coordinació entre educació, salut i serveis socials.

6- Resultats esperats del pla

Universalització efectiva 100% de demanda coberta.
Equitat: increment mesurable de la participació d’infants vulnerables.
Qualitat: Ràtios adequades a la qualitat educativa i atenció de qualitat.
Gratuïtat: 100% de famílies sense cost directe d’accés, sobre un sistema universal consolidat.

D’aoord amb aquestes bases es potestablir una calendarització. Objectius a treballar:

TERMINI EXECUCIÓ	CONCEPTE	ESPECIFICITAT
2030	Oferta de places públiques	Gradual
2030	Cobertura desequilibris territorials	Gradual
2030	Garantia accés adequat domicili
2030	Increment taxa escolarització	Infants vulnerabilitat
2028	Accés universal i gratuït	Serveis complementaris
2027 – 2028	Abaixar les ràtios de les estances	Gradual: cal almenys 6-9-15
2028	Millorar condicions educatives	Decret 282/2006
2030	100% garantir atenció infants nese	Recursos i suport qualitat
2027	Sistema de governança adequat	Departament/Ajuntaments
2030	Finançament suficient equipaments	Estable i planificat
2028	Nou model finançament estable	Repartiment costos
2030	Gratuïtat efectiva 0-3 – increment	100% famílies – progressiu
2030	Pas de tarifació a gratuïtat	Equitat tarifació general
2028	Coneixement sistema 0-3	Educació i cures
2030	Millorar coordinació serveis	Salut, educació i s. socials
*UNIVERSALITAT EFECTIVA, EQUITAT, QUALITAT I GRATUÏTAT*

Conclusions principals

Aquest informe arriba a diversos consensos destacables:

El 0-3 és una política educativa estratègica
Garantia d’equitat Prioritzar l’accés dels infants en situació de vulnerabilitat i reduir barreres econòmiques.

Es considera una eina clau per: reduir desigualtats socials; prevenir dificultats educatives futures; afavorir la inclusió i millorar la conciliació familiar i laboral.

Cal avançar cap a la universalització

L’objectiu és que totes les famílies que ho desitgin puguin accedir a una plaça de qualitat, independentment del municipi on resideixin.

Catalunya ha d’alinear-se amb els estàndards europeus de les ràtios
El model actual presenta desequilibris

Especialment en cobertura territorial; finançament; disponibilitat de places; condicions dels professionals.

Per a un debat sobre el model d’escola bressol municipal, volem fer èmfasi per reforçar una idea fonamental:

L’objectiu no hauria de ser només «gratuïtat per a tothom», sinó «plaça garantida i de qualitat per a tothom».

Des d’aquesta perspectiva, hauria d’haver-hi una planificació de prioritats segons territori, necessitats socials i polítiques d’atenció a la infància amb necessitats. Això podria ser:

Augmentar places públiques.
Garantir criteris d’accés equitatius.
Finançament estable Generalitat-ajuntaments.
Millora de ràtios i condicions laborals.
Extensió de la gratuïtat a la resta del cicle 0-3. Mentrestant, tarifació social garantida.
Municipalitzar escoles bressol externalitzades i les mancances laborals

Annex: Pressupostos Generalitat per al cicle de 0-3 anys – Juliol 2026

Revisada la documentació pressupostària disponible del projecte de pressupostos 2026, de moment, no apareix una línia pressupostària identificada explícitament com a “educació 0-3” en el text articulat, però sí que es poden identificar diversos instruments de finançament que afecten directament el primer cicle d’educació infantil.

Les partides i compromisos que hem pogut localitzar són:

1. Manteniment de la gratuïtat d’I2

La Generalitat continua finançant la gratuïtat de l’últim curs de l’escola bressol (I2). La dotació de referència continua sent de 800 € per infant i curs per cobrir l’escolarització en centres públics.

2. Increment del finançament de les places d’escola bressol

El Govern va aprovar l’augment de l’aportació ordinària a les places d’escola bressol fins als 1.800 € per plaça, (juliol 2025) una reivindicació històrica dels ajuntaments. Aquest increment forma part de la base de despesa que es consolida en els comptes de 2026.

3. Subvencions a llars d’infants privades

Es manté una convocatòria específica per a les llars d’infants privades destinada a reduir les quotes de les famílies amb infants de 0 a 3 anys. Aquesta línia continua activa durant el curs 2025-2026 i requereix dotació pressupostària el 2026.

4. Pressupost global del Departament d’Educació

El Departament d’Educació i Formació Professional disposa de prop de 7.955 milions d’euros en el projecte de pressupostos 2026. Dins d’aquest import s’inclou el finançament de les llars d’infants de titularitat de la Generalitat i les transferències vinculades a l’etapa infantil.

El que NO hem trobat:

No hem trobat, en la documentació pública consultada:

una partida específica per fer gratuït I1;
una partida específica per fer gratuït I0;
una partida identificada per reducció de ràtios a les escoles bressol;
una partida específica per equiparació salarial de les educadores municipals;
una memòria econòmica específica de desplegament del 0-3

Què considerem rellevant i necessari?

Finalment, analitzant els pressupostos de la Generalitat 2026 i responen a les demandes de mestres i famílies, la lectura provisional és que:

Sí hi ha pressupost per sostenir el sistema actual i el finançament als municipis;
No apareixen compromisos pressupostaris nous i visibles per universalitzar I1 o I0;
No es detecten mesures pressupostàries específiques sobre ràtios o condicions laborals del personal 0-3

5. Els fons Next Generation per l’escola Bressol

Els fons Next Generation són fons extraordinaris i temporals, de manera que no s’haurien de considerar com a finançament estructural. Això significa que no són adequats per consolidar despeses recurrents com ara plantilles, salaris o el funcionament ordinari d’una escola bressol, perquè aquests compromisos continuen existint quan els fons europeus s’acaben.

Els fons Next Generation financen sobretot la inversió inicial, però no garanteixen el cost estructural posterior:

sous del personal educador,
manteniment dels centres,
substitucions,
serveis de suport i inclusió.

Risc assenyalat

Sostenibilitat: Alguns ajuntaments han advertit que, un cop acabat el finançament europeu, la despesa recurrent recaurà sobre Generalitat i municipis.

Consolidació laboral: més places no sempre implica ocupació de qualitat

La xarxa pública d’escoles bressol genera ocupació femenina qualificada, però diversos sindicats i professionals assenyalen que:

Encara hi ha externalitzacions de serveis en força municipis. Caldria tenir un cens actualitzat sobre quina és la gestió de les escoles bressol municipals de Catalunya.
Les ràtios i les càrregues de treball poden augmentar amb l’expansió ràpida de places; existeixen diferències salarials importants entre gestió directa i gestió indirecta.

Per consolidar pressupostos d’escoles bressol i afavorir la gestió directa i la millora de les condicions laborals, caldrien diversos elements:

Finançament estructural i estable

Que la Generalitat de Catalunya i/o els ajuntaments incorporin les aportacions als pressupostos ordinaris de manera permanent.
- Convenis pluriennals que donin estabilitat financera als municipis.

Partides consolidades als pressupostos públics

Que les aportacions destinades a les escoles bressol passin de ser subvencions puntuals a formar part dels capítols ordinaris dels pressupostos anuals.
- Això permet planificar plantilles i serveis a llarg termini.

Marc normatiu

Una regulació que estableixi un nivell mínim de finançament per plaça i defineixi les responsabilitats de cada administració.
- Si es considera un servei essencial, és més fàcil justificar un finançament estable.

Gestió pública directa

Si l’objectiu és reduir l’externalització, l’administració ha d’optar per models de gestió directa quan siguin viables jurídicament i econòmicament.
- Això implica dotar les plantilles dels recursos necessaris i assumir la gestió del personal.

Millora de les condicions laborals

Increment de les dotacions pressupostàries per equiparar salaris.
- Estabilització de l’ocupació (reducció de la temporalitat).
- Ràtios adequades i recursos suficients per garantir la qualitat educativa.

En el cas de les escoles bressol municipals de Catalunya, la consolidació del finançament també depèn dels acords entre la Generalitat i els ens locals sobre el finançament per plaça, així com de les decisions pressupostàries de cada ajuntament.

En definitiva, si l’objectiu és evitar l’externalització i millorar les condicions laborals, la clau no és disposar de més fons extraordinaris com els Next Generation, sinó transformar aquest finançament en despesa estructural dins dels pressupostos ordinaris i garantir un compromís estable de les administracions responsables. Aquesta és la via que permet consolidar plantilles, salaris i el funcionament de les escoles bressol a llarg termini.