Actualitat

El somni trencat d’un portàtil per a cada nen

L’any 2005 el projecte OLPC (sigles en anglès d’un portàtil per nen) naixia amb l’objectiu de “oferir oportunitats educatives per als nens de les regions més aïllades i pobres del món, donant a cada un, un ordinador portàtil de baix cost “. Tot i que el projecte va suscitar algunes crítiques en els seus inicis, va rebre el suport de grans organitzacions internacionals, com les Nacions Unides i l’impuls de diversos gegants del sector tecnològic, com Google o Ebay. Deu anys després, el projecte pràcticament ha desaparegut a nivell global i només perviu en alguns països.

La idea del projecte era relativament simple i atractiva, desenvolupar un ordinador portàtil de 100 dòlars per vendre’l als governs de països en desenvolupament. No obstant això, el projecte mai va arribar a desenganxar del tot i els problemes durant el desenvolupament i una mala avaluació dels costos, van fer que pràcticament cap dels models desenvolupats aconseguís baixar dels 200 dòlars. Tot i així, el projecte va aconseguir distribuir uns 2 milions d’ordinadors, la gran majoria d’ells a l’Uruguai, Perú i Rwanda.

El canvi de rumb de OLPC

Una de les crítiques més habituals que es va fer al projecte en els seus inicis va ser l’estratègia seguida a l’hora dissenyar el producte sense comptar amb l’opinió dels seus possibles usuaris. Ja el 2005, l’informàtic Lee Felsenstein, un dels membres originals del Homebrew Computer Club, criticava en un article l’absència d’estudis sobre la població a qui aniria dirigit el portàtil i es preguntava com era possible que es comencessin a fabricar milions d’unitats d’un producte “tot i que no s’havia tingut en compte ni al nens, ni als seus pares, ni a les escoles”.

Però, sens dubte, un dels principals problemes del projecte va ser el desenvolupament del sistema operatiu. La idea original de l’OLPC es basava en la utilització d’un sistema operatiu lliure basat en Linux i anomenat Sugar. No obstant això, Nicholas Negroponte, un dels fundadors del projecte, va acusar els desenvolupadors de realitzar un programari defectuós i va iniciar alguns moviments perquè la màquina també pogués suportar Windows XP. Les contínues discussions sobre el canvi de rumb del projecte van provocar la marxa de diversos treballadors clau en el desenvolupament de Sugar i van acabar amb la dimissió del president de Programari i Continguts d’OLPC, Walter Bender.

El carpetada gairebé definitiu al projecte va arribar al juliol de 2013, quan OLPC va presentar una tauleta amb el sistema operatiu Android, que es va començar a vendre als EUA a un preu, 150 dòlars, massa elevat en comparació amb altres opcions del mercat. Després d’aquest moviment, que semblava lluny d’estar pensat per als nens en països en desenvolupament, feia la sensació que OLPC havia decidit abandonar les seves pretensions inicials i l’ONG pràcticament va abandonar el seu ordinador portàtil. Finalment, el març de l’any passat, Wayan Vota, fundador del portal independent OLPCNews, va afirmar en un article: “Siguem honestos amb nosaltres mateixos, el gran entusiasme i l’energia que ens va unir ha marxat. OLPC està mort”.

Encara que OLPC, que no ha volgut respondre a les preguntes d’eldiario.es, mai ha afirmat públicament que el projecte hagi acabat, sembla evident que la seva activitat ha decaigut. Així que després de la finalització o mutació del projecte cal preguntar-se quin va ser l’impacte que va tenir. Segons ha explicat Vota a eldiario.es, “globalment OLPC va ser un fracàs a nivell educacional, ja que no va canviar les pràctiques educatives com esperava”.

Escàs impacte en educació

Només hi ha dos estudis realitzats per analitzar l’impacte dels portàtils de OLPC en l’àmbit educatiu, realitzats a Perú, el 2012, i a l’Uruguai, el 2014. Tots dos estudis van concloure que l’impacte del projecte en les qualificacions de matemàtiques i lectura havia estat nul. I apuntava a la manca de formació específica del professorat o al mal ús dels ordinadors, com una de les possibles causes d’aquest resultat. “Els portàtils s’utilitzen a classe fonamentalment per buscar informació a internet, el que ofereix una pista sobre per què és raonable no trobar un efecte sobre aquestes habilitats”, assegura un dels estudis.

No obstant això, en l’estudi realitzat pel Banc Interamericà de Desenvolupament, els investigadors també van trobar “efectes positius en habilitats cognitives generals”. Mentre que en l’altre estudi, realitzat a l’Institut de l’Estudi del Treball (Alemanya), es destacava que “el fet que no es trobin efectes significatius de la utilització d’ordinadors a les qualificacions de lectura i matemàtiques, no vol dir que l’ús d’un ordinador per a l’aprenentatge a l’escola sigui inútil. Clarament, pot haver-hi habilitats cognitives diferents de les analitzades en els exàmens de matemàtiques i lectura que l’ús d’ordinadors hagi desenvolupat”.

Rwanda vol començar de nou

Un dels països que més portàtils d’OLPC va comprar va ser Rwanda. A finals del 2012, el projecte havia aconseguit distribuir més de 200.000 unitats en 217 escoles de tot el país, segons destaca un informe de la Comissió de Banda Ampla per al Desenvolupament Digital. Encara no hi ha dades sobre l’impacte educacional en aquest país, segons informa el diari rwandès The New Times, però una recent auditoria realitzada pel país africà ha mostrat la deficient gestió realitzada.

Segons l’informe presentat per les autoritats de Rwanda, “en la majoria de les escoles, els portàtils estan en caixes o en trasters i no han estat utilitzats”. A més, també es destaca el cas de 4.730 ordinadors, que van ser distribuïts a 13 escoles que, entre 2010 i 2013, no van tenir accés a electricitat.

Però el país africà no vol abandonar la gran inversió realitzada i pretén començar a desenvolupar el seu propi programa d’ordinadors assequibles. Per a això, ha arribat a un acord amb la companyia Postivo-BGH per muntar dispositius barats, incloent-hi equips d’escriptori, portàtils i tauletes. Segons va declarar el ministre d’Educació del país africà, el nou programa “és assequible en comparació amb OLPC i serà més fàcil de manejar”.

L’Uruguai, un cas a part

Però potser, el cas més reeixit hagi estat el de L’Uruguai. L’any 2010 el Govern de José Mújica va decidir donar un impuls a la idea d’OLPC, sent el primer país a adoptar el programa, incloent-lo en un pla nacional, el Pla Ceibal, i convertint-se en el país que més portàtils ha arribat a comprar, amb més d’1 milió d’ordinadors distribuïts per tot el territori.

Per Gonzalo Frasca, investigador informàtic i fundador de escueLAB, el programa ha estat “un èxit total a l’Uruguai”, encara que puntualitza que “l’èxit ha estat de Ceibal i no tant d’OLPC”. Entre les conseqüències positives del projecte, Frasca destaca l'”impacte de gènere”, ja que “les nenes, en tenir el seu propi ordinador, van quedar lliures d’haver de negociar el seu ús amb els seus germans homes”.

Frasca, igual que Vota, reconeix que el projecte a nivell global ha estat “una decepció, ja que els objectius inicials eren enormement ambiciosos”, però assegura que, independentment dels errors comesos, “ha estat una cosa positiva, perquè va fer que hi hagués un debat sobre la relació entre tecnologia i nens, mostrant els seus avantatges i problemes”. Fet amb què coincideix Vota, que afirma que “el projecte ha estimulat el debat sobre l’ús de tecnologies a l’escola, passant d’un ¿ho hem de fer? A un ¿com ho fem?”.

Indubtablement, un projecte que ha aconseguit portar ordinadors portàtils a regions on això era impensable fins fa només uns pocs anys té quelcom de positiu. Lamentablement, els problemes i errors inicials del projecte, al costat d’una conjuntura desfavorable, van fer que el somni s’anés esvaint. No obstant això, el projecte ha obert un camí les conseqüències del qual a llarg termini d’encara estan per veure. Al cap i a la fi, tal com va dir el president Mújica durant la presentació del Pla Ceibal, “estem enmig d’un experiment sociològic i, segurament, algunes de les conseqüències més importants se’ns escapen”.

Aquest és un article publicat a eldiario.es