Opinió

Distància, mans, mascareta… i alguna cosa més?

La pandèmia de la Covid19 és una impugnació a la totalitat d’una manera de viure. Cal fer canvis profunds en aspectes claus com la mobilitat i la higiene que no es poden realitzar amb eslògans i proclames. «Distància, mans, mascareta» és un nou mantra que, després de tres mesos tancats a casa, tothom té interioritzat. Amb un hashtag no n’hi ha prou.

Els garants de la llibertat vulneren la llibertat de circulació de 200.000 lleidatans de la comarca del Segrià davant del primer gran brot després de l’estat d’alarma. Hi hauria altres accions com la intensificació de les inspeccions de treball per garantir les mesures de seguretat i l’ús de la mascareta, el reforç de les actuacions en l’àmbit social amb els temporers sense sostre per poder garantir la higiene i la limitació dels aforaments dels locals o l’ampliació dels espais per vianants per evitar la circulació per voreres estretes i poder garantir la distància entre persones.

Què passarà a la tornada a les escoles al setembre? Les instruccions del Departament d’Educació pel curs 2020-21 són unes directrius generals que descarreguen sobre les direccions dels centres educatius la presa de decisions, més enllà de la creació del concepte «grups estables de convivència». No hi ha cap mesura concreta per garantir la reducció de ràtios que permeti la distància necessària. No trobem cap millora en la higiene dels lavabos o l’ampliació de les aixetes disponibles a les escoles per poder garantir la neteja de mans. Tampoc es fa cap canvi en l’horari que permeti avançar cap a la jornada contínua que permetria reduir a la meitat les aglomeracions de persones a les entrades i sortides i fer que el menjador escolar també veiés reduït la seva assistència, amb tota la problemàtica que es podria evitar. Algunes d’aquestes mesures necessiten pressupost, altres només són de caire organitzatiu, però el Departament d’Educació té l’obligació de prendre decisions clares, uniformes i viables que facilitin la tasca dels mestres a les escoles.

La «màxima normalitat possible» no deixa de ser una nova mostra de pensament màgic, que no vol prendre cap mesura específica que canviï el marc en el qual haurem de tornar a les escoles. El que queda ben clar en les instruccions és que cal estar preparats per possibles confinaments.

Aquest plantejament tan poc valent, que traspassa la responsabilitat de les decisions importants als centres educatius, ens condueix a una situació molt greu en la qual hi haurà una multiplicitat de respostes dins d’un mateix municipi. Encara hi ha dos mesos per rectificar i concretar una normativa clara, uniforme i valenta que assumeixi els canvis necessaris en ràtios i horaris i que garanteixi, en igualtat de condicions, el dret a l’educació pública, presencial i inclusiva dels nens i nenes.

Necessitem distància, mans, mascareta i alguna cosa més…