Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les ressenyes han estat realitzades per Laia Lázaro Oliveras, Montserrat Garí Miró, Robert Escribano Martínez, Ferran Aquilina Vinyals, Montserrat Vallès Aroca, Quim Lázaro García i Adelina Escandell Grases, del grup d’Educació de RELLA.
Educar és donar la paraula. Carta als alumnes de l’escola de Barbiana.
Jaume Cela i Ollé i Joan Domenech Francesch | Octaedro
Educar és donar la paraula és un assaig pedagògic que parteix del llibre Carta als alumnes de l’escola Barbiana, un text pedagògic i polític que denuncia amb contundència la desigualtat del sistema educatiu italià dels anys 60, però que pels autors manté una vigència sorprenent amb una premissa tan senzilla com poderosa: educar implica confiar en l’altre, escoltar-lo i, sobretot, reconèixer-li la capacitat de parlar i de construir sentit. Jaume Cela i Joan Domènech, mestres de trajectòria llarga i compromesa, reflexionen sobre el sentit de l’educació, la seva funció emancipadora i el seu compromís amb els més vulnerables, donant el valor de la paraula com a fonament de tota relació educativa.
El llibre defensa que l’educació no pot reduir-se a transmetre continguts: ha de crear espais de conversa, d’escolta genuïna i de construcció de pensament. L’aprenentatge –diuen els autors– neix de la confiança i del diàleg i, per sobre de tot, la defensa dels drets dels infants i dels joves.
Mostren com l’escolta atenta transforma la relació educativa, humanitza l’aula i dignifica la mirada sobre l’alumnat, reivindicant una actitud pedagògica basada en l’escolta atenta i en el respecte i el diàleg. Reivindiquen el temps lent, aquell que permet que la paraula arreli, que el silenci tingui sentit i que cadascú pugui expressar-se des del seu ritme i la seva experiència.
En conjunt, Educar és donar la paraula és un llibre que convida a repensar l’educació des d’una mirada profunda i humanista i tornar a llegir, si no s’ha fet encara, el llibre Carta als alumnes de l’escola de Barbiana per adonar-se de la complexitat, la importància, la singularitat o la vida que hi ha en tota experiència educativa, de la més local a la més global, de la més tradicional a la més trencadora.
Marta Mata i Garriga, mestra de mestres
Raimon Portell | Rosa Sensat
L’autor és prou conegut pels seus llibres (Els mestres de la República, Mare de Déu, quina escola!); perquè és el cap de redacció de la revista Infància i perquè fa classes a futurs mestres a la Universitat de Girona. Però també ha publicat un munt de reportatges, articles, llibres infantils i juvenils…
El llibre no és només el resultat de les investigacions de l’autor en fons bibliogràfics, sinó de converses amb persones que havien tractat directament Marta Mata. I amb la lectura d’aquest text, no només ens apropem a una figura concreta, calu per entendre la pedagogia del segle XX a Catalunya, sinó a una època i maneres de fer.
Molt recomanable per a les persones que la vam conèixer personalment, però també per a tot el professorat que s’ha format en el segle XXI. Aprofundint en el coneixement de persones com la Marta Mata, mestra de mestres, ens sentim vinculats a una genealogia de mestres de Catalunya.
El tercer lunes de enero es el día más triste del año. Matemáticas&Fake News
Claudi Alsina | Ariel
Mentre llegia el llibre, m’assabento de la mort de l’escriptor. Una rara coincidència. Claudi Alsina Català fou un matemàtic i divulgador de les matemàtiques. El 2024 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Doctorat en Matemàtiques a la Universitat de Barcelona i amb estudis de postgrau a la Universitat de Massachusetts (EUA), era especialista en equacions funcionals, visualització, educació matemàtica, lògica difusa, geometria de Gaudí, metodologia catalana i en la divulgació de les matemàtiques. Catedràtic de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya, jubilat el 2016. I segur que moltes i molts de vosaltres el vàreu conèixer en alguna de les moltes sessions de formació sobre conceptes o didàctica de les matemàtiques en què vam tenir la sort de participar. La lectura del llibre ens porta a aquestes sessions en què desplegava els amplis coneixements amb una gran i fina ironia. És un llibre que t’ho passes bé llegint-lo.
Ben organitzat en 12 capítols i un epíleg de l’autor, on podem llegir: “Els nostres enemics en aquest tema són els ciberdelinqüents, els estafadors de gent gran, els polítics populistes, els publicistes sense escrúpols, els economistes i banquers sense ànima, els venedors sense pietat… Tots ells ja posseeixen recursos matemàtics per fer la seva tasca de frau. Nosaltres hem de donar la resposta amb fonament. Et desitjo sort i… Al combat!”
Mirades que construeixen esperança. El relat educatiu d’una escola singular
Jaume Funes | El Llindar
Amb motiu dels 20 anys de l’escola de noves oportunitats El Llindar, Jaume Funes, com ja va fer ara fa 10 anys, actualitza la feina i el paper important que en aquests temps té per a la societat aquest model d’escola. El Llindar és una escola singular, una experiència plena d’esperances i bones accions, un treball difícil d’orientació i acolliment a adolescents i joves que han deixat el camí dels ensenyaments reglats i troben en aquesta escola un lloc on es valora i es respecten els seus ritmes i els seus interessos. Al llarg de les seves pàgines, el llibre s’endinsa en els elements més rellevants de l’escola: l’acollida, l’orientació i sobretot el treball de tutoria amb cada alumne, partint de les seves realitats, molts cops molt dures, recuperant la seva autoestima i les ganes de continuar estudiant i trobant motius per aprendre i poder trobar una feina i un sentit a les seves vides.
El temes centrals del llibre són: com construir noves oportunitats, quina és la població que habita El Llindar, les mirades que construeixen esperança, les seves metodologies i didàctiques i, finalment, quin és el perfil de l’educador d’aquesta escola.
Aquest llibre buscar oferir una mirada d’esperança, un lloc i un temps per acompanyar els joves a trobar el seu lloc al món, i ho fa comptant amb les veus dels mateixos adolescents, joves i professionals de l’equip educatiu.
El do de la sensibilitat. Com pots viure i créixer en un món estressant quan ets una persona altament sensible
Elaine N. Aron | Eumo
L’autora és Màster en psicologia clínica per la Universitat de York (Toronto) i té un doctorat pel Pacific Graduate Institute. Es va formar a l’Institut Yung de San Francisco i té una llarga experiència en psicoteràpia en diferents institucions. En aquest llibre, combina una investigació sòlida amb l’experiència clínica acumulada.
Ens diu l’autora: “Què us ofereix aquest llibre? Aquest llibre presenta la informació fonamental i detallada que us cal tenir sobre el tret de personalitat vostre; es tracta d’unes dades que no trobareu enlloc més. Són el resultat de cinc anys de recerca, d’entrevistes en profunditat, d’experiència clínica, de classes i consultes individuals amb centenars de PAS i de llegir miniciosament entre línies tot el que la psicologia ja sap sobre aquesta qualitat humana sense adonar-se que ho coneixia”.
Va escriure el llibre el 1996 però al llarg dels anys, en les diferents edicions, l’autora hi ha incorporat algunes apreciacions noves.
L’aula d’acollida: un pont cap al futur
Guillermina González Bosch | Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Guillermina González Bosch, va ser l’organitzadora i responsable de l’Aula d’Acollida de l’escola Ferrer i Guàrdia de Granollers. De l’any 2004 al 2015. Onze anys. L’objectiu principal de l’aula era la comprensió de la llengua catalana – adquisició, lectura, escriptura – perquè l’alumne (infants de més de vuit anys acabats d’arribar de qualsevol part del món) pogués introduir-se sense impediments de comprensió al món escolar. Per a l’autora, representava alhora familiaritzar-los amb la cultura, la forma de veure el món, el pensament que es trobarien al lloc nou. I sobretot un instrument de socialització d’un infant que havia perdut les relacions amb la geografia, la societat i la forma de viure originaris.
La convivència de la diversitat dins l’espai únic de l’aula afavoria la coneixença del món de l’altre. La multiplicitat de mons que ara convergien. El descobriment de pensaments inconeguts. El fet de compartir col·lectivament experiències vitals allunyades fins aleshores es traduiria a accentuar el desenvolupament personal que l’aula representava per a cada alumne.
Una experiència també cabdal per a ella fins al punt de no poder-se estar de compartir-la i fer-ne un llibre. Un llibre, escrit amb un llenguatge gairebé col·loquial, sentit, emotiu, que evita la descripció tècnica de programes i calendaris i metodologies per a acostar-se directament a la dimensió humana dels alumnes. Que sobrepassa la dimensió escolar de l’aula per a recollir la trajectòria vital completa de qui hi assistia. Que s’identifica amb cadascun a través del temps.
El seguiment posterior que en fa inclou la narració de deu alumnes antics confegida per ells mateixos un cop han arribat als vint anys. Els records, enyorances, afectes que guarden del pas respectiu per l’aula, d’ella, dels companys. La seva vida actual, activitats i esperances. La relació actual amb el lloc on han acabat vivint, amb el lloc de procedència, amb llocs futurs que imaginen. En dedueix una experiència positiva. Irrenunciable. Riquíssima. Per això, es dol que la legislació limiti l’existència d’Aules d’Acollida a una quantitat mínima d’alumnes que la necessiten. Se’n plany. Els mateixos alumnes d’abans quan ho saben se n’estranyen.
La magia de los números. Un recorrido por los misterios, curiosidades y desafíos matemáticos
José Luís González Fernández, David Molina García i José Antonio Nuñez López | Octaedro
Tal com diuen els autors a la introducció, La magia de los números ens invita a fer un viatge a través dels “quadrats màgics, històries llegendàries que et despertaran la ment i alimentaran la teva curiositat”.
El llibre consta de 4 capítols. El primer està dedicat als quadrats màgics, quadrats llatins, quadrats grecollatins i altres figures geomètriques. El segon està dedicat a diverses històries i llegendes matemàtiques, paradoxes de l’infinit, epitafis famosos, les matemàtiques al Quixot… El tercer, als jocs i problemes: jocs d’estratègia, jocs tipus Nim, endevinalles lògiques, problemes de peses i pesades, art de repartir… Al quart capítol es comenten les solucions dels 52 exercicis/reptes proposats als tres capítols anteriors.
La mágia de los números és un llibre de divulgació matemàtica, de matemàtica recreativa, que pot ser útil pel públic en general i també per estudiants i professorat. Un llibre amè de llegir, per disfrutar i per aprendre, que et desafiarà a resoldre reptes, a conèixer anècdotes històriques, a descobrir la bellesa i la màgia dels números… de les matemàtiques.
En primera persona. Enfocaments i experiències d’educació feminista
Mirta Lojo Suárez (Ed) | Rosa Sensat
És un llibre que recull deu experiències (des d’escola bressol a secundària) sobre educació feminista. Les autores són Mirta Lojo Suárez, Núria Solsona Pérez, Mercè Briones Dijort, Sílvia Torres Aluja, Cristina Roblellido Cerrato, Laura Arnal Villanueva, Núria Tejera Sureda i Rosa María Aznar García. Amb una presentació i el primer capítol “Educació feminista interseccional” en què la coordinadora ens presenta el marc teòric.
Diu la Mirta en la presentació: “El perquè del títol del llibre. En primera persona té unes connotacions molt específiques des de la perspectiva feminista. Una de les bases força consensuades sobre l’aprenentatge és el valor que es dona a la pròpia experiència i al fet de partir de si. Escoltar la pròpia veu interior, que diria Carol Gillian a In a different voice als anys vuitanta del segle passat, implica escoltar-nos i que ens escoltin. Relatar des del jo, des de la relació i des de les cures, comporta una implicació personal contextual que posa el valor en les interaccions, més enllà de les intervencions universalistes, amb una forta càrrega abstracta que té per objectiu transmetre asèpticament uns continguts”
Al final del llibre hi trobareu un recull de decrets i articles del nou currículum que avalen aquesta educació feminista.
Molt recomanable. Per a qui en sap poc i vol aprofundir, però també per a qui ja té una certa pràctica perquè li permetrà conèixer noves experiències i plantejaments perquè “l’educació feminista ofereix l’oportunitat d’avançar cap a una educació emancipada i cap a una societat sense estereotips ni exclusions”.
Los retos de la educación en la modernidad líquida
Zygmunt Bauman | Herder
Estem davant d’un llibre que ens fa reflexionar sobre els motius socials i filosòfics de la societat global en la qual estem immersos i que fa que visquem una de les crisis educatives més importants.
De l’assaig Los retos de la educación en la modernidad líquida de Zygmunt Bauman, volem remarcar aquest paràgraf: “Senzillament, mai abans vam estar en una situació semblant. Encara hem d’aprendre l’art de viure en un món sobresaturat d’informació. I també hem d’aprendre l’art encara més difícil de preparar les properes generacions per viure en aquest món.”
Escrit el 2005, Bauman enceta el concepte de la modernitat líquida com una modernitat marcada per l’individualisme, el consumisme basat en el breu gaudi de les coses i la síndrome de la impaciència. Ens porta a reflexionar sobre l’educació i el procés de l’adquisició del coneixement en un moment de la societat on prima el producte final i no el camí fet fins a arribar a la comprensió, l’aprenentatge i el coneixement.
Paraules com compromís, durabilitat, paciència , confiança o esforç ja no formen part d’una societat marcada per la immediatesa i la satisfacció instantània del desig.
Quan Bauman escriu aquest llibre encara no havíem viscut una pandèmia global, ni les xarxes socials havien entrat a formar part d’una manera tan important,de la vida de la major part dels infants del nostre país, però ell ja intuïa el camí pel qual ens anàvem escorant. Cal, doncs, que posem fil a l’agulla per canviar de rumb i aquest llibre és una bona eina.
Un crit pels infants de Gaza. Veus, imatges i testimonis del genocidi
Txell Feixas Torres i Cristina Mas Andreu (edició i pròleg) | Ara Llibres
El llibre Un crit pels infants de Gaza és un recull de textos ple de dolor, solidaritat i empatia escrit per periodistes, metges, activistes, fotògrafs, professors, refugiats palestins, supervivents del genocidi… Un llibre que destinarà els seus beneficis íntegrament a ajuda humanitària urgent a entitats palestines que actuen sobre el terreny a Gaza.
“Naji al-Ali presentava el món vist a través dels ulls d’un nen refugiat palestí: Handala. Petit, prim, amb els cabells de punxa, els peus descalços i la roba esquinçada… Tenia 10 anys… Handala no creixeria fins que els palestins poguessin tornar a casa.“ (Naji al-Ali, ninotaire).
“Només 55 segons de gravació… Nens i nenes de diferents edats, polits i ben pentinats, ocupen gairebé tot l’espai. Seuen a terra ordenadament… La mestra comença la classe amb una cançó que els alumnes entonen amb ganes… Els alumnes… Se’ls veu concentrats… La càmera probablement d’un telèfon mòbil continua desplaçant-se per dins l’espai i s’atura en els rostres d’unes nenes que somriuen des de la primera fila. En acabat treu el cap entre les lones per enfocar l’exterior. Sota el cel blau, runa, runa, runa i més runa. Ni un sol edifici dret. Només runes i destrucció… en mig de l’horror, una escola.” (Marta Venceslao, professora UB).
“El juny del 2024 Israel va ser inclòs a la llista negra de l’ONU de països que violen greument els drets dels nens als conflictes armats. Hi figuren actors estatals de vuit països més… El 2024 Israel va ser el perpetrador de violència contra la infància més gran del món multiplicant unes quantes vegades els registres de qualsevol altre actor estatal o no estatal.” (Alejandro Pozo, Investigador sobre conflictes armats).
“Així la vida, així la mort, és ben igual quan llegeixis això. Han arrencat oliveres. Han expulsat una família. Han destruït una llar. Han empresonat un xaval. Han trencat un paisatge. Han esmicolat un país. Han bombardejat Gaza. Un altre cop… Es possible reconstruir la vida, doncs? Sí… De que depèn? De moltes coses. D’aquest llibre també. I de tu i de mi. I de nosaltres. De no oblidar mai Palestina. De cridar-la al món. De retornar-li la veu. De reconstruir en mig de tanta mort, tanta vida. La vida mateixa. Encara.” (Fermin Mogaruza i David Fernández músic i periodista).
Els convidats de pedra
Joan Garcia del Muro | Eumo
El llibre Els convidats de pedra de Joan Garcia del Muro és un assaig sobre l’auge de la indiferència. Ens proposa nombrosos exemples de la història on es reflecteix la deshumanització de “l’altre” i situa la indiferència com a virtut i sentiment evasiu, donant conformitat als prejudicis i privilegis d’unes persones per sobre d’altres: és l’oblit de l’altre deixant que l’alteritat sigui cancel·lada.
L’autor ens proporciona cites i exemples de la història i dels fets humans que a vegades es mostren amb la duresa més aclaparadora per preguntar-se el perquè d’aquest fet que parteix d’una indiferència a partir del no fer, del passar de puntetes sense prendre part ni compromís ètic. Cal basar-se en els valors de la solidaritat la igualtat i, sobretot, la fraternitat.
Per a l’autor, Joan Garcia del Muro, és imprescindible revertir les situacions i modificar la realitat. Per això, no podem restar muts o quiets davant les injustícies, veient passar les imatges o les històries sense tenir un esperit crític i compromès i ens cita nombroses situacions actuals com Palestina, immigrants ofegats o violències extremes que no hem de girar la vista i fer veure que no ens adonem o negant la realitat d’un atac a les llibertats o canviant uns fets inqüestionables. No podem ser “convidats de pedra”.
L’assaig ens explica que la naturalesa no és modificable, però sí que ho són els valors educacionals i establir el pensament crític com un antídot contra la indiferència, fent que l’educació humanística sigui l’eix del coneixement de l’altre i de les formes de pensar. Sobretot, fent èmfasi que cal establir lligams entre les persones. En el sentit legislatiu, l’autor critica la LOMLOE per no deixar que s’estableixi el pensament crític propi i es deixi de banda la filosofia.
L’autor afirma que l’única manera de superar els prejudicis és el coneixement, el remei contra la ignorància i l’antídot contra la barbàrie i la manera d’afrontar-ho no és només promovent l’empatia: ens cal pensament i l’escola ha de fer pensar i que la compassió no és solament una emoció que es pot sentir o no, sinó una obligació moral que comporta el deure d’actuar. La lectura del llibre que no ens deixarà, en absolut, indiferents.
El maestro y su emisario. El cerebro dividido y la conformación del mundo occidental
Iain McGilchrist | Capitán Swing
Iain McGilchrist és un psiquiatre, literat, filòsof i neurocientífic britànic amb experiència clínica i autor de diferents investigacions sobre la neuroimatge en l’esquizofrènia. El maestro y su emisario, de més de 1.000 pàgines, publicat recentment és una revisió ampliada del llibre del mateix títol publicat l’any 2009, amb més de 100.000 exemplars venuts.
L’obra explora les diferències entre els hemisferis del cervell i els seus efectes en la societat, la història i la cultura, tot desmentint alguns mites que s’associen a la part dreta o a la part esquerra. L’hemisferi esquerre, orientat al detall, prefereix els mecanismes i tendeix a l’interès propi, mentre que el dret té més flexibilitat i generositat. L’autor, que ha investigat aquest tema durant més de 20 anys, proposa un viatge a través de la cultura occidental i tracta de les creences de pensadors i artistes des de l’època antiga fins a la modernitat.
“La forma en què experimentem el món, i fins i tot el que trobem en el món per experimentar, depèn de com funciona el cervell: és un fet del qual no podem escapar ni és necessari que ho intentem”, afirma l’autor en el llibre. I, per il·lustrar la complexitat d’aquest òrgan, exposa: “El cervell es pot veure com un país enorme: com una estructura niada de pobles i ciutats; a continuació, de demarcacions reunides en comarques, regions funcionals més àmplies dins de girs o solcs específics (els plecs de l’escorça) a un antre nivell, que alhora generen lòbuls que per últim formen part d’un hemisferi cerebral o un altre”.
Coreografías sociales. Vivir entendiendo el mundo
Teresa Familiar Soriano |Octaedro
Coreografies socials analitza les normes no escrites que configuren la convivència social. S’adreça a persones neurodivergents, persones que tenen pensaments, aprenentatges o maneres de comunicar-se diferents al que la societat estableix com a “típic” o “normal”. El llibre ofereix una guia per orientar-les en l’entesa dels codis comunicatius establerts de manera majoritària, amb la intenció d’afavorir la inclusió comunicativa i l’apropament de les relacions socials des d’una mirada de respecte i entesa.
Alhora, el llibre interpel·la a les neurotípiques, persones que encaixen en les normes socials comunicatives comunes (saludar, mirar als ulls, utilització de bromes, de segons sentits del llenguatge verbal o gestual, entre d’altres) a entendre, percebre i entrar en el món comunicatiu de les neurodivergents.
L’autora, dona autista, convida la lectora a ballar la vida des del ritme personal i propi, des de l’autenticitat i la comprensió de la diferència, tot des d’una mirada tendre, irònica i sincera.
La escuela que escucha
Mario Izcovich | Ariel
En el llibre La escuela que escucha, l’autor reflexiona i analitza com es senten les persones protagonistes de l’educació en el marc escolar, partint del malestar que detecta a les aules.
Aquestes protagonistes són els infants, els i les adolescents, les docents i les famílies.
A partir de l’escolta atenta al que passa dins l’escola i des de la mirada de com se senten i què necessiten les formadores i les aprenents, reflexiona i planteja preguntes sobre quines necessitats educatives detecta.
Exposa que cal tenir cura de la salut mental de les mateixes i cuidar les relacions humanes com a motor de canvi.
Raona, amb preguntes clau, entorn la violència a les aules, el patiment les docents i els i les alumnes, l’autoritat, el desig d’ensenyar, la inclusió, l’impacte de la tecnologia i l’excés de diagnòstics a l’educació.
Perfectament imperfecta
Carla García | Univers
L’autora és una escriptora, investigadora, divulgadora i guionista catalana formada a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
L’obra és una novel.la que a voltes ens fa riure, a voltes ens emociona, però sobretot ens fa pensar. No només parla del seu fill, neorodivergent, sinó de la seva pròpia evolució, com a dona, filla i mare.
Diu l’autora en una entrevista: “M’he trencat el cap i el cor per entendre el meu fill. Per què crida quan és ell qui s’equivoca? Per què fuig, per què s’amaga, per què tot li fa nosa? Escriure des de la seva veu ha estat una manera d’entendre’l, d’estimar-lo, de donar-li espai. Sovint ens acostem a la neurodivergència amb por o compassió, però molt poques vegades amb una mirada oberta, amb curiositat. Ens entestem a veure-hi un error, en comptes de preguntar-nos: per què ho fa així?, què sent quan li passa això? De vegades, la seva lògica és més profunda que la nostra. Jo sovint em pregunto si aquests infants no seran una nova forma d’evolució, una espècie que ens interpel·la”.
No es presenta com un tractat de psicologia ni pedagogia, però crec que pot ser molt útil per entendre els infants que presenten aquestes característiques i el món que els envolta.
