Actualitat

El joc i les apostes ja formen part de l’oci habitual del jovent

Que la proliferació de cases d’apostes als carrers de l’Estat és un problema greu ja poca gent ho discuteix, més enllà de la patronal que defensa els interessos del sector del joc. I ara ho fa més que mai, precisament després de la creació d’un Ministeri de Consum que s’ha fixat, entre les seves tasques, la regulació d’aquest tipus d’activitat. El joc i les apostes ja formen part de l’oci habitual del jovent, per als quals suposa un risc, en especial per als menors d’edat.

La Fundació d’Ajuda contra la Drogaddicció (FAD) acaba de presentar un estudi qualitatiu sobre la percepció que tenen noies i nois d’entre 18 i 24 anys sobre el joc i les apostes, sobre quins són els seus hàbits, com comencen a jugar o si perceben i com quins són els riscos als quals s’exposen. Segons les seves conclusions, els joves, a banda de començar aquesta activitat quan encara són menors, la perceben com una part més del seu oci, comencen realitzant-la en grup, de manera que socialitzen pèrdues i guanys, i s’hi dediquen per diversió.

L’enquesta ESTUDES, realitzada dins del Pla Nacional contra la Droga, va dedicar en la seva última edició un espai al joc i les apostes. L’estudi, centrat en població de 14 a 18 anys, donava ja fa unes setmanes la xifra que el 2018 el 30,7% dels nois enquestats havia jugat de manera presencial en l’últim any (el 2016 el percentatge era del 21,6%), mentre que els qui jugaven online suposaven un 17,4%, enfront del 10,2% de 2016. El percentatge de noies havia passat del 5,4 al 15,3% i del 2,5 al 3,6% respectivament. Segons la FAD, les noies, principalment, han augmentat la seva activitat en el joc i les apostes per igualació amb els seus companys nois.

Les enquestes i grups de discussió realitzats per la FAD aclareixen que les i els joves espanyols entren en aquesta activitat sense apostar diners, sinó que accedeixen a quotes i bons de diners ficticis i que no poden canviar-se. I ho fan per la il·lusió de guanyar i per demostrar que tenen certes habilitats a l’hora de jugar. Com és habitual amb moltes activitats en la joventut, la introducció es fa dins del grup de parells, amb algun germà o germana i, fins i tot, a través de la parella.

Segons recull l’estudi, sembla bastant senzill per al jovent accedir a locals d’apostes malgrat ser menors d’edat. Segons afirmen alguns testimonis, «hi ha llocs on no et demanen el DNI, hi entres i no passa res. Això està a l’ordre del dia. Allà on vas, sempre hi ha algun menor».

Segons les responsables de l’estudi, Beatriz Martín, secretària general de la FAD, i Eulalia Alemany, directora tècnica de la fundació, alguns dels reptes que cal tenir en compte per evitar que aquesta situació pugui derivar en importants problemes com la ludopatia a edats primerenques, és necessari que les famílies exerceixin un major control de les activitats que els seus fills i filles amb les tecnologies; que augmenti la sensibilització dels riscos i les conseqüències que assumeixen els joves a l’hora de jugar; que hi hagi un major control en els nuclis urbans sobre les llicències que es concedeixen a l’obertura dels locals d’apostes; tenir la mirada posada en el desenvolupament de jocs que utilitzen les mateixes lògiques que les apostes encara que no utilitzin els diners; i una substantiva millora de les eines d’avaluació de la incidència del joc i les apostes entre la població jove.

Un cop s’ha començat a jugar, l’habitual és que la motivació econòmica vagi guanyant pes enfront d’altres, com la diversió. Si s’aposta, a més de perdre, és possible guanyar diners. La FAD alerta que aquesta motivació pot derivar en pretensions majors, com aconseguir independència econòmica de la família.

Als riscos relatius a la possibilitat de tenir problemes com l’addicció al joc, se suma l’accés més o menys fàcil al consum d’altres substàncies en els locals d’apostes, «sobretot –apunten des de la FAD– quan el joc és grupal o social». Segons els i les joves que han participat en l’estudi, és relativament freqüent que en els locals d’apostes es consumeixi alcohol gratuïtament. Els diners que no es gasten en beguda, s’aposten.

«Per nosaltres pot arribar a ser un problema de salut pública», comenta un psicòleg que ha participat en l’estudi de la FAD. Quelcom que ara la Comunitat de Madrid, per exemple, sembla haver entès, ja que ha paralitzat les noves llicències d’obertura de locals d’apostes a la regió.

Per als joves existeixen, d’una banda, els jocs de pur atzar i, per l’altra, aquells en els quals cal saber per poder guanyar, com les apostes esportives o jocs de cartes com el pòquer. El problema d’aquesta segona percepció és la generació de l’expectativa d’una possible «professionalització» de qui juga o, si més no, «fantasies intermèdies» que poden alimentar el joc, segons recull l’informe de FAD.

Un altre dels problemes que apareixen en l’estudi és l’escassa percepció de noies i nois sobre la possibilitat de caure en la ludopatia. Creuen que no tenen res a veure amb aquesta mena de consums perquè quan juguen ho fan de manera visible i en grup, aquesta activitat únicament té riscos econòmics, i creuen que per acabar sent addictes és necessari un temps prolongat d’exposició al joc.

Bombardeig publicitari i poca informació

Les persones joves tenen clar que la publicitat sobre apostes es dirigeix a ells directament com a col·lectiu i la qualifiquen de bombardeig. Aquest és un altre dels punts forts dels qui critiquen la proliferació de cases d’apostes, així com les pàgines web de joc. Per no parlar de l’aparició en aquestes campanyes de personatges públics amb més o menys impacte entre el jovent, com esportistes o estrelles de la televisió i el cinema.

En aquest sentit, tenen clar que la publicitat exagera les possibilitats de guanyar en les apostes, així com reforça la idea del «jugador d’èxit» (una figura molt masculinitzada, asseguren des de la FAD) i que centra el focus en la part lúdica del joc i les apostes, obviant la part més arriscada. A aquest bombardeig se suma la percepció que tenen de la falta d’informació i educació sobre els riscos del joc. Això sí, afirmen que la informació, si més no en els moments inicials de l’activitat, no és tan necessària.

Tota la situació descrita ve a alimentar-se, a més, en el context tecnològic actual, que afavoreix les apostes i el joc amb la utilització de diferents dispositius. Sembla que les famílies estan més preocupades per la quantitat de temps que els seus fills i filles dediquen als mòbils i no tant pel què fan durant aquest temps.

Encara que les dades d’ESTUDES mostren una menor quantitat de menors que utilitzen les tecnologies per jugar, el joc online, recull la FAD, ajuda a multiplicar l’hàbit i dificulta la capacitat de control (és a dir, el temps que es dedica al joc, o la identitat i edat dels que hi participen, ja que saltar-se aquests controls és senzill).

En aquest sentit, Eulalia Alemany va destacar durant la presentació de l’estudi la decisió del govern britànic de prohibir l’ús de les targetes de crèdit en els jocs online per evitar l’endeutament entre els qui utilitzen aquesta modalitat d’apostes.

Ara falta saber quines seran les decisions que prendrà en aquest assumpte el nou Ministeri de Consum, liderat per Alberto Garzón, el qual ja ha manifestat la seva voluntat de regular la publicitat de les cases d’apostes, perquè la ludopatia “és un problema de salut pública”. I també falta saber com s’aniran desenvolupant les legislacions autonòmiques sobre aquest assumpte, ja que la legislació sobre els jocs d’atzar està transferida des de fa molts anys als governs autonòmics.