Anàlisi

Honoris causa a l’educació en valors

“¿Com educar en l’autonomia personal i en la capacitat crítica des d’un sistema extractiu, predictiu i modificador de les conductes, que s’està aplicant a través d’una tecnoeducació en mans del mercat o de l’Estat?” Adela Cortina, catedràtica d’Ètica de la Universitat de València i autora de diversos llibres, es feia aquesta pregunta ahir, a les acaballes del seu discurs d’acceptació del doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona. Abans havia executat una breu radiografia de les múltiples amenaces que planen sobre el futur de la humanitat, derivades principalment d’un “nou ordre econòmic” marcat per la intel·ligència artificial, els algorismes i l’economia de l’atenció, en combinació amb l’actual context d’auge de les autocràcies i la polarització.

Cortina ha rebut aquesta distinció a proposta del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la UB, per al qual la filòsofa valenciana ha estat font d’inspiració i suport des de la seva creació als anys vuitanta, segons va explicar qui va exercir de padrí, el catedràtic de la UB Miquel Martínez. “Les successives contribucions que ha fet la professora Cortina a l’educació mostren que som davant d’un cas reeixit de fonamentació creuada entre filosofia i pedagogia”, va apuntar Martínez, que va subratllar la importància i la vigència d’Ètica mínima, possiblement el llibre més conegut de la pensadora, que des de la seva publicació el 1986 ha tingut successives reedicions.

La filòsofa valenciana té un currículum impressionant, com ho demostra el fet que, en realitat, amb el d’ahir acumula ja deu doctorats honoris causa. És catedràtica d’Ètica i Filosofia Política de la UV des del 1987, i s’acostuma a destacar d’ella que l’any 2008 va ingressar com a acadèmica numerària a la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, i que va ser la primera dona a fer-ho des de la fundació d’aquesta entitat el 1857.

Però els Miquel Martínez, Josep Maria Puig, Jaume Trilla i la resta dels membres del GREM que van proposar aquesta distinció sobretot destaquen de Cortina la seva aportació a l’educació en valors, ja que les seves idees i reflexions sobre ètica cívica, i per tant aplicada a molts àmbits de la societat (la tecnologia, la política, la ciència, l’economia, el periodisme…), han definit bona part de les propostes curriculars d’Educació en Valors i Educació per a la Ciutadania de primària i secundària, així com els estudis de grau i màster dels futurs docents.

Així ho argumentaven en la seva proposta: “Com educar ciutadans en una societat plural i democràtica? En aquell moment [anys 80] no teníem referències clares sobre com fer-ho. L’obra inspiradora de la Dra. Adela Cortina va ser fonamental per desenvolupar aquesta tasca en l’àmbit de l’educació. En aquest sentit, moltes propostes curriculars i materials d’aula preparats durant aquests anys són deutores directes de les seves idees. El que avui, amb totes les limitacions, sabem que ha de ser l’educació en valors i per a la ciutadania en una societat plural i democràtica és resultat de la col·laboració constant que hem pogut mantenir i a la qual sempre va estar del tot oberta”.

Raó cordial versus raó instrumental

Però tornem a la pregunta que es feia Cortina en el seu discurs d’acceptació. La pensadora valenciana advertia dels perills del que anomena “tecnoeducació”. “El dubte –reflexionava– és si es pretén incorporar aquestes tecnologies a l’educació per assolir el futur compartit de la humanitat, en el sentit de cultivar una ciutadania democràtica i cosmopolita, o si més aviat es tracta de preparar els estudiants per competir en la cursa econòmica i política per assolir la primera posició, sigui l’Estat el que pugna per aquest lloc, seguint el model xinès, sigui el mercat, en la línia de Silicon Valley”.

Així, l’aplicació de sistemes d’intel·ligència artificial a l’educació ha tingut beneficis àmpliament acceptats, pel que fa a la major capacitat de personalitzar la resposta educativa, però a la vegada presenta límits i riscos. Entres aquests, destaca l’augment de la bretxa digital (ergo, en desigualtats), la dificultat de protegir la privacitat, els biaixos en iniquitat fruit d’uns continguts decidits per algorismes, o el fet que la teleeducació arribi a despersonalitzar la relació entre docent i alumne. Segons Cortina, “hi ha un immens mercat tecnoeducatiu que s’ofereix com a personalització i automatització de l’aprenentatge i que està impregnant tot el món de l’educació. Però pot passar que, igual que la resta de plataformes, s’estigui convertint en un mecanisme extractiu de dades”.

Però, per sobre de tot, la pitjor amenaça és sobre el “conreu de la capacitat crítica”, de tal manera que triomfi “la raó instrumental”, és a dir, que “les persones es converteixin en instruments”. Això ens aboca a una societat de consumidors compulsius, sense autonomia personal ni capacitat crítica. I d’aquí la pregunta que es formulava al final del seu discurs.

La resposta, sosté Cortina, passa per “no resignar-se a viure com a individus aïllats units per la pura connectivitat en un món de plataformes que ens tenen a les seves mans”, ja que, “afortunadament, existeix una racionalitat comunicativa, per la qual els éssers humans ens reconeixem com a interlocutors vàlids cridats a decidir conjuntament sobre la nostra vida compartida”. I acabava: “Tenim l’oportunitat d’assumir la responsabilitat del nostre món com a persones autònomes, estretament vinculades per lligams de solidaritat. Persones que volen utilitzar instruments qualssevol, també els sistemes intel·ligents, per estrènyer la intersubjectivitat entre els éssers humans. Per aconseguir-ho, cal educar en aquesta unió de cor i raó, que ja fa temps que anomeno raó cordial”.