El valencià retrocedeix encara més a les aules

La Generalitat valenciana suprimirà 283 línies a les escoles públiques el curs vinent, més de la meitat de les quals tenen el valencià com a llengua vehicular. Això tenint en compte que el valencià ja compta actualment amb un paper minoritari en l'escolarització.

Pau Rodríguez
 
 
 

Manifestació en defensa del valencià com a llengua vehicular. /Escola Valenciana.

Manifestació en defensa del valencià com a llengua vehicular. /Escola Valenciana.

Només un de cada tres alumnes estudia en valencià al País Valencià. I tot i així, la Generalitat planeja tancar 151 línies on s’imparteixen les classes en aquesta llengua. La mesura forma part d’un pla -anomenat d’arranjament escolar- que preveu eliminar un total de 283 línies d’ensenyament públic -entre infantil i primària- el proper curs 2014-2015. I en la relació de forces entre el valencià i el castellà, el primer hi surt proporcionalment perdent. Més de la meitat dels grups que se suprimiran són en llengua valenciana. Així ho ha denunciat la plataforma Escola Valenciana, que ha presentat un informe exhaustiu sobre la proposta de la conselleria d’Educació de la Generalitat, que ara està en període d’al·legacions. Segons aquesta entitat, la reducció de línies discrimina el valencià i, a més a més, ataca a la qualitat del sistema públic d’educació.

La supressió d’aquestes unitats, que a més comporta el desmantellament complet de sis escoles en valencià, deixarà alguns barris i àrees del territori sense oferta en valencià. “És inacceptable que es deixin poblacions sense escola pública en valencià”, denuncia el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, que afegeix que “s’està promovent de forma aclaparadora l’ensenyament concertat en castellà”, denuncia el president d’Escola Catalana, Vicent Moreno. En els centres concertats la diferència idiomàtica encara és més abismal. Només el 6% d’aquestes escoles compten amb el valencià com a llengua vehicular. A més, al contrari de la pública, a la concertada s’hi crearan vuit noves unitats el curs vinent, si les intencions del Govern del PP s’acaben acomplint.

De tirar endavant, doncs, aquesta arranjament mermarà encara més la presència del valencià a les aules, quan es dona el cas que moltes famílies que volen escolaritzar els seus fills en aquesta llengua -14.000, segons els càlculs d’Escola Valenciana- queden fora de l’oferta de places per al programa plurilingüe d’ensenyament en valencià (PPEV). Això tenint en compte que la llei garanteix que tenen el dret d’escolaritzar els seus fills en qualsevol de les dues llengües cooficials, motiu pel qual darrerament la justícia ha donat la raó a tres pares i mares que l’any 2009 van denunciar que els seus fills no tenien el valencià com a llengua d’ús tot i voler-ho.

Amb opacitat i sense deixar marge

Escola Valenciana és conscient que cada any s’han de fer reajustaments de grups, i més quan s’aprecia una davallada demogràfica que se suma a l’augment de ràtios -que fa que es pugin agrupar més nens en una aula i, per tant, tancar-ne d’altres-, però denuncia que s’ha fet sense informar públicament de les intencions ni negociar-ho amb la comunitat educativa. De fet, alguns centres afectats pel tancament de línies han fet saber que van rebre la notícia un dia abans de les vacances de nadal, de manera que, tenint en compte que les al·legacions s’havien de presentar el dia 2 de gener, s’han quedat sense marge per reaccionar.

A més, la conselleria d’Educació, dirigida per Maria José Català, es nega a difondre les xifres d’aquest arranjament en relació al valencià. Escola Valenciana va demanar-ho, i en veure que la Generalitat els ho negava, ha hagut de trucar a totes les escoles afectades -una per una- per saber quina llengua vehicular fan servir. I així poder elaborar l’informe.

En silenci cap al trilingüisme

En aquest “atac a l’educció pública en valencià”, Escola Valenciana hi veu similituds amb el que ha fet el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá (PP), que ha sublevat la comunitat educativa balear -tres setmanes de vaga aquest inici de curs- en aplicar l’anomenat TIL (Tractament Integral de Llengües), el calendari d’aplicació del qual havia estat suspès pel Tribunal Superior.

Però el cert és que la introducció del trilingüisme a les aules valencianes -amb l’anglès com a tercer idioma- ha estat bastant més suau que en el cas balear. Fins a 90.000 nens i nenes ja reben una educació trilingüe, i la intenció és que d’aquí a set anys englobi tot el sistema. Un escenari que no ha generat per ara la mateixa polèmica que a les Illes Balears, encara que sí que hi ha hagut mestres que han qüestionat la capacitat d’assimilar l’anglès tan ràpidament.

Fins al moment, però, el model lingüístic valencià a les escoles consisteix en tres tipus de centres: els que tenen el valencià com a llengua vehicular -minoritaris-, els que tenen el castellà, i els que compten amb unitats per a cada llengua.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*