Actualitat

En quina mesura afecta al normal funcionament del curs l’acumulació de processos electorals?

Xavier Chavarria

Cap de la inspecció educativa de la ciutat de Barcelona

Totes les qüestions socials i polítiques tenen, com no pot ser d’una altra manera, la seva repercussió a les escoles. Per exemple, el moviment de l’activista medioambiental sueca Greta Thunberg. Igualment, els processos electorals.

No obstant, si hi ha anomalies o elements extraordinaris en aquestes qüestions, com ara l’acumulació de processos electorals per inestabilitat política o elements confrontats que hi incideixen (llarg període de govern en funcions, candidates inhabilitades o altres), la repercussió escolar pot ser major. Especialment, si algunes opcions polítiques pretenen posar en qüestió aspectes que afecten directament les escoles o n’han estat fent bandera (posicionament contra la immersió lingüística, denúncies contra centres docents per suposat adoctrinament, denúncies contra professorat, campanyes contra l’educació sexual a les escoles, etc.)

En aquestes circumstàncies es pot dir que –més que la política entri a l’escola– són les opcions partidistes les que, de manera gens justificada, envaeixen l’àmbit escolar en campanya electoral. Això pot considerar-se una greu irresponsabilitat.

Rosa Artigal

Directora d’Acció Educativa del Consorci d’Educació de Barcelona

El fet de que els darrers temps hi hagi més campanyes electorals del que era habitual fins fa pocs anys genera una sensació de provisionalitat política i ens porta a fer dos tipus d’anàlisi, un relatiu a l’impacte en la vida dels  centres i un altra més general al conjunt del sistema que inevitablement també afecta els centres en la seva concreció.

Pel que fa a la dinàmica pròpia dels centres i a la seva organització, una campanya electoral permet treballar competències especifiques de les diferents àrees, especialment les dels àmbits social i lingüístic, que derivades de situacions reals faciliten un aprenentatge més significatiu. També el treball de les competències transversals relacionades amb l’aprendre a aprendre i el creixement personal i social, podent analitzar diferents propostes polítiques relacionades amb la millora de la societat, facilitant als alumnes eines i actituds  per fer-ho: el treball en grup, desenvolupament del pensament crític, el respecte per les posicions dels altres, l’assertivitat i l’empatia etc.

Però si fem una lectura des d’una mirada de sistema, a diferència de països com Finlàndia on l’Educació gaudeix de consensos amplis i no és constantment posada en entredit, aquí el fet de viure en una situació, certament, de provisionalitat –quatre campanyes en quatre anys a nivell estatal– presentant propostes de política educativa que no arriben a tenir prou temps per implementar-se i desplegar-se, i no sempre en línia amb la Llei d’Educació de Catalunya, genera incertesa, no facilita un bon desplegament curricular i d’avaluació, l’organització d’algunes matèries o el tractament de les llengües,  entre altres  aspectes.

La situació de tensió política i social que es viu (que és, al seu torn, la causa de les repeticions electorals) és també una magnífica oportunitat perquè els centres, especialment els instituts, desenvolupin una gestió d’aula que contrasti amb la crispació general i faci evident valors com la tolerància i el respecte, indispensables en un veritable estat democràtic. Fer, en definitiva, que el centre sigui un lloc on es pugui parlar de tot sense pors. silencis o tabús.

Miquel Gelabert

Secretari general de STEI Intersindical. Illes Balears

Amb les competències en matèria educativa que té la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’organització dels centres no es veu significativament afectada pels continus processos electorals d’àmbit estatal. La inestabilitat del govern estatal afecta a Educació en el seu marc legal, ja que seguim amb una Llei, la LOMCE, que no es pot modificar o derogar i, per altra banda, no es resol el tema estructural de la manca de finançament de l’Estat a les Illes Balears, la qual cosa afecta directament a la manca d’inversió en serveis bàsics com és l’Educació, i en concret el Pla d’infraestructures educatives, els serveis d’atenció a la diversitat i d’acollida i la disminució d’hores lectives i de ràtios, entre d’altres.

Xavier Ureta

Coordinador del Grup Recerca i Escola. Col·legi de Pedagogs de Catalunya

En condicions normals, no hi ha dubte que els processos electorals suposen un trasbals. No cal dir que si les condicions són tan excepcionals com les que està vivint el nostre país, en què des del 2015 passem per tres processos electorals al Reino de España, i uns altres tres a Catalunya, és evident que el trasbals esdevé insostenible des del punt de vista de l’educació. Primerament, afecta físicament als espais de moltes escoles, on hi ha moviment de cabines i paperetes, abans i després de les votacions. En segon lloc, els mitjans audiovisuals bombardegen constantment amb missatges de propaganda, o alteren les programacions, per la qual cosa a les llars es veuen truncats alguns dels programes predilectes. D’altra banda, amb els alts índexs de participació que s’estan donant, no cal dir que nens i nenes sovint són espectadors passius de discussions en els àmbits familiars o cercles d’amistats, especialment en aquests moments de tensió sociopolítica en què estem immersos. Negar que tots aquests elements afecten el rendiment acadèmic dels infants és desconèixer i menystenir la seva sensibilitat respecte de la inestabilitat ambiental que es respira en aquestes circumstàncies excepcionalment intenses. Això, sense descuidar que mentre hi ha conteses electorals els pressupostos que afecten educació, sanitat o serveis socials –els que afecten les persones, en definitiva– resten en suspens.

Montse Blanes

Directora de l’Institut Bonanova de Formació Professional

Si parlem de normal funcionament del curs en realitat no ens afecta, el curs segueix funcionant amb normalitat mes enllà que en alguna tutoria es pugui aprofitar per comentar amb l’alumnat determinats aspectes. En el nostre cas, tampoc som col·legi electoral, per la qual cosa tampoc hi ha una problemàtica afegida. Però sí que és cert que en el pla més estratègic, la incertesa i/o la sensació de tornar a començar afecta especialment els equips dels centres que veuen amb intranquil·litat, no tant el procés electoral en ell mateix, sinó els resultats posteriors, especialment en Educació, on les lleis i les decisions importants no estan blindades. Tens com una mena de sensació de fragilitat, quan el que necessites es veure clara l’estratègia i cap on s’ha d’anar.

Josep Maria López Fumat

President de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya

Podria dir, que sí, afecta. Qualsevol procés electoral comporta, notícies, comentaris a casa, que d’una o altre manera arriben a l’aula, ja sigui perquè els alumnes pregunten a nivell personal, perquè es treballa en alguna assignatura, o es tracta el tema en assemblea/Tutoria. Naturalment, també depèn del grau de polarització que transmet la societat, i es pot viure des d’un extrem o intentat argumentar la situació i quina és la millor solució. Quan les eleccions es fan segons la rutina del temps, que marquen els calendaris electorals, tot està sota control, el dia a dia és més fàcil, i la passió es redueix en la quotidianitat de l’escola. Però si s’han de repetir o hi ha un conflicte permanent que acapara les portades de diaris i televisions, com és el cas de Catalunya, és normal que aquesta tensió s’apoderi de tothom, perquè, segurament, tenim un grau d’implicació, molt més alt. La situació comporta que estàs amb o contra mi, i els adolescents t’ho fan notar. També dependrà de la manera de fer de l’escola, si permet el debat, o el limita a moments determinats. Si a més hi ha convocatòria de vaga, les discussions i els posicionaments, estan a l’ordre del dia.

Quan són menors d’edat, s’ha de demanar el permís de les famílies, i aquí tenim un altre punt de fricció. Discussions que s’han de parlar a les reunions de famílies on entrarà la ideologia de cadascú i tot es complica una mica més. En fi, el que pot ser un debat madur i educatiu dels drets i deures de les persones, (que es com ho hem de fer), no s’ha de convertir en un guirigai ni en un ring d’enfrontaments. Vetllem perquè aprenguin a llegir les notícies, saber què hi ha al darrera, per tant, que tinguin una opinió i actuïn en conseqüència.

Toni Solano

Director de l’IES Bovalar de València

A aquestes alçades de curs les campanyes electorals no solen alterar el funcionament dels centres. A batxillerat o grups de 3r i 4t d’ESO poden servir per estimular debats interessants en assignatures de llengua o de l’àmbit social, fins i tot en les científiques si afecten qüestions més concretes del seu àmbit. No obstant això, la crispació política dels últims anys està provocant que molts docents s’autocensurin a l’aula. És lamentable que sempre hàgim pogut abordar temes com l’avortament, els nacionalismes, la pena de mort, la religió, etc. des d’una mirada crítica i oberta al debat, però que ara hàgim de fer-ho amb l’amenaça (vetllada o manifesta) de ser considerats adoctrinadors.

Pel que respecta a la provisionalitat, sí que s’ha notat certa paràlisi en decisions polítiques que haurien de garantir el bon funcionament dels centres. Les promeses electorals aviven la política de mesures improvisades i sense un estudi de viabilitat a llarg termini. La planificació escolar, que requereix visions anticipades de deu o dotze anys, no existeix i per tant hi ha problemes de previsió en el mapa escolar, en l’oferta d’especialitats o en l’assignació de recursos i equipament als centres.

En resum, les eleccions són símptoma de democràcia i haurien de ser una oportunitat per aprendre a l’aula, però per això fa falta que els polítics treguin les seves disputes de l’àmbit escolar i deixin treballar en pau als docents.

Patricia Cabrejas

Mestra d’escola rural (Segovia)

En la meva experiència a escoles rurals el que més afecta és el canvi de alcaldia, és a dir les eleccions municipals. Les eleccions generals mentre no vagin unides a canvis legislatius o normatives en qüestió de tutories no afecta.

Miriam Leirós

Professora de secundària (A Coruña)

Ens afecta a nivell social perquè els estudiants ja no són aliens als temes que se suposen d’adults, sembla que no existeix cap altra prioritat ni problema, tota la resta queda a l’espera. Els debats de les llars traspassen moltes vegades la porta de l’escola. L’educació està transferida a les comunitats autònomes, per la qual cosa no afecta la logística immediata, però la tensió que es viu en l’ambient és inevitable. A més, els que estem en centres electorals hem de deixar des del divendres una zona habilitada i recollir-la el dilluns, fins i tot ens ha passat haver de recollir paperetes electorals no usades. Vés després a classe a parlar de no malgastar.

Particularment , en aquest procés, la pregunta que més em fa el meu alumnat és: “Si sempre ens maneu dialogar per resoldre els problemes entre nosaltres, per què ells no han estat capaços de posar-se d’acord?”.

Jesús Jiménez

Docent i exinspector d’educació (Saragossa)

La tensió política que es produeix en tot procés electoral a penes té repercussió en els centres escolars. És possible que arribi en algun moment a certes (no totes) sales de professors, però no es reflecteix en el dia a dia de les aules. Des de fa molt temps l’educació ha deixat de ser assumpte prioritari en les campanyes electorals, quedant reduïda a unes quantes pinzellades en els programes, alguna proclama més o menys genèrica en els mítings i petites picabaralles sobre els coneguts temes de la religió i la privada en algun debat.

No obstant això, sí que té una repercussió directa en el sistema educatiu i en els mateixos centres l’actual l’acumulació de processos electorals. Paralització estatal i incertesa territorial. D’una banda, paralització de projectes estatals tan interessants com una llei de bases que derogui definitivament la LOMCE, un possible estatut docent o un pla efectiu per a la revitalització de la FP. D’altra banda, incertesa en els governs autonòmics per impulsar les seves pròpies polítiques educatives sense veure clar l’horitzó normatiu general i sense seguretat econòmica davant les dificultats per aprovar uns nous pressupostos estatals. Aquest clima d’inestabilitat política dificulta la posada en marxa de nous projectes en els centres escolars i alimenta la rutina a les aules. Mentrestant, la LOMCE segueix el seu camí com si res passés.

Guadalupe Jover

Professora de secundària (Madrid)

L’escola és, també en això, un claríssim reflex del que es viu als carrers i a les llars. Poques vegades vaig veure als meus estudiants més pendents d’una campanya electoral que en les eleccions d’abril. Poques vegades els he vist tan aliens com en aquesta ocasió. Quant als docents, i més enllà de les idees de cadascú, fa temps que deixem de confiar que el canvi de majories parlamentàries fes realitat la derogació de la LOMCE, la reversió de les retallades, l’increment del pressupost dedicat a educació, l’aposta inequívoca per l’escola pública… Tot allò, en fi, que ens van prometre, i pel que tant hem lluitat. Així que anem, cames ajudeu-me, amb una permanent sensació de provisionalitat, i sofrint per l’abandonament que han fet de l’alumnat més vulnerable. Estem exhausts i profundament decebuts.