Actualitat

Divisió sindical davant del pla d’estabilització massiva d’interins

Aquesta tarda el Congrés dels Diputats ratificarà (o no) el Reial Decret-llei 14/2021, de 6 de juliol, “de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l’ocupació pública”, també conegut com a Pla Iceta, perquè va néixer quan l’avui ministre de Cultura i Esports encara ho era de Política Territorial i Funció Pública. Un decret que es proposa que a tota Espanya 100.000 interins passin a la funció pública abans del 31 de desembre de 2024, per la via d’una convocatòria massiva de concursos-oposició. Això vol dir que les places estructurals a estabilitzar s’han de publicar abans que acabi aquest any, les convocatòries abans que acabi el 2022 i que tots els processos s’han de tancar abans que ho faci el 2024. Així s’arribaria a l’objectiu de rebaixar al 8% la temporalitat del personal que treballa a les administracions públiques.

Per nombre de personal interí, l’educació pública és, possiblement, el sector més afectat per l’alta interinitat, la qual cosa explica que, a Catalunya, dos sindicats d’educació hagin convocat dues rodes de premsa pràcticament seguides per posicionar-s’hi. Dilluns ho va fer CCOO i dimarts USTEC. Els seus punts de vista, però, són radicalment diferents. Mentre els primers aplaudeixen la iniciativa i asseguren que posarà fi a l’anòmala situació de molts treballadors que segueixen sent interins després de molts anys de servei públic, els segons el qualifiquen de “l’ERO encobert més gran de la història”, ja que auguren que si tira endavant comportarà l’acomiadament de milers d’empleats públics.

A Catalunya, segons dades de CCOO, dels 16.000 PDI i PAS de les universitats el 20% són interins, dels 5.000 personal laboral que té el sistema educatiu no universitari (aquí entren educadores d’educació especial, tècniques d’educació infantil, integradores socials…) l’interinatge arriba al 50% del col·lectiu i en alguns casos concrets al 99%; i pel que fa al personal docent, dels 83.000 mestres i professors del sistema públic el 38% són interins, malgrat que en els darrers anys s’han fet diferents oposicions a totes les etapes educatives.

Concurs oposició versus concurs de mèrits

Que la situació s’ha d’endreçar tothom ho té clar, i més que ningú el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que en dues ocasions ha condemnat Espanya per situacions d’abús de temporalitat. El principal punt de discrepància es troba en els marges que deixa l’ordenament jurídic per endreçar la situació d’una manera o d’una altra. Segons CCOO (que juntament amb UGT i CSIF ha firmat l’acord amb el Govern central), el concurs-oposició és l’única via legal, i per evitar que el mínim possible d’interins perdin la feina pel fet que aquestes oposicions siguin de lliure concurrència, s’han introduït elements que afavoreixen l’interí, com el fet que el 40% de la nota final surti dels mèrits que acrediti. A banda, el sindicat demanarà també que les proves no siguin eliminatòries, que estiguin molt lligades a la feina real, que es contempli el dret de revisió i l’articulació d’un pacte d’estabilitat per als més grans de 55 anys.

“És la manera més justa que les persones que porten treballant anys tinguin aquest reconeixement, però fins i tot si no superen la prova podran continuar treballant i formant part de la borsa de treball, i en cas que això no sigui possible s’introdueix una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats”, explica Manolo Fages, secretari de Polítiques Públiques de CCOO. Segons Teresa Esperabé, secretària general de la Federació d’Educació del sindicat, “hem mirat pel dret i pel revés com es podia fer, i aquesta és la manera d’avançar cap a una estabilització amb seguretat jurídica”.

A USTEC consideren que hi ha una forma més justa i igualment legal: el concurs de mèrits. Segons Àlex Juanmartí, coordinador del grup d’interines del sindicat, “l’article 61.6 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEC) permet que en situacions extraordinàries l’accés a la funció pública es faci per concurs de mèrits, i és evident que la situació és extraordinària, el que en aquest cas cal és modificar el Reial Decret 276/2007 d’accés als cossos docents, on es diu parla només d’oposicions, per adequar-lo al que diu l’EBEC”. En el cas del personal investigador de les universitats, l’accés a les places públiques es farà d’aquesta manera, “la qual cosa demostra que no hi ha cap problema de legalitat i sí de falta de voluntat política”, afirma la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura. I en el cas del personal laboral, també hi ha algunes categories on el conveni permet el concurs de mèrits, segons Eva Costa, coordinadora del grup de laborals del sindicat.

Estabilitzar places o estabilitzar persones

Per Iolanda Segura, “aquesta mesura obre la porta a l’acomiadament de milers de treballadores i treballadors que durant anys han tirat endavant els serveis públics. Si el personal amb més de 3 anys treballats no es presenta als processos d’oposicions o si es presenta i no aprova cap prova, el faran fora de la borsa i no rebrà indemnització, perdent tota la seva antiguitat i drets laborals adquirits, i si vol tornar a formar part haurà de presentar-se de nou a oposicions i aprovar amb la nota mínima que marqui la convocatòria. En el cas dels que es presentin i aprovin l’oposició però no siguin seleccionats, rebran indemnització i podran formar part de la borsa corresponent sempre i quan hagi tret una nota mínima que la convocatòria consideri”.

A banda, USTEC acusa el Pla Iceta d’envair competències autonòmiques, ja que a Catalunya s’està tramitant una llei d’estabilització dels treballadors públics, “que va en la línia d’estabilitzar les persones i no les places”, però si el Reial Decret tira endavant “ho impedirà”. Aquest sindicat també considera “ridícula” els 20 dies per any treballat en cas d’acomiadament, no descarta la convocatòria de vagues a la tardor si finalment prospera el pla i augura una allau de demandes davant la justícia europea de tots aquells treballadors en situació d’abús de temporalitat que com a conseqüència la seva situació laboral empitjori en comptes de millorar, ja que la jurisprudència europea diu que ha de passar el contrari. I també dubta USTEC que sigui tècnicament possible la convocatòria d’un nombre tan elevat d’oposicions en tan poc temps.