Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
I ara que hem tornat a la rutina és quan ens adonem de tot el que hem deixat enrere aquests últims Campaments de primavera. Els mesos previs de tanta feina queden massa lluny i els dies dels Campaments han passat a formar part de la nostra memòria històrica.
Comencem a ser conscients d’aquest final quan ens ajuntem tot l’equip, en un estat de cansament profund, al primer racó que trobem després d’haver acomiadat als infants i joves que hi han participat.
I quan ens assentem al voltant de les taules i fem el primer glop decent en un quants dies, comencen a sortir les primeres anècdotes. El nostre estat físic i mental després d’haver dormit una mitjana de 4 hores diàries ens fa redescobrir els millors moments dels Campaments. Riem com mai, cedim el relleu a les noves generacions mentre barrinem en les properes edicions i desitjaríem que aquest moment no s’acabés mai, estem tan a gust! Però s’acaba perquè el nostre cos ens demana retrobar-nos amb els grans privilegis de la vida moderna, el llit i la dutxa.
El comiat s’allarga més del normal, carreguem motxilles, ens abracem, alguns deixem anar algunes llàgrimes, ens agraïm el treball en equip, ens en riem els uns dels altres, repetim petons que ja havíem donat i al final marxem amb un somriure ben ampli que reconeix la feina ben feta.
El retrobament amb la dutxa és meravellós, després de dutxar-nos durant aquests dies de campaments amb aigua provinent dels pirineus, les primeres gotes calentes tenen un efecte anestèsic que ja no recordàvem. I aquesta estona s’allarga més de l’habitual perquè fas balanç amb tu mateixa sota l’aigua. Rius sola recordant els moments més divertits, recordes a totes les persones que han format part d’aquesta història i t’adones que has fet amistats importants, que has conegut gent que formarà part de la teva vida, que has fet el vincle més estret amb aquells amb qui encara no ho havies fet. Et fa feliç haver compartit aquests dies amb les persones amb qui més t’agrada treballar perquè ja fa tants anys que ho feu…
I després de la dutxa, si hem arribat tard anirem a dormir sense sopar perquè ja tenim les necessitats més bàsiques cobertes i perquè el nostre cervell no es capaç de coordinar-se amb les nostres mans per fer una trista truita.
Així que el llit ens sembla el millor moble que mai s’ha inventat i ens n’enamorem com adolescents. Però el més curiós serà que no podrem dormir fins haver repassat tots els fotogrames dels Campaments mentre taral·legem la cançó d’èxit d’aquests dies i fins que no haguem dit bona nit pel grup de whatsapp que tenim perquè aquests dies tot ha estat tan intens que si no dosifiquem la baixada d’intensitat això de tornar a la rutina seria excessivament dur.
I l’endemà, quan ens adonem que estem massa cansats per tornar a la rutina i tothom ens pregunti per les vacances i els contestem amb unes ulleres gegants però amb un somriure radiant com han anat els Campaments, serem del tot conscients que sense aquests moments no podem viure!
