Actualitat

Democratitzar l’accés a la música des de l’escola

“Volíem apropar el món de la música i de la creació a nois i noies que, probablement, mai haurien tingut l’oportunitat de tocar un instrument en un escenari”, explica Manel Belda, director de l’institut públic Ferran Tallada, al barri del Carmel de Barcelona. Ho diu a les portes del Casal de la Font d’en Fargues on, en poca estona, començarà un concert que significa la culminació de tot un curs de feina a l’institut. Més de 80 instruments, músics professionals voluntaris i una vintena d’alumnes, que avui seran els músics protagonistes, decoren un escenari on, a banda de melodies, avui s’hi construirà cohesió social, autoestima i, qui sap, si l’inici d’alguna carrera musical.

L’embrió de la iniciativa té diversos components. El primer d’ells és la inquietud del director Belda, que contínuament busca estímuls per enriquir l’ensenyament dels seus alumnes. I és que la seva escola, al capdamunt del Carmel, “un barri de classe treballadora”, tal i com el descriu –i, segurament, dels que ofereixen millors vistes de la Barcelona real i no només de postal—,  està farcida d’iniciatives pioneres. Des de televisions que informen de les activitats que fa el propi centre, passant per esportistes federats que troben en aquest institut la millor fórmula per compaginar l’esport amb la formació, fins a, precisament, una orquestra. “La música té un potencial immens que és capaç de captar l’atenció dels alumnes que presenten més necessitats”, comenta el director, que va topar, a través d’un amic, amb l’associació Integra Sons, una entitat sense ànim de lucre que treballa en diferents escoles de Barcelona —sobretot en escoles de zones desfavorides— apropant la composició artística als infants. “Juntament amb la nostra mestra de música, Natividad Tobella, vam valorar positivament reforçar aquesta assignatura incorporant una entitat especialitzada en la construcció d’orquestres”, explica Belda.

Comença el concert. Sona un piano. L’acompanyen instruments vinguts de diversos indrets; el carilló, metal·lòfons, xilòfons, timbals, triangles, bombos, caixes, plats, caixes xineses, tots i cada un d’ells articulats pels estudiants. Al centre, tres músics professionals, del grup TaHaDi, eleven la posada en escena al nivell de l’excel·lència. Entre el públic, mares, pares, germans dels joves músics i gent del barri s’han apropat fins a l’equipament per veure el debut del que, a partir d’ara, serà l’Orquestra Juvenil del Carmel. “Volem construir comunitat; des de l’escola, entre els alumnes, passant pels mestres, la comunitat de pares i mares, altres escoles i els equipaments del barri”, comenta el director del projecte i de l’associació Integra Sons, el pedagog i músic argentí, Pablo Persico, que, entre actuació i actuació, anima als seus pupils a aplaudir-se mútuament i a rebre el reconeixement del públic, una cosa de la que, com diu, “no estan acostumats”.

La metodologia Integra Sons

Pablo Persico explica l’essència d’una metodologia, Integra Sons, que ha anat desenvolupant en base al llegat del sistema d’orquestres de Veneçuela –on cal remarcar en majúscules la figura del músic José Antonio Abreu— i a la seva pròpia experiència docent. “Mentre construïm, tots som iguals. Si no construïm tots junts, si el teu company no toca amb tu o no toca bé, això t’afecta directament. Per això la música ens obliga a treballar en equip. Hem de treballar junts perquè tots arribin a la meta i cap noi o noia se’ns quedi pel camí”, explica Persico que conclou: “relegar la responsabilitat del grup als nens és canviar el focus de l’educació”. El seu projecte de creació musical comunitària –una disciplina que es va estenent per la ciutat i el país— treballa quatre valors fonamentals: l’escolta, l’atenció, el respecte i la comunitat, i es basa en el so i en el treball tímbric. És dir, obre un nou camí d’entrada a la música, allunyat del llenguatge musical (veure l’últim vídeo).

El concert segueix el seu ritme. De sobte, el director, cedeix el seu lloc central a un dels alumnes, David Fontanals. Ara serà ell, ens informen, qui dirigirà l’orquestra en base a la metodologia adquirida. “La metodologia Integra Sons ens serveix, a més, perquè els alumnes siguin capaços de crear i, això, portat a la vida quotidiana, és un valor impagable, els ajudem a ser autònoms, flexibles i creatius”, diu Persico. El David mou les mans i el cos amb una naturalitat contagiosa. Els seus companys se’ls miren amb cara d’orgull i el segueixen. El Pablo, després de l’actuació, ens confessa: “és dels alumnes amb més aptituds que he tingut, però a l’escola  presenta alguns problemes de conducta”. I és que aquells alumnes amb necessitats educatives específiques i els que tenen aptituds musicals, però pocs recursos com per accedir a estudis superiors, són els que tenen prioritat per formar part del projecte.

Un altre braç fonamental de l’experiència, a banda de l’escola i de l’associació, és la solidaritat i entrega dels músics professionals, que voluntàriament s’incorporen en el procés creatiu i pedagògic. En el cas del concert que ens ocupa, i que entra en la recta final, cal mencionar el grup TaHaDi. La seva sensibilitat social els ha portat a dividir, gairebé a parts iguals, els seus bolos artístics amb la seva implicació amb les propostes més compromeses socialment. Són Víctor Carol –expert en un instrument antiquíssim, com el digeridoo—, Nacho Peres –mestre de la taula índia— i Ravid Goldschmidt –un dels màxims exponents del màgic Hang—, tres músics gens convencionals que practiquen l’art d’extreure els sons orgànics dels seus instruments tel·lúrics. Carol sol explicar que, de petit, un saxofonista el va impressionar i, des d’aleshores és músic, “avui pot passar el mateix”, ens diu. “Els nens que són els qui en el futur ens han d’ensenyar moltes coses”, explica el Nacho.

La seva música minimalista i màgica és fusiona amb la percussió de l’orquestra i el resultat és una harmonia que envaeix tot el teatre. Acaba el concert. Tothom aplaudeix. El rostre de satisfacció impera entre els infants. Alumnes, músics professionals, comunitat educativa, veïns i representats públics han compartit una tarda d’art fora de l’escola. El que va començar sent un projecte acadèmic és ara una orquestra de barri i per al barri. A fora del teatre, sota d’una intensa cortina d’aigua de maig, els nens i nenes tenen ganes que arribi el dilluns vinent, quan podran reflexionar sobre el concert. El cuquet de la música ja és dins seu i anar a classe, en alguns casos, ja té algun al·licient més.