Fa vint-i-cinc anys, molts centres escolars només comptaven amb un aparell de fax. Avui, gairebé tothom té ordinadors a les aules, pissarres digitals i projectors, a més de telèfons mòbils sofisticats a les butxaques del professorat i a les motxilles de l’alumnat de secundària
En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula -aparentment simples i, en tot cas, espontanis i reals- que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els brindem l’oportunitat d’expressar-se.
Per afrontar els nous reptes… Sabem que hi ha accions que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt vista individual com col·lectiu.
Hem tingut el plaer de participar a la XXVIII Trobada de la Confederació de MRP, celebrada a Alacant el mes de març passat. Després d’unes quantes setmanes de les vivències més directes, podem fer unes reflexions, a manera d’observadors externs, sobre les tendències presents i de futur que es comencen a obrir pas en la renovació pedagògica.
Com podem afirmar encara que un és el mateix a casa que a la feina, entre els amics que davant dels pares, avui que fa deu anys o el que serà d’aquí a deu anys més?
Les xarxes socials amplifiquen els conflictes i ens toca donar resposta a aquestes realitats, hem de viure i conviure aquest moment històric junts: uns infants i joves usuaris de les tecnologies i uns adults potser menys destres en aquests aspectes.
En la idea de transformar l’educació, hi ha un aspecte nuclear: quin ciutadà, quina ciutadana volem educar? I, en conseqüència, quins són els trets fonamentals que ha de tenir la nostra societat, com han de ser els nostres espais de vivència i de convivència?
El Diari de l’Educació, 2026