Actualitat

Els joves no perceben com assetjament sexual alguns abusos durant l’oci nocturn

“Quan un noi et convida a una cosa, et vol follar”, “el noi seguia insistint, així que ella finalment va decidir sortir corrent cap a l’hotel. Al dia següent tenia 27 missatges preguntant-li per què no es va quedar amb ell, que s’ho haguessin passat en gran, que haguessin fet l’amor tota la nit”. Són realitats viscudes per diverses joves que estan molt relacionades amb la violència i l’assetjament sexual però que sovint no es perceben com a tal.

Aquestes declaracions les han fet dues joves que han participat en un estudi de la Fundación Salud y Comunidad que analitza les relacions i els abusos sexuals en espais d’oci nocturn. L’informe presentat aquesta setmana és el segon estudi elaborat a través de l’Observatori que ha creat l’entitat amb el finançament del Plan Nacional sobre Drogas. Segons aquests treballs, de tipus qualitatiu, els joves no perceben com a assetjament o violència sexual alguns tipus de pràctiques que sí que ho són.

La publicitat sexista dels locals nocturns, la vestimenta de les cambreres, els tocaments no consentits, els acorralaments o els insults són pràctiques que el jovent no sol percebre com a agressions sexuals i que són contemplades com a normals dins del context nocturn. “Els contextos d’oci nocturn són molt tolerables amb el tema sexual. Hi ha coses que són violència i es veuen com una cosa sexual, com a flirteig. I això es deu a aquesta mirada heteropatriarcal del dret de l’home sobre el cos de les dones”, explica Gemma Altell, subdirectora de l’Àrea de gènere, addiccions i famílies de la Fundación Salus i Comunidad. Segons aquesta psicòloga i professora, el sexe s’ofereix, a més, com un producte dins de l’oci nocturn.

Malgrat que el jovent sol afirmar que té clar què significa una agressió sexual, l’informe assenyala que en el relat d’aquests joves apareixen descrites situacions que clarament fan referència a la violència sexual però que ells no perceben com a tals.

“Un altre fet a destacar és l’atribució de la culpa a la dona”, diu Altell. L’informe destaca que la percepció de major llibertat per part de les noies va acompanyada d’una major acceptació dels riscos de ser agredida sexualment. És a dir, davant d’una d’aquestes agressions les noies entenen aquest risc com a “part del preu a pagar per la llibertat”, segons aquest estudi.

“Homes i dones senten que tenen igualtat d’oportunitats a nivell sexual, les dones senten que poden tenir relacions amb qui volen, però que per fer-ho han d’assumir certs riscos”, explica Altell. “Tot plegat és molt pervers”, afegeix.

El problema, per a aquesta psicològica, recau en el fet que se segueix educant les joves per a què pensin que elles alberguen la responsabilitat de protegir-se de la violència i no en els homes que han agredit. I recorda algunes campanyes de prevenció que s’han fet a l’estat en què expliquen a les dones com s’han de protegir.

“Si vols tenir una vida sexual lliure, tingues-la, però el que no podeu fer és anar per allí insinuant i provocant a tots els nois i després pretendre que no se us digui res… Algunes sembla que ho demanin a crits… Saps que et dic? Que qui busca, troba…”

Aquesta altra declaració d’un noi jove que recull l’informe demostra com entre els joves encara s’utilitzen discursos que els permeten justificar la violència sexual a traves de la “provocació” o a través de la concepció de l’home com a ser hipersexual.

De fet, una altra de les pràctiques entesa pels joves com a normal i no com a violència sexual és la de les pràctiques sexuals no consentides dins d’una relació consentida. “El missatge que hem d’enviar als joves és el del consentiment en les relacions sexuals. Tu pots dir que no en qualsevol moment del procés perquè res t’obliga a fer res, ni que et convidi a una copa, ni haver anat a casa seva t’obliga a fer res”, declara Altell.

“Bé, pot ser que et digui que no però et mira d’una manera que en realitat et diu que sí… No però sí, no però vols que et vagi més al darrere”, confessa un altre dels entrevistats per l’estudi.

L’alcohol, la droga que més potencia l’abús

L’alcohol és la substància que més vegades apareix ens els relats recopilats per aquest treball i que relacionen oci nocturn i relacions sexuals. “L’alcohol és la droga més relacionada amb el tema d’abusos sexuals, i això és molt important perquè és a la vegada la droga més consumida”, emfatitza la psicòloga.

De fet, el consum de drogues en general va associat a una major activitat sexual. I s’interpreta, segons Altell, que quan una dona ha consumit alguna substància voldrà tenir sexe.

A més, segons aquest estudi, l’alcohol potencia encara més la tendència de les dones de sentir-se culpables. “Algunes dones no volen quedar fora de l’oci nocturn i del consum de drogues i entenen que els riscos de violència sexual formen part del preu a pagar per viure aquestes experiències”, conclou l’informe.

Una altra de les conclusions relacionades amb aquest tema és la tendència a pensar que s’han comès aquestes agressions a causa del consum previ d’alcohol, com si el detonant de l’agressió fos la substància i la responsabilitat no fos de l’agressor. És per això que l’entitat recorda que la violència sexual té les seves arrels en el sexisme, en la cultura sexual d’homes i dones.

Amb tot, la violència sexual és segons aquest estudi un dels principals riscos amb els quals s’enfronten les dones quan surten de nit, i en aquest sentit es troben en un nivell de desigualtat important comparat amb els homes.

Educar-los a ells

La majoria de campanyes preventives, segons aquesta entitat, van dirigides a les noies joves perquè controlin i limitin els seus comportaments. En canvi, poques experiències van destinades a que els nois incorporin una postura ètica i no sexista en les seves formes de flirteig. “Hem de difondre materials informatius i enfocar els continguts als nois”, explica Altell.

Segons aquesta psicòloga l’escola és un bon lloc per tractar aquests temes però s’ha de començar a fer des de P3 i de forma transversal. “S’hauria d’incorporar aquesta mirada a totes les assignatures i a banda fer tallers concrets sobre el tema. Però és important començar a P3, hi ha d’haver un treball previ perquè si no costa que s’entenguin certs conceptes”, explica Altell que a la vegada denuncia que això no s’estigui fent en gaires centres.

A la vegada assegura que el missatge que integren els joves és aquell que han viscut a casa seva i que per tant també és una cosa que té molt a veure amb la família. “Depèn molt de les famílies de si té uns rols de gènere molt rígids o no”.

Més enllà d’apostar per uns valors “de ciutadania” com els anomena, és necessari, diu, canviar algunes regulacions, com la publicitat sexista o potenciar la formació del personal dels centres d’oci nocturn perquè puguin detectar casos d’agressions sexuals.