Actualitat

Cambray proposa “un acord de país” per tal que la partida per l’escola inclusiva “sigui oberta”

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha anunciat aquest matí, durant una conferència pronunciada als esmorzars informatius de Nueva Economía Fórum, que proposarà que la partida que el Departament destina als recursos per a l’escola inclusiva sigui oberta, com ja ho són els ajuts de menjador o l’escolarització, informa el Departament en un comunicat de premsa.

“Cal canviar la mirada, cal fer un acord en l’àmbit de l’escola inclusiva que passi perquè sigui una partida oberta. Per això, proposo un acord de país per tal que la partida per l’escola inclusiva sigui oberta, i que tot alumne que entri al sistema educatiu en el marc de l’escola inclusiva vagi acompanyat dels recursos necessaris”, ha afirmat el conseller.

La manca de recursos, en especial humans, per atendre la diversitat és sens dubte una de les grans preocupacions de les direccions dels centres educatius, com s’ha pogut constatar en la carta feta pública abans de l’última jornada de vaga i que van signar més de 700 directors i directores.

No és el primer cop que el conseller parla de vincular els recursos als alumnes amb NESE per garantir que els acompanyin al llarg de tota la seva etapa escolar, però sí que és el primer cop que un comunicat del Departament destaca aquesta idea. De fet, Cambray ja va exposar aquesta idea el 4 d’abril passat en una compareixença a la Comissió d’Educació del Parlament. Segons va dir, s’estava analitzant la forma que el recurs s’atorgui a l’alumne, seguint criteris objectius, de tal manera que aquest l’acompanyi sempre al llarg de la seva etapa escolar.

Segons va dir aleshores Cambray, el sistema educatiu acull al voltant de 160.000 alumnes amb un dictamen NESE (necessitats específiques de suport educatiu), fruit d’una millora en la detecció, que encara ha de perfeccionar-se (i per tant la xifra encara ha d’augmentar). El concepte NESE abasta tant l’alumnat amb vulnerabilitat per causa socioeconòmica (NESE B, molt majoritari) com el que ho és per discapacitat o malaltia mental (NESE A).

Cambray va assegurar que les partides per aquesta finalitat pugen a 450 milions d’euros, “que és més del doble del que preveia la memòria del decret 150/2017”. No obstant això, va admetre que no n’hi havia prou, i que tampoc n’hi hauria amb un augment de recursos si no se’n fa una bona distribució.

Al respecte, la portaveu de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva, Noemí Santiveri, ho valora com una mesura positiva, “sempre que vagi acompanyada d’altres mesures que són tant o més necessàries, com la transformació dels centres d’educació especial en centres de recursos o l’acompanyament dels docents a dins de l’aula”. Segons Santiveri, “si ens centrem només en els recursos fàcilment els acabarem pervertint, com ha passat tantes vegades”, i per tant sense una mirada inclusiva el que pot acabar passant és que “disposem de molts recursos per continuar segregant alumnes que no participen en les mateixes activitats lectives i de lleure que els seus companys”.

Santiveri també recorda que hi ha mesures que fa més de quatre anys que s’esperen, “com la publicació del mapa de recursos”, i que el Departament prepara una mena de comissió o mesa de seguiment de la situació de l’alumnat amb NESE, que “no sembla que acabi d’arrencar mai”.

Temes d’actualitat

Aquest matí Gonzàlez-Cambray també ha repassat alguns dels temes d’actualitat, en el marc de la transformació educativa amb la mirada a l’horitzó 2030: “Hem de ser capaços d’iniciar una transformació educativa, que sigui ambiciosa. Quan fas qualsevol canvi al sistema educatiu sempre hi haurà resistències. Va passar amb la Llei d’educació de Catalunya i amb la sisena hora”.

A preguntes dels assistents, el conseller ha remarcat que amb el recent Decret llei dels projectes lingüístics aprovat pel Govern, es dota d’un nou marc normatiu per protegir jurídicament a les direccions, als docents i als projectes lingüístics. “Les direccions dels centres ens demanaven dues coses: protecció jurídica i instruccions clares. I això és el que vam fer ahir, un marc perquè el Departament assumeixi la responsabilitat i unes instruccions on les direccions puguin verificar si els seus projectes lingüístics compleixen la normativa i en cas contrari, que les puguin modificar”.

També en referència al model d’escola catalana, el conseller ha expressat que “els projectes lingüístics han de ser reals dins les aules i, per tant, els docents, el personal d’atenció educativa i els monitors han de conèixer el projecte, l’han de fer seu i han de fer servir dins l’aula la llengua del projecte lingüístic del centre. Deixem els tribunals fora de les nostres aules i confiem en els nostres mestres, perquè ells són els que han de fer el projecte lingüístic tenint en compte la realitat, les metodologies d’aprenentatge i garantint el ple domini de les dues llengües”.

Josep Gonzàlez-Cambray ha repassat algunes de les novetats del proper curs com ara la reducció de ràtio a l’infantil 3, la gratuïtat per a les famílies de l’escolarització de l’infantil 2, i l’escolarització més equilibrada de l’alumnat vulnerable. Cambray ha ressaltat que “calia una mirada diferent, havíem de ser capaços de canviar la mirada perquè l’alumnat no iniciés l’entrada al sistema de forma segregada. Hem passat d’identificar del 6 al 17% de l’alumnat segregat, gràcies també als ajuntaments. Un cop estan identificats i fem una reserva de places, a la pública i a la concertada, podem fer una distribució equilibrada de l’alumnat”.

El conseller també ha recordat l’increment de l’oferta en formació professional i pel que fa als reptes de futur, ha destacat el pla d’educació digital, la formació del professorat, l’acompanyament emocional i la coeducació.