Actualitat

El relat dels nens que arriben a Lampedusa: “Només vull ser un ésser humà”

Aquest és un article publicat al blog Save The Children

Es tanca la porta i el ferri s’allunya de Lampedusa cap a Sicília. A bord hi ha més de 80 nens que fa pocs dies van sobreviure a un dels mars més traïdors del món, viatjant en pasteres o llanxes de plàstic des de Líbia en recerca d’asil a Itàlia. Vénen aquí per tenir una vida millor, un futur a Europa. Com tots els nens, estan plens de somnis i esperances, però molts han crescut en difícils circumstàncies i han perdut l’oportunitat de tenir una infància normal.

Alguns d’ells, com en Yusuf* (nom modificat per protegir la identitat del menor), de 17 anys i de Gaza, han “viscut entre tirotejos”. Ell mateix explica que no ha tingut infància, que mai ha tingut una joguina i que cada segon a Gaza ha viscut amb por de morir per un tret. Escapar de la mort, de la persecució, de l’extrema pobresa és el que porta a aquests nens a jugar-se la vida per venir a Europa.

Des de gener, més de 26.000 nens han emprès el seu camí cap a Itàlia, passant diversos dies al mar. Han vist com llançaven gent per la borda per estar malalts, han vist onades de “10 pisos d’alçada” assotar les barques, i tota aquest temps amuntegats amb centenars de persones, sense saber si viurien o s’ofegarien a la Mediterrània. Però sabent que havien de fugir de l'”infern” que deixaven darrere.

L’illa de Lampedusa és tan petita que ni surt al mapa del telenotícies del vespre, però Lampedusa té un cor enorme i, malgrat les últimes notícies que parlen d’un creixent odi als immigrants, només hi he vist càlides benvingudes. Els nens deambulen per la ciutat i els habitants de la illa els saluden, els restaurants locals els donen menjar. Vaig veure una nena somali de 9 anys que tornava al centre amb una bossa de plàstic plena de roba, llibres, jocs i una nina nova que abraçava amb totes les seves forces. Estava radiant.

En Yusuf* i el seu millor amic van fugir de Gaza junts. Es coneixen des que eren molt petits i junts van viatjar per Líban, Sudan, Líbia i Lampedusa. Ens van dir que havien estat empresonats i colpejats. Un vídeo d’aquesta pallissa va ser enviat a la família d’en Yusuf* demanant un rescat per la seva vida. Van enviar els diners. La seva vida tenia un preu: 4.000 $.

Quan els preguntem quin era el seu somni ara que estaven a Itàlia, Yusuf* es va enfonsar i va dir: “Vull un futur, només vull ser un ésser humà”.

Tots els nens immigrants que arriben a Itàlia ens expliquen les mateixes històries horribles. Han estat empresonats, han rebut pallisses, abusos (verbals i sexuals). El nostre equip a Lampedusa és petit, però té una gran responsabilitat. Normalment treballen a Sicília, però al febrer milers d’immigrants van arribar a l’illa així que van anar a Lampedusa com a mesura d’emergència. Hi ha un mediador cultural, l’Aman, que compta amb formació en psicologia infantil, parla cinc idiomes i tradueix als menors. Ell també va ser un refugiat. Va arribar d’Eritrea i es va crear una vida a Itàlia. Sap el que és arribar-hi, sense diners, sense documents, conduït només per l’esperança. La seva companya Lisa, una assessora legal, s’ocupa que els nens coneguin els seus drets i rebin els serveis bàsics que necessiten i de començar el procés de reunificació amb familiars que visquin a Europa.

Aman i Lisa estan operatius 24 hores. Són les primeres cares que veuen els nens quan desembarquen i les últimes a les que acomiaden quan pugen en el ferri a Sicília.

Al centre de recepció he vist sorpresa com Lisa explica a prop de 80 nens que poden esperar de la seva nova vida a Itàlia. Obre un mapa del món i els ensenya on és Sicília, els ajuda a comprendre el que passarà després, que aniran amb vaixell fins a Sicília on els portaran a un altre centre, però millor equipat per als nens. Llavors, quan sigui possible, els portaran a una casa. Els explica els drets que tenen a Itàlia. Per exemple, tenen dret a no ser expulsats, a anar a l’escola, a estar segurs i viure sense que se’ls persegueixi. Acaba la seva xerrada amb ells dient-los “l’educació és l’eina més poderosa que teniu per al futur. És el vostre dret “.

Els nens, que tenen entre 13 i 18 anys, li presten tota la seva atenció, és una realitat i els costa entendre-ho. No han entès tots els conceptes i potser ni tan sols saben el que significa “drets”, però el personal de Save the Children s’encarrega de reunir-se amb ells per separat i explicar fins que els queda del tot clar.

Hi ha un nen que destaca sobre els altres. Inspira calma i confiança a la resta i desborda maduresa per la seva curta edat. Es diu Ismail i ha conquistat els nostres cors. Quan el veig per primera vegada, li està explicant a altres nens somalis per què han d’aprendre italià i per què han de quedar-se a Itàlia i anar a l’escola.

Explica que va fugir del seu país perquè allà no hi hauria sobreviscut, tenia por que li haguessin obligat a unir-se a algun grup armat i matar gent. Però mai va pensar que el viatge a Lampedusa seria tan perillós. Va ser segrestat, li van pegar, va veure com violaven a dones embarassades, estar un mes tancat en una cel·la i va passar de traficant en traficant fins que van arribar a Trípoli. Només té 16 anys.

Mentre passeig pel centre veig un petit bony embolicat en una manta sobre un llit. Té 4 mesos i es diu Ànima. La seva mare, Fàtima, de 23 anys, va donar a llum en una cel·la a Líbia. No va tenir cap assistència sanitària i quan li pregunto qui va ajudar en el part m’assenyala una dona a l’altra banda de l’habitació. “La meva amiga”, em diu.

Estaven mortes de por per si el nadó plorava i les mataven per això. Els traficants no mostraven cap pietat cap cap dona. Però ella és una supervivent. Fàtima té quatre nens esperant a Somàlia, de 6, 4 i 2 anys. Va poder trucar la setmana passada després de 9 mesos sense parlar amb ells. “Per què et vas?”, “Quan tornes?”, Li pregunten. “Aviat”, els diu, “aviat”.

Avui he vist com aquests nens embarcaven en ferri cap a Sicília on començaran el seu llarg procés d’integració cultural a Itàlia. Alguns estan desitjant trobar una feina per portar a les seves famílies a Europa. És desolador saber que legalment és impossible i que serà una altra decepció a la qual enfrontar-se.

Però ara mateix estan il·lusionats, es van al vaixell rient, s’acomiaden del personal de Save the Children, els abracen, els donen les gràcies i els conviden a visitar-los a Sicília, a Roma, a Alemanya o a Noruega. És un moment emotiu per a l’equip i em sento molt orgullosa de la feina que Save the Children fa aquí. És el nostre deure ajudar els més vulnerables i això és un clar exemple que el nostre treball serveix per canviar les seves vides.

Desafortunadament, s’espera que el nombre d’immigrants que arriben a les platges italianes es dupliqui durant els mesos d’estiu. La situació cada vegada més deteriorada a l’Àfrica subsahariana ia Síria està agreujant el problema. Un problema global que no hauria de recaure només sobre Itàlia.

Mentrestant, un helicòpter s’endinsa en el mar per buscar un vaixell que es creu que pot estar a punt d’arribar i jo sé que Save the Children estarà aquí per rebre els petits i donar-los l’oportunitat de ser nens de nou.

Durant l’últim any hem estat presents en 103 emergències, arribant a més de 9,8 milions de persones, dels quals 4,2 són nens. Ajuda’ns a fer possible això.