Opinió

“Com que hi hagut tanta grip…” (Josep Pla, 1918)

La Covid19 ha tingut un gran impacte a les nostres vides. Amb poques setmanes, vam passar de rebre notícies d’un virus a Xina –suposadament remot– a estar confinats a casa, vivint una situació que cap de nosaltres hauria pogut imaginar. Alguns han passat la malaltia, altres han perdut éssers estimats, altres han vist reduïts els seus ingressos de manera dràstica, tots hem estat allunyats de familiars i amics a qui hem desitjat abraçar més que mai. Tots n’hem sigut testimonis i, encara que no ens sabem imaginar com serà la tornada als centres educatius, segur que quan ens retrobem ho farem amb una experiència vital que necessitem comprendre.

Per tot plegat, la Covid19 ha esdevingut un problema social rellevant i, com a tal, un possible punt de partida per tal que, tal com afirmen Pagès i Santisteban (2011), “l’alumnat aprengui a examinar qüestions significatives i pugui participar en la vida pública de manera reflexiva i crítica”. Es tracta de generar, entre tots, aprenentatges que ens permetin analitzar i valorar el que hem viscut. Pensem que, si des de l’entorn educatiu apliquem aquesta perspectiva, serà possible contribuir al desenvolupament d’aquelles competències que ens permeten comprendre el món i actuar-hi ètica i cívicament. Perquè no hem de veure la pandèmia com un fet del passat sinó com una qüestió viva amb la qual haurem de conviure; i una bona manera d’aconseguir-ho és a través de l’anàlisi d’experiències passades, que poden ser font de coneixement indispensable per afrontar els reptes presents.

És per aquest motiu que un grup de professionals, membres del GRAFF, proposem el projecte “Com que hi ha hagut tanta grip…” (Josep Pla, 1918). Aquesta seqüència didàctica pretén acompanyar l’alumnat en la reflexió crítica sobre una situació real: la pandèmia de la Covid19. La nostra proposta convida a establir comparacions amb altres esdeveniments semblants, en aquest cas la grip de 1918, i crear un testimoni personal dels fets viscuts per tal que les generacions futures ho puguin utilitzar com a font històrica –vinculant passat, present i futur–. El projecte té per objectiu desenvolupar tant competències de l’àmbit social com dels àmbits transversals; i està pensat per ser dut a l’aula presencial o virtual tant a 1r com a 2n cicle d’ESO. Aquest material que posem a disposició de tothom (http://graffrecerca.cat/) consta, d’una banda, de la programació didàctica i d’indicacions per al professorat i, de l’altra, dels materials per a l’alumnat dels dos cicles d’ESO.

El projecte pivota sobre tres eixos: la comprensió i l’ús de les fonts històriques; la funció dels arxius com a espais de preservació i difusió d’aquestes fonts; i, finalment, l’ús de la tecnologia com a vehicle d’accés a la informació i mitjà per compartir-la generant nou coneixement.

Hom pot pensar que, de fet, la Covid19 és, sobretot, una qüestió de present i un repte de futur. Si bé recórrer a les fonts històriques podria semblar, doncs, un simple exercici per satisfer curiositats, nosaltres considerem que el coneixement del passat és del tot necessari no només per comprendre el present, sinó també per actuar-hi i, en conseqüència, forjar un futur millor. Ajudar l’alumnat a transitar aquest camí a través de les fonts ens permet aconseguir aprenentatges més sòlids, permanents, significatius –en definitiva, competencials–.

El coneixement del passat al qual accedim a través de les fonts històriques ens ajuda a adquirir una consciència històrica, a conèixer el passat, per comprendre el present i projectar-nos cap al futur, fent-nos conscients que les nostres accions actuals poden determinar el demà. En definitiva, ens empeny a actuar socialment i contribueix a adquirir la tant necessària consciència democràtica (Barniol, M., Pietx,T. 2017). El projecte “Com que hi ha tanta grip..”, proposa el descobriment dels arxius i de les seves funcions de conservació i difusió de fonts. D’aquesta manera, és una proposta que va més enllà del centre vinculant-se amb l’entorn, creant relacions recíproques i potenciant sinergies. En definitiva, el projecte contribueix a l’aprenentatge dels valors democràtics per tal de crear consciència ciutadana promovent la relació amb institucions educatives diverses.       

Finalment, considerem l’ús de la tecnologia com un vehicle que hauria de democratitzar l’accés a la informació i un  mitjà per a compartir-la. Des d’un dispositiu mòbil, podem llegir gran quantitat d’informació; però cal capacitat crítica per seleccionar-la, comprendre-la i interpretar-la correctament. Necessitem doncs entrenar l’alumnat per fer-lo competent digitalment. És per aquest motiu que el projecte desenvolupa la capacitat de fer-se preguntes; planificar una recerca; cercar, analitzar i contrastar fonts de tipologia diversa; i, finalment, obtenir conclusions i comunicar-les, generant nou coneixement

La temàtica del projecte busca també interpel·la els alumnes sobre el nostre passat  recent i, a través de l’anàlisi d’aquest, els ajuda a construir un compromís ferm amb el futur col·lectiu.