Opinió

De revàlides n’anirem plens

Aquests dies ha aparegut l’esborrany del futur Reial Decret que regula les característiques de les proves d’avaluació final de Primària, ESO i Batxillerat, on s’especifiquen les proves (revàlides) de Sisè de Primària (orientatives), Quart d’ESO (accés al Batxillerat) i segon de batxillerat (accés a la Universitat).

En aquest article no vull entrar en el qüestionament de les proves externes, ja que s’ha escrit molt sobre el tema i existeix un cert consens que no serveixen para millorar el sistema educatiu i mostren una gran desconfiança cap al professorat. Ni tampoc vull entrar a la política dels darrers anys de recentralització de l’educació, fent unes proves de continguts iguals per a tothom i idèntiques per a tots els llocs.

Vull referir-me a l’anàlisi del contingut de les revàlides, parlem amb propietat, de l’esborrany de Decret i, especialment, a les de l’ESO i Batxillerat (les de Primària ja es fan a Catalunya i són similars a les que diu el decret i també “orientatives”).

En primer lloc, la seva lectura et fa enrogir si saps alguna cosa d’educació, avaluació i aprenentatge. Planteja una prova homogènia de 350 preguntes de tipus d’elecció múltiple i respostes semiconstruïdes amb alguna pregunta oberta. I, sense vergonya, el futur decret fa un reguitzell de competències per avaluar que és impossible amb una prova d’aquest tipus (i com sempre amb la política del PP d’excloure determinades assignatures). Diríem que no hi ha un alienament pedagògic (o sigui coherència) entre el que es pretén i el que s’avaluarà. Ara sí, tindran fàcil la correcció -les empreses o escoles privades que ho facin, que sembla que aquesta és la tònica-, ja que amb una plantilla i un ordinador serà ràpid i, a més, pagat per tots.

Quan hi ha un desalineament pedagògic (incoherència) el que acostuma a passar és que el professorat i l’alumnat, més que aprendre per respondre a les qüestions, haurà de desenvolupar altres capacitats: copiar, seleccionar, repetir i memoritzar. Aquesta prova, si s’arriba aplicar, com a màxim pot pretendre veure en què falla l’alumnat, però no quins aspectes haurà de millorar, finalitat d’una adequada avaluació. O sigui, amb aquets tipus de prova no es demostra res ni suposa un millor aprenentatge dels estudiants que diuen que és el que pretenen aconseguir.

I, en ser obligatòria a tot l’Estat Espanyol també obligarà els docents a preparar per superar el test, o sigui, per lidiar amb la prova. I com a conseqüència, serà fàcil crear classificacions (rànquings) de centres i d’alumnes. O sigui: instaurarà un sistema molt competitiu i perniciós pels centres, professorat i alumnat. La segregació continua el seu camí.

I recordem que les proves de final de l’ESO i Batxillerat seran propedèutiques per accedir a la següent etapa.

I, per tant, la prova final de batxillerat servirà per accedir a la Universitat. Es deia que s’eliminava la selectivitat universitària i no és cert. Existirà una doble selectivitat, la prova i l’accés a les facultats. I això crearà, una vegada més, igual que la disminució beques, una més gran exclusió d’alumnat i també una classificació d’Universitats. Aquelles que no tindran prova para accedir a algunes facultats i aquelles que tindran una prova dura per accedir-hi. Perjudicant universitats petites o de menys prestigi acadèmic. Diuen que a Catalunya sembla que es farà una selectivitat comuna. A veure.

I serà un bon negoci per alguns, ja que tindrà un elevat cost en milions d’euros que aniran a les butxaques de qui elabori i corregeixi el test. La memòria de la LOMCE deia que això costaria 2,3 milions i sembla que un càlcul real és que com a mínim costarà 106 milions d’euros. Quina forma de llançar diners per imposar un criteri més ideològic que educatiu.

Com això trigarà com a mínim un curs hem de veure si s’arriba a aplicar. Esperem i esperancem.