Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El ministeri d’Educació exigirà als universitaris que tinguin bons resultats academics i d’idiomes si volen accedir a les beques Erasmus Plus, més quantioses que les tradicionals. Fins ara, el Govern espanyol afegia una partida addicional a les beques Erasmus que venien de Brussel·les, però a partir d’ara el ministeri dedicarà aquests diners a 10.000 ajudes pròpies -les denominades Erasmus Plus-, i deixarà sense modificar les 30.000 beques de la Unió Europea. Això li permet al ministre Wert ajustar els criteris d’accés a les seves beques: “exigència acadèmica lleugerament superior”, segons la secretaria d’Estat d’Educació Montserrat Gomendio -sense concretar encara la nota mitjana o els crèdits aprovats mínims-, i un nivell B2 de la llengua del país de destinació. Aquest és un nivell mitjà-alt, tenint en compte que l’aprovat a batxillerat equival al B1.
Si l’esudiant compleix aquests requisits, tindrà accés d’entrada a la beca Erasmus Plus, de 350 euros mensuals, 100 més que la beca de la UE. Si queda fora d’aquestes ajudes, rebrà les comunitàries, de 250 euros al mes. En el cas dels estudiants sense recursos, tindran 100 euros addicionals tant en el cas de la beca ministerial com de l’europea.
El ministeri també mirarà de que el repartiment de les beques sigui equitatiu per a totes les àrees de coneixement. Fins ara els principals beneficiats de l’ajuda són els estudiants de Ciències Socials (47,7%), seguits d’Enginyeries i Arquitectura (21,7%), Ciències de la Salu (14,4%), Art i Humanitats (10,3%) i Ciències (5,9%). La intenció de Wert és que el percentatge sigui d’un 20% per a totes les àrees.
Hasta la fecha Europa recomienda tener un nivel B1 para irse fuera, pero en la práctica en muchas universidades no se ha tenido en cuenta. Aunque, en los convenios, algunas universidades extranjeras obligaban ya a que los alumnos tuviesen ese B2 para garantizar que iban a ser capaces de seguir las clases. Aprender el idioma es una de las principales razones que animan a los alumnos a irse fuera. “En un cuatrimestre no se domina el idioma. No se sabe aplicar completamente y con la estancia se trata de superar el déficit de idiomas que tenemos en este país”, argumentaba en este periódico el rector de Santiago, Juan Casares, cuando lamentaba que la duración de las estancias se fuese a recortar.
L’estada, reduïda a la meitat
En la presentació del nou sistema de repartiment de beques, el 21 de gener passat, Gomendio ja va anunciar modificacions en els Erasmus. Les ajudes queden reduïdes a un semestre, quan fins ara eren majoritàriament d’un any. Doncs bé, avui la número 2 de Wert ha apuntat que els estudiants que ho vulguin podran mantenir-se tot l’any a l’estranger sempre que es paguin ells mateixos l’estada o que trobin finançament de les seves universitats o d’entitats privades.
Aquesta retallada venia motivada per la reducció de pressupost del Govern espanyol destinat a aquestes ajudes, malgrat que la UE les augmenta en un 4,3%. L’Estat passarà d’aportar 34 milions a 18 per al curs vinent, i escurçant la durada de l’estada s’assegura mantenir el mateix nombre de becats.
El Diari de l’Educació, 2025