Opinió

Com podem acompanyar les emocions durant la primera infància

Les emocions són una part fonamental de la vida. Ens permeten expressar-nos, comunicar-nos, relacionar-nos, aprendre i créixer. Però també poden ser difícils de gestionar, especialment quan som petits i encara no tenim les eines ni les paraules per entendre-les i regular-les.

Els infants n’experimenten un ampli ventall, des de l’alegria, la sorpresa, l’afecte o la curiositat, fins a la tristesa, la ràbia, la por o la frustració. Aquestes són naturals i saludables, i reflecteixen el seu estat interior, les seves necessitats i les seves experiències amb el món exterior. Però encara no saben com identificar-les, expressar-les i regular-les de manera adequada. Per això, necessiten l’acompanyament i el suport dels adults que els cuiden i els estimen.

Com els adults podem acompanyar les emocions de manera respectuosa, sensible i efectiva? A continuació, n’oferim algunes claus i recomanacions per fer-ho possible.

El primer pas és reconèixer-les i acceptar-les, la qual cosa implica:

• Observar atentament el llenguatge corporal, les expressions facials, els sons i les paraules, per captar els seus senyals emocionals.
• No jutjar-les, criticar-les, ignorar-les o reprimir-les, sinó entendre que són una forma de comunicació i d’expressió de les seves necessitats i desitjos.
• Validar-les i anomenar-les, per ajudar-los a reconèixer-les i a posar-les en paraules. Per exemple: “Veig que estàs trist perquè la teva joguina s’ha trencat“, “Sé que estàs enfadat perquè no vols anar a dormir” o “Et veig content perquè has fet un dibuix molt bonic”.
• Mostrar empatia i afecte, per fer-los sentir escoltats, compresos i estimats. Per exemple: “Entenc que et sentis així, jo també m’he sentit així alguna vegada” o “Estic aquí amb tu, si vols un abraçada o una carícia, només has de demanar-m’ho”.

El segon pas és acompanyar-les  i regular-les, la qual cosa implica:

• Oferir un entorn segur, estable i previsible, on puguin expressar-les sense por ni vergonya, i on rebin el suport i l’orientació dels adults.
• Establir uns límits clars, coherents i respectuosos, que ajudin als nens i nenes a canalitzar-les de manera adequada, sense fer-se mal ni fer mal als altres. Per exemple: “No pots pegar al teu germà quan estàs enfadat, però pots dir-li que no t’agrada el que fa” o “No pots tirar les coses quan estàs frustrat, però pots demanar ajuda o buscar una altra solució“.
• Donar exemple de com gestionem les nostres emocions, mostrant-los-hi que nosaltres també les sentim, les expressem i les regulem de manera saludable. Per exemple: “Avui estic una mica preocupat per la feina, per això estic una mica callat, però no és culpa teva“, “Avui m’he enfadat amb el teu pare, però ja hem parlat i ens hem demanat perdó” i “Avui estic molt content perquè he rebut una bona notícia, i vull celebrar-ho amb vosaltres“.

El tercer pas és fomentar-les i estimular-les, la qual cosa implica:

• Oferir oportunitats i experiències diverses, que els permetin conèixer-les, explorar-les i expressar-les de manera creativa i lúdic, com llegir-los-hi contes, cantar cançons o jugar a disfressar-se, entre d’altres.
• Potenciar les positives com l’alegria, l’afecte, la curiositat, l’autoestima, etcètera, tot reconeixent els seus èxits, valorant els seus esforços, elogiant les seves qualitats i compartint moments agradables.
• Ajudar-los a comprendre i a respectar les dels altres, fomentant la seva empatia, la seva tolerància, cooperació i convivència. Per exemple: “Com creus que se sent el teu amic quan li prens la joguina?”, “Com t’agradaria que et tractessin quan estàs trist?“, “Com podem ajudar a la teva germana quan està nerviosa?“.

Les emocions són una font de riquesa i d’aprenentatge, i saber identificar-les òptimament és una tasca fonamental per al desenvolupament integral, per a la salut mental i emocional i per a la felicitat dels nens i nenes.