Reportatge

Escoles contra la segregació: eficàcia de portes endins, un repte cap enfora

Amb un 80% d’alumnes nouvinguts -o més ben dit, fills de nouvinguts-, l’escola Santa Eugènia de Girona fa sis anys que compta amb un projecte educatiu especialitzat per, entre altres objectius, trencar la barrera de la segregació. Inspirant-se en les escoles magnet dels Estats Units -ideades per desfer la concentració d’immigrants en els centres durant els anys 60 i 70-, aquest centre ha desenvolupat l’atractiu projecte Montsalvatge, mitjançant el qual incorpora la música -un llenguatge universal que comparteixen tots els alumnes- com a element vertebrador de l’educació. La intenció és construir un projecte amb suficient atractiu -o magnetisme- per captar alumnes d’altres zones de la ciutat, i augmentar la diversitat socioeconòmica i cultural del centre.

Santa Eugènia no és l’únic centre a Girona que ha apostat per la filosofia magnet -també n’hi ha d’altres, com el Mare de Déu del Mont-, i la majoria en el diagnòstic. A nivell escolar, aquesta aposta ha aconseguit grans fites: cohesionar l’alumnat, millorar-ne les competències, estimular l’equip de mestres i -molt important- implicar les famílies. Però els centres, sovint de barris perifèrics, estan lluny d’haver-se obert a famílies d’altres zones de la ciutat.

Per tant, malgrat que els projectes funcionen de portes endins, la segregació es manté elevada. “Aquest curs hem apreciat un augment de la demanda a p-3, de famílies que ens venen perquè volen que els seus fills facin música; però són sempre famílies de perfils similars, que se n’han assabentat pel boca-orella; mai són de nivell socioeconòmic més elevat”, apunta Magda Campistol, cap d’estudis del Santa Eugènia. En una línia similar, la directora de l’escola Mare de Déu del Mont de Girona, Montse Marquet, es mostra molt satisfeta amb els resultats dels projectes educatius que tenen al centre -en el seu cas, d’educació artística-, però considera que per combatre la segregació “calen actuacions integrals més enllà de les portes de l’escola”.

Així ho constata Xavier Bonal, sociòleg de la UAB i director de l’estudi Municipis contra la segregació escolar: “Simultàniament a aquests plans cal activar altres mecanismes, com la distribució d’alumnes amb necessitats educatives especials, disminuir les ràtios o canviar la zonificació”, apunta. L’informe, que analitza actuacions de diversos ajuntaments, desenvolupa algunes possibles solucions. Evitar que les zones escolars equivalguin exactament als barris marginals, detectar amb rapidesa els alumnes amb necessitats educatives especials i distribuir-los -si cal finançant transport i menjador escolar- o fer polítiques d’informació a les famílies són algunes de les propostes que es desprenen de l’estudi, elaborat per la Fundació Jaume Bofill.

Les famílies més a prop; els mestres, més units

A l’hora del pati, una veterana mestra del Santa Eugènia recorda que, abans d’iniciar el projecte musical Montsalvatge, l’escola era molt més sorollosa i caòtica. D’un temps ençà sembla que els alumnes estan més calmats, valora. Hi coincideix Magda Campistol, que no dubta en valorar positivament el Montsalvatge. “No només hem aconseguit un clima més sosegat a les aules, sinó que es nota en la motivació dels alumnes, en la de l’equip de professors, que fan més pinya, i en la implicació de les famílies”, celebra.

“Al principi, fèiem audicions dels alumnes -reben classes de flauta, guitarra o percussió amb grups desdoblats- i les famílies no venien”, explica Campistol, “però poc a poc han anat veient la importància de la seva participació, fonamental perquè els alumnes vegin valorada la seva feina”. Igualment ho valora Marquet, del Mare de Deu del Mont, que ha desenvolupat estratègies concretes per atraure els pares i mares: un laboratori matemàtic el material del qual està elaborat per les famílies i els mestres conjuntament -es troben un cop al mes-, un espai d’alfabetització per a pares i mares, els cursos Junts eduquem –de resolució de conflictes familiars- i la biblioteca oberta regularment a pares i fills. Tot amb la intenció que les famílies “se sentin seva l’escola”, explica Marquet.

Reforça aquest idea Xavier Besalú, professor de la Universitat de Girona i membre del Grup de Recerca en la Diversitat: “Quan una escola arranca un projecte engrescador es revitalitza de tal manera que traspassa les portes del centre per arribar a les famílies”. Tanmateix, Besalú recorda que el fet d’atraure les famílies és un repte que afecta al conjunt del sistema educatiu, no només als centres d’entorns més desafavorits. “Per anar bé”, aventura, “tots els centres haurien de tenir una singularitat, una imatge que pugués projectar a l’exterior”, i amb la qual els professionals s’hi sentissin identificats.

En una línia similar s’expressa Bonal, en afirmar que “el model magnet posa en valor la tasca pedagògica dels mestres, dota d’identitat l’escola i puja l’autoestima dels alumnes”.

Els plans, afectats per les retallades

A Girona, la iniciativa de les escoles magnet ve de l’any 2008, quan l’Ajuntament es va proposar trencar amb les desigualtats entre centres educatius. La llavors regidora d’educació i impulsora dels projectes, Nuria Terés (ICV-EUiA), creu que eren l’aposta “adequada” per “capgirar” la demanda als centres, però que la falta de suport per part de l’Administració n’ha minimitzat els efectes.  Segons Terés, el departament d’Ensenyament i sobretot l’actual consistori -en mans de CiU- són culpables d’haver paralitzat algunes mesures d’acompanyament per trencar la segregació, com la millora del transport públic o la centralització de les preinscripcions.

L’exregidora també apunta que els projectes requerien una presència de les institucions als barris, per teixir complicitats entre entitats i escoles i crear comunitat, que s’ha abandonat. Encara que es mantenen acords com el de l’escola Santa Eugènia amb l’escola municipal de música. En qualsevol cas, molts d’aquest projectes -no solament a Girona-, que necessiten finançament extra, estaven reforçats pels plans educatius d’entorn del departament d’Ensenyament, que s’han anat reduïnt en els darrers anys.