Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Viola Davis és una actriu extraordinària que ha vist recompensat el seu treball rebent l’Òscar a la millor actriu secundària. Una actriu capaç de fer-te creure qualsevol personatge, que amb un gest diu tot el que vol expressar i una mirada seva és tot un món.
A ‘Fences’ dóna vida a una dona casada amb un escombriaire negre que viu a Pittsburgh, als Estats Units. Aquest home està interpretat per un actor que també impressiona quan actua. Parlo de Denzel Washington, que en aquesta ocasió és el responsable de la direcció de la pel·lícula. La pel·lícula té uns orígens teatrals –i es nota, però això no és cap defecte-, ja que està basada en una obra d’August Wilson que va triomfar quan la van estrenar i que va ser interpretada per Davis i Washington.
Ens mostra la vida d’un home que parla pels colzes, que viu sota la frustració de no haver estat un esportista de relleu i que acaba prenent decisions que trencaran la família.
L’origen teatral el veiem en la tria dels escenaris, ben pocs, ben delimitats, i en el valor dels diàlegs que mantenen els personatges, tot girant al voltant de l’home a qui dóna vida Denzel Washington.
A poc a poc vas descobrint que el valor principal de l’obra és ella, una dona que estima al seu marit, que suporta amb una dignitat extraordinària tot el reguitzell d’humiliacions que pateix i que no permet que el fill, malgrat tot, falti el respecte que li deu pel fet de ser-ho al seu pare.
L’ombra del racisme plana per damunt de tota la història com un núvol tempestuós. Ens presenta els perdedors de la història com uns veritables herois que viuen a l’altre costat del mirall.
https://www.youtube.com/watch?v=FpPzo7CfYLw
