Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El bo infantil era l’única ajuda universal que havia sobreviscut a la crisi econòmica al País Valencià. Totes les famílies, sense tenir en compte el seu nivell d’ingressos, el rebien. Es tractava d’una reducció de la quota en la matrícula de les escoles bressol, tant privades com municipals, de la qual totes es beneficiaven de la mateixa forma (en l’actual curs, 151 euros al mes per l’etapa 2-3 anys, 90 pels 1-2 anys, i 60 pels 0-1 anys). A partir del curs vinent, l’ajuda es percebrà en funció de la renda de les famílies, però no totes hi tindran ja accés.
Les famílies que ingressin més de 72.460 euros a l’any, que representen un 10% del total, deixaran de beneficiar-se d’aquesta ajuda. Així ho ha anunciat aquest dimarts el conseller d’Educació, Vicent Marzà, que pretén destinar aquest estalvi a ampliar les ajudes per a les famílies més pobres. El pressupost que es reserva al bo infantil, 30 milions, serà el mateix de l’any passat, però amb la novetat que les ajudes seran progressives. Segons Marzà, el sistema actual impedia que les famílies més pobres puguessin dur els seus fills a les escoles bressol, perquè no es podien fer càrrec del cost de matriculació (pot arribar a un màxim de 460 euros al mes) malgrat les ajudes.
Així doncs, les ajudes que s’assignaran aniran de 70 a 200 euros al mes en el tram de 0-1 anys, de 70 a 120 euros en el de 1-2 anys, i de 80 a 140 en el de 2-3 anys. En aquesta última etapa, que és la que compta amb més infants escolaritzats, el mínim d’ajuda (80 euros) supera en un 33% la quantia del bo fins ara (60 euros). En l’etapa més primerenca passa al revés. “Volem afavorir aquelles persones que sense les ajudes estarien en situació de discriminació i exclusió de l’oferta d’ensenyament no obligatori del primer cicle d’Educació Infantil”, ha expressat el conseller Marzà.
En total hi ha 36.152 infants de 0 a 3 anys escolaritzats en escoles bressol de la xarxa municipal o del sector privat. Precisament havia estat aquest últim el que, en intuir que la Generalitat volia introduir el factor de renda, havia lamentat que en podia sortir perjudicat. Marzà ho ha negat, i ha assegurat que amb aquest replantejament tota la xarxa, tant els centres públics com els privats, experimentaran un augment en les matriculacions en el proper curs.
Les escoles bressol privades estan en peu de guerra amb la conselleria sobretot per la seva mesura d’obrir en centres de Primària aules d’escolarització per alumnes de 2 anys. Aquesta ha estat una altra via explorada per Marzà per ampliar l’escolarització en la primera etapa d’Infantil. En l’actual curs s’ha posat en marxa un pla pilot de 35 escoles que incorporaran aquests espais, i més de 1.500 famílies han fet la sol·licitud per entrar-hi. Segons els càlculs de la Generalitat, el 86% d’aquestes demandants no estaven escolaritzades abans en cap escola bressol privada.
El Diari de l’Educació, 2025