Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un decret mai no aconseguirà que un club de natació, un esplai, els serveis socials, les famílies, un institut i una escola de música es posin d’acord –és a dir, adoptin un mateix discurs– per transmetre a un infant o un jove la importància de formar-se i els camins que té per a fer-ho. “Cosir aquests fils”, en paraules de Jordi Collet (sociòleg de la Universitat de Vic), “tenir visió comunitària”, segons l’expressió de Daniel Osiàs (de la Fundació Marianao), o “crear comunitat d’aprenentatge”, segons l’exconseller d’Educació Josep Bargalló, només ho poden fer els municipis.
Aquest ha estat un dels missatges centrals compartits pels més de 350 alcaldes, regidors i tècnics d’educació que han participat al XXIII Fòrum Local d’Educació, un espai on els municipis han mirat de deixar de banda les seves poques competències en educació -i l’escassedat de recursos dels darrers anys- per pensar quin paper han de jugar en la formació de les persones. “Les competències són limitades, sí, però hem d’estar al servei dels alumnes com a ciutadans que són”, exposava Marcel·lina Bosch, cap de l’àrea d’Educació de Sant Vicenç dels Horts. No s’hi val, doncs, desentendre’s d’ells quan estan a l’escola o l’institut –competència del departament d’Ensenyament–, “cal incorporar els centres en el treball comunitari”, afegia Bosch. “L’èxit educatiu potser no és la nostra competència però sí de la nostra incumbència”, sentenciava Collet.
Els consistoris formen part del Servei d’Educació de Catalunya, i com a tals han assumit responsabilitats educatives com la gestió d’espais educatius no formals, d’escoles bressol o de programes de lluita contra l’abandonament educatiu prematur. Plans tots ells que han esdevingut crucials durant la crisi, bé per la davallada dels ingressos de les famílies, bé per la caiguda dels transferències de la Generalitat. Però molts ajuntaments s’han cansat de ser l’escenari on té lloc l’educació i reclamen ser agents creadors en el debat educatiu. N’hi ha que fa temps que ho són per iniciativa pròpia.
“A Sant Vicenç dels Horts, amb una situació econòmica desastrosa i un abandonament prematur del 35% vam fer de la necessitat virtud”, relatava Bosch. “El primer que vam fer va ser activar el màxim d’agents del territori, perquè si no la capacitat de transformació es dilueix”, ha prosseguit. Amb tot d’empreses del municipi, per exemple, van activar un pla de diversificació curricular segons el qual els alumnes amb més risc d’abandonament passen unes hores treballant en establiments i firmes del poble.
També a Sant Boi de Llobregat, en aquest cas la Fundació Marianao, amb 30 anys de treball comunitari a les esquenes, desenvolupa programes contra l’abandonament. “Tutors, escola, famílies, serveis socials i la Fundació acompanyem alguns alumnes des de Primer d’ESO per prevenir el fracàs”, detalla Osiàs, amb espais de reforç escolar amb ràtios de quatre alumnes per educador. En el seu cas, el 95% d’aquests joves acaben l’ESO. En el cas de Sant Vicenç dels Horts, més del 80%.
La lluita contra l’abandonament és un dels eixos principals de l’agenda educativa local, però no l’únic. En la seva intervenció, Rafael Homet, diputat delegat d’Educació a la Diputació de Barcelona, ha volgut afegir-ne dos més: “Reforçar la responsabilitat dels municipis” a l’hora de garantir l’equitat i la qualitat en l’educació i treballar per “l’èxit educatiu”. El Fòrum, que estava organitzat per la Diputació, ha comptat també amb les intervencions inicials de la nova consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i la nova presidenta de la Diputació, Mercè Conesa.
De capejar la crisi a facilitar la innovació
La jornada ha comptat amb una taula rodona d’alcaldes de diferents municipis, que han reivindicat sobretot la seva determinació a l’hora de mantenir en funcionament les escoles bressol. “Malgrat la crisi hem seguit impulsant l’educació infantil, una etapa decisiva sobretot per a famílies sense recursos per a l’èxit educatiu dels seus fills”, expressava l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José.
Els municipis, l’administració més propera als ciutadans, han hagut de lidiar amb la retirada de part dels fons que Ensenyament destinava a les escoles bressol –l’altra part l’han assumit les diputacions– o als plans d’entorn. El manteniment d’aquests serveis, per tant, ha depès massa sovint de la bona salut econòmica dels consistoris o del seu convenciment i la implicació d’altres agents del territori.
El municipalisme ha tret pit per haver estat un coixí educatiu per a moltes persones, però la seva reivindicació no s’ha quedat aquí. “Els ajuntaments han de ser acompanyants de la innovació educativa, tan important avui”, ha segellat Bargalló.
