Entrevista

“Els infants també volen i han de ser escoltats”, Pol, Lola i Lucía del Grup Impulsor del Consell d’Infants de Barcelona

Ben aviat la ciutat de Barcelona estrenarà el seu primer Consell d’Infants. Per això, des del Diari de l’Educació hem volgut entrevistar alguns dels infants del Grup Impulsor. Hem estat xerrant una estona amb Pol Colinas Salgado i Lola Velilla Elvira que cursen 1r de l’ESO a l’escola Guinardó, i Lucía Gómez Barriga alumne de 6è a l’escola Bac de Roda. Nens i nenes que tenen molt clar que han de ser escoltats i que volen poder decidir sobre la ciutat on viure i gaudir ara i en el seu futur.

Alguns de vosaltres heu format part anteriorment de processos participatius de la ciutat on els infants tenen veu com l’Altaveu d’Infants o Volem decidir. Recordeu com vau començar?

Lucía: A mi m’agrada molt poder participar d’aquests espais. Fa poc vaig liderar el procés participatiu per canviar el pati del Casal Sant Martí, on vaig a les tardes.

Pol: La Lola i jo ja fa anys que participem en processos participatius. Quan érem a 3r de Primària vam formar part de l’enquesta de l’Agenda dels Infants, i a 4t, vàrem fer tallers per donar idees de com respondre a les necessitats expressades a l’Agenda des de diferents sectors. A 5è vam explicar tot aquest procés a pares, mestres i alumnes de la nostra escola. I finalment, a 6è ja vàrem participar en l’Altaveu dels infants per explicar l’Agenda a tothom.

Lola: Ens va agradar molt, perquè anàvem a diferents barris-districtes per conèixer-nos entre nosaltres i pensàvem propostes que dialogàvem entre nosaltres. També fèiem els guions i després ho presentàvem a les persones que poden canviar alguna cosa com els polítics i d’altres. A més, a 6è vàrem viatjar a Madrid i allà ens vam trobar amb altres Consells d’Infants. Una bonica forma de conèixer-nos i compartir les nostres idees i propostes. Va ser una experiència molt enriquidora!

Què representa per a vosaltres poder formar part de la construcció del Consell d’Infants de Barcelona? 

Lucía: Poder ajudar a tots els nens i nenes de Barcelona i també de Catalunya.

Pol: Nosaltres els podem escoltar i recollir totes les seves propostes.

Lola: És un encàrrec important perquè som els responsables de fer arribar totes les demanes dels infants a les persones importants, aquelles que poden fer alguna cosa al respecte. Són els polítics, però també els mestres, els metges, pares, etc. La veritat seria ideal que tots es posessin d’acord.

“Som els responsables de fer arribar totes les demanes dels infants a les persones importants”

Quines coses us preocupen i què creieu que es podria tractar des del Consell dels Infants?

Lola: El que més preocupa és l’assetjament escolar, el consum de pantalles i poder passar més temps amb la família.

Pol: També la pressió grupal o la pressió estètica, els discursos d’odi, tenir una ciutat més verda, fer vida a l’escola més enllà de l’aprenentatge. En realitat, tot queda recollit en les 11 demandes que vam fer des de l’Agenda dels Infants.

Lucía: I lluitar contra la pobresa i fer un món millor. O sentir-nos més segurs als carrers de la ciutat.

Per cert, vosaltres teniu mòbil? Què en penseu del seu ús?

Lucía: Només per trucar en cas d’emergència i en part per rastrejar-me, ja que a vegades m’he perdut i això ha permès que la meva mare em trobés.

Lola: Jo sí! Entre setmana el puc utilitzar una hora i mitja i al cap de setmana dues hores al dia. Però tinc controls parentals i amb això soc més conscient del temps que el faig servir. És un error deixar-lo només el cap de setmana perquè si no els nens i nenes passen tota la setmana pensant en quant el podran fer servir. Es converteix en una obsessió.

Pol: No som conscients del temps que hi dediquem perquè comencem a mirar vídeos, jocs, etc. fem scroll sense massa sentit. És ben absurd! Penso que no s’ha d’agafar el mòbil fins que no tinguem l’edat adequada. És un problema quan un infant de nou anys prefereix quedar-se a casa davant d’una pantalla abans que sortir a jugar amb els amics al carrer. Fa mandra sortir de casa, però després t’ho passes bé!

“Penso que no s’ha d’agafar el mòbil fins que no tinguem l’edat adequada”

Qui forma part del Grup Impulsor? Hi ha adults i nens?

Lola: És cert que hi ha adults, però en realitat són acompanyants i dinamitzadors per ajudar-nos a nosaltres. Qui fa les demandes som els infants.

Pol: També hem estat pensant de repartir-nos càrrecs entre els nens i nenes. Però no volem cap president, perquè tots ens sentim igual d’importants. Volem que tothom decideix-hi per igual. Sí que hi haurà un organitzador, un secretari que és el que apuntarà les actes de les trobades, etc.

Lucía: I també un portaveu per a cada districte i així distribuir-nos la feina una mica entre tots.

De fet, en els últims mesos heu fet àgores per escoltar la veu d’altres infants en els diferents districtes de la ciutat. I també us heu trobat amb altres Consells d’Infants de Catalunya? Com han estat aquestes trobades?

Pol: En total van ser quatre àgores territorials a on ens trobàvem amb infants de diferents districtes.

Lucía: A les àgores van participar pocs nens i nens, penso que encara fa falta donar-nos a conèixer més. I la trobada amb els altres Consells d’Infants va estar bé perquè vam conèixer idees i propostes diferents. Ens va ajudar a entendre com arribar a més persones, com parlar en públic o com col·laborar entre nosaltres, per exemple.

Lola: Però va ser molt curt, només va ser un sol dia i érem molts nens. Ens hauria agradat passar tot un cap de setmana i així poder aprofundir una mica més.

El Consell d’Infants creieu que tindrà rellevància a la llarga en decisions importants que us poden afectar?

Lola: Jo crec que sí! Com adults esteu tan acostumats que us escoltin, que no podeu imaginar el que és no ser escoltat. Com a molt ens fan cas a casa i a l’escola. Però també ens ha passat de votar coses a l’escola que després els mestres han acabat decidint una altra cosa. No entenc per què ens pregunten aleshores. Amb el Consell ens hauran de fer cas segur.

“Com adults esteu tan acostumats que us escoltin, que no podeu imaginar el que és no ser escoltat”

Pol: Nosaltres ens implicarem més en aquests temes que ens preocupen, els farem sortir més a la llum i insistirem perquè realment es tractin com cal.

Lucía: Penso que des del Consell també es podrà ajudar als infants orfes, als que viuen en la pobresa i tots aquells infants que arriben aquí amb la seva família vinguda d’altres països. Cal acollir a tothom qui ho necessita, no els podem fer fora!

Per què Barcelona i totes les ciutats necessiten tenir en compte als infants en les seves polítiques públiques? Per què encara ara és insuficient?

Lola: És molt necessari perquè encara hi ha moltes coses a millorar com poder tenir més parcs, reduir el consum de pantalles i combatre l’assetjament escolar. Els Consells d’Infants són una bona manera de canalitzar les necessitats de tots els infants.

Pol: Els infants tenim moltes coses a dir. Segur que a tots els pobles i ciutats hi ha infants que volen expressar-se i no saben com fer-ho. Els Consells d’Infants són una eina imprescindible per poder explicar els problemes que tenim tots els infants, no només tu, també els companys de classe, etc. El Consell rep totes aquestes peticions, i és l’òrgan que ha de moure’s per trobar la solució.

“Els Consells d’Infants són una eina imprescindible per poder explicar els problemes que tenim tots els infants, no només tu, també els companys de classe, etc. El Consell rep totes aquestes peticions, i és l’òrgan que ha de moure’s per trobar la solució”

Lucía: En el Grup Impulsor som 15 nens i nenes, ens trobem un cop al mes després de l’escola. Penso que fan falta més infants perquè a les trobades no sempre hi podem ser tots perquè també tenim extraescolars, etc.

Com us imagineu el futur de les ciutats? 

Lola: Crec que tot estarà més tecnificat i digitalitzat.

Lucía: Jo crec que la ciutat cada cop serà més perillosa i menys segura pels infants.

Pol: Jo espero que la ciutat sigui més segura, precisament gràcies a les noves tecnologies.

I que us agradaria trobar-hi en aquesta ciutat?

Pol: Més parcs públics. Casals d’adults com n’hi ha per a infants i per a avis. També seria xulo tenir bons culturals per gaudir en família de museus, teatres, festivals i sobretot que no sigui tan car. Són coses per gaudir-les i són tan cares que després no hi pot anar tothom.

Lola: I zones a l’aire lliure amb taules a on trobar-se amb amics i jugar a jocs de taula, o a on seure i conèixer gent nova.

Lucía: També seran necessaris espais de treball. I que no hi hagi tanta inflació perquè cada cop les famílies s’empobreixen més.

Quina professió us agradaria fer quan sigueu grans?

Lola: Jo ho tinc molt clar, vull dedicar-me a l’enginyeria aerodinàmica. Però també m’agrada molt ballar i dormir.

Lucía: Jo em decanto més per la informàtica, però també m’encantaria ser il·lustradora.

Pol: A mi m’agrada molt el cinema però també l’esport. Encara no he pensat en quin àmbit m’agradaria treballar.

Us sentiu infants privilegiats respecte a altres infants d’arreu del món?

Lola: No és que siguem els més privilegiats, però sí que tenim les necessitats bàsiques cobertes. I també podem fer extraescolars i això és una sort.

Lucía: A nosaltres ens fa por anar sols per carrer, sobretot a l’hivern que es fa fosc abans.

Pol: La veritat és que llevar-te a les 7 del matí per anar cap a l’institut quan tot encara és fosc és molt pesat. Penso que això s’hauria de millorar. Encara necessitem molta ajuda per a poder abordar molts dels problemes que afecten la infància.