Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Si tingués temps per tirar-ho endavant, el Govern espanyol hauria d’afrontar una dura negociació per modificar el sistema retributiu del professorat. Els sindicats de professors en ple –almenys els cinc principals– rebutgen que el salari dels docents estigui vinculat al rendiment dels alumnes o del centre, segons proposarà previsiblement el filòsof José Antonio Marina, que està elaborant el llibre blanc del docent per al Ministeri d’Educació i que sembla que compta amb el suport del ministre, Íñigo Méndez de Vigo.
CCOO, STEs, UGT, ANPE i CSIC han mostrat unànimement el seu rebuig a aquesta idea, que Marina recull en llibreDespertad al diplodocus, una conspiración educativa para transformar la escuela… y todo lo demás. Marina també assenyala que “una part de la retribució podria estar relacionada amb l’avaluació del centre sencer, de manera que es fomenti la implicació de tots els professors en un projecte educatiu”.
Un salari, quatre conceptes
Els arguments en contra són variats. Les centrals recorden que en els resultats educatius hi ha una forta influència en l’origen social de l’alumne, que els que provenen d’entorns més afavorits obtenen millors resultats que els seus companys que no ho fan i que, per tant, tots els mestres voldrien anar als “barris rics”. Altres assenyalen que l’educació no és una tasca individual sinó col·lectiva, i que el sector no funciona com una empresa, on sí que es pot premiar la productivitat. I n’hi ha que es pregunten qui i com farà aquestes avaluacions.
El Ministeri d’Educació s’ha proposat redactar un llibre blanc de la funció docent per elaborar un estatut que reguli l’accés a la professió i el desenvolupament de la carrera, una vella aspiració dels sindicats. L’encàrrec l’han traslladat al filòsof José Antonio Marina. En aquest marc es contemplaria també una modificació en el sistema retributiu dels professors. Molts d’ells estan “descontents” amb l’actual, segons va afirmar el ministre ahir.
A dia d’avui el salari dels professors té bàsicament quatre conceptes. D’una banda hi ha el sou base, que marca el Ministeri d’Educació. Aquesta partida es completa amb tres complements. D’una banda, per antiguitat, els triennis, que afegeixen entre 30 i 40 euros mensuals, aproximadament, segons siguin mestres de Primària o professors de Secundària. De l’altra hi ha els sexennis, que premien la formació. Cada professor pot sumar un sexenni si acumula cent hores de formació fora del seu horari de treball en sis anys, fet que cap al final de la carrera li pot suposar uns 400 euros més cada mes, segons UGT. Finalment, les comunitats autònomes fixen un complement que completa el salari dels docents i que varia entre cada autonomia. Aquest és el causant que els professors de cada comunitat cobrin una xifra diferent, entre 1.900 euros a Galícia i 2.300 al País Basc, segons un estudi d’UGT. Catalunya, segons l’informe, estaria prop de la cua amb 1.990 euros mensuals.
“És una broma”
Abans d’abordar el tema, Voro Benavent, secretari general de STEs, afirma que el fet que el Ministeri plantegi aquestes qüestions “al final de la legislatura és una broma. No es pot complir”, afirma. Feta aquesta puntualització, Benavent s’oposa a vincular salaris a rendiment perquè “ensenyar és un treball cooperatiu, no individual, de tot l’equip docent d’un centre i no es pot entendre com un aspecte individual”. A més, afirma, “el que és una obligació [ensenyar bé] no es pot premiar”. En la seva opinió “està inspirat més en un model de gestió propi d’una empresa”, no de l’educació pública.
Carlos López, el seu homònim de la FETE-UGT, recorda també que “en l’educació hi influeixen altres valors”. Si s’establís el sistema que proposa Educació “tots els professors voldrien anar als centres dels barris socioeconòmics alts perquè tot i ser pitjors professors tindrien millors resultats”, explica, aspecte en el qual coincideixen tots. Com a mostra, un alumne d’entorn socioeconòmicament desafavorit té tres vegades més opcions de repetir que un company amb un origen més favorable.
Nicolás Fernández, president d’ANPE, recorda que els docents tenen uns drets salarials consolidats i que aquests han de ser el punt de partida de qualsevol negociació futura. Fernández també assenyala que els professors han accedit al lloc de treball després de passar una oposició, de manera que ja han demostrat una capacitat.
Des de CCOO, el seu secretari general, Francisco García, rebutja vincular sous de professors a rendiment, recorda l’argument de l’entorn socioeconòmic i posa un exemple. “Un professor d’un centre en risc d’exclusió pot estar aportant un gran valor afegit en dur un alumne d’una nota de partida d’un 1 fins a un 4 i no obstant això acabaria guanyant menys que un altre professor tot i treballar més”, cita. I es pregunta, com Benavent, qui avaluarà professors i centres. “Les proves estandarditzades de PISA, el model que sembla que vol utilitzar Educació per les seves avaluacions de Secundària, assenyalen que un alumne amb més de 100 llibres a casa rendeix per sobre de la mitjana”, assenyala. Benavent afegeix que si l’avaluació per contra la fa la direcció del centre pot ocórrer que els professors més afins obtinguin millors avaluacions.
Aquest és un article publicat a eldiario.es
El Diari de l’Educació, 2025