Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Optimot, cercador d’informació lingüística, defineix la interseccionalitat com la teoria que sosté que l’experiència de desigualtat i discriminació, o de privilegi, es configura a partir de la interrelació entre diverses categories socials, com el gènere, l’ètnia, la classe social, l’orientació sexual o l’edat. Partint d’aquest punt, podríem pensar en com afecten totes aquestes categoritzacions a la infància i a la joventut.
En el marc d’aquesta qüestió, la Federació d’entitats d’atenció a la infància i l’adolescència (FEDAIA) ha organitzat la conferència “Discriminacions interseccionals: gènere, origen i condicions socioeconòmiques”, al Palau Macaya, de la Fundació LaCaixa. Aquesta sessió, la segona del cicle “Garantir drets, garantir futur”, ha estat dividida en dues parts: la ponència de la doctora Maria Rodó, qui ha centrat la seva carrera investigadora en l’anàlisi de les desigualtats des d’una perspectiva interseccional, emocional i geogràfica; i una taula rodona amb expertes en àmbits diversos que han pogut debatre sobre la qüestió de les desigualtats i la interseccionalitat i la seva relació amb la infantesa i la joventut.
Amb aquesta conferència, FEDAIA busca posar al centre els drets de les adolescències i les infàncies i urgir a una responsabilitat col·lectiva, a conseqüència de l’elevat nombre d’infants que no tenen les mateixes oportunitats.
La jornada ha estat inaugurada per la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor. La consellera ha destacat el fet que moltes persones es troben en una situació de deshumanització que es tradueix en una reducció en les oportunitats presents i futures. A més a més, ha assenyalat que ve en representació de la Generalitat de Catalunya per rendir comptes. “Des de l’Administració posem el focus en fer molta formació antiracista i de no discriminació. Fem formacions per tal que els nens i les nenes puguin conèixer què són els drets humans, com es defensen i com reaccionar davant d’una vulneració d’aquests”, ha expressat.
Per concloure aquesta introducció, ha volgut deixar tres missatges: que l’extrema dreta no és un perill, sinó una realitat; que la discriminació d’infants i adolescents té conseqüències i impactes directes sobre les seves vides i que els seus drets no són un debat, són una realitat inqüestionable.
A la primera part d’aquesta conferència ha intervingut la doctora Maria Rodó, especialista en recerca de desigualtat amb perspectiva interseccional, qui ha presentat Relief Maps, un projecte de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que ha disposat d’un equip interdisciplinari. Quan als anys 80 les feministes negres van començar a parlar d’interseccionalitat, ho van fer per explicar que les dones negres patien desigualtat amb relació al seu gènere, però també amb la seva etnicitat, i que això no es podia separar. Rodó ho ha deixat clar i és que la realitat és interseccional, perquè no es pot entendre mirant a un sol eix.
Per donar veu a aquestes realitats, va dissenyar el projecte Intermaps, que té com a objectiu agafar grups específics i veure com es configura la desigualtat en aquests. A partir d’aquí, amb un software innovador anomenat ReliefMaps+, es recullen dades des de totes les posicions i des de tots els eixos que fan reflexionar al participant sobre la seva posició social. Aquests han d’escollir entre una sèrie d’opcions per descriure en quin punt es troben en les diverses categories.
Finalment, van comptar amb una mostra de 1.014 participants, dels quals 327 van ser persones d’entre 8 i 19 anys. Un dels dubtes que ha sorgit al llarg de la presentació ha estat com es podria fer per arribar a infants encara més joves, cosa gens fàcil a causa de la metodologia que s’empra, tot i que la Maria no descarta en un futur poder aconseguir-ho i desenvolupar-ho.
La mostra ha estat molt diversa i algunes de les conclusions que s’han extret són que les noies pateixen malestar pel seu gènere sobretot en espais públics de diferent mena, on de vegades són increpades -el software permet que es deixin comentari sobre experiències concretes en relació amb algunes de les categories per les quals es pregunta-. Un dels dubtes que sorgia en el moment de la recerca era si aquestes persones tan joves entendrien què se’ls demanava i com havien de respondre. Les investigadores del projecte van arribar a la conclusió que ho van entendre perfectament, perquè els infants i els joves saben diferenciar quines discriminacions tenen a veure amb el seu color de pell o amb la seva posició econòmica, per exemple.
Algunes de les conclusions que Rodó ha extret arran del projecte són que la infància i la joventut no són homogènies i, per tant, les seves discriminacions també es configuren des d’una mirada interseccional, a més a més, també s’ha de buscar la forma de donar-los veu per tal que puguin explicar els malestars diversos que els hi afecten i conèixer les desigualtats que els hi afecten des d’un punt de vista, també, interseccional.
La segona part de la conferència ha estat protagonitzada per quatre ponents: Elena Costas Pérez, doctora en Economia i experta en avaluació de polítiques públiques en àrees de pobresa i desigualtat, i infància i joventut; Iskra Pávez Soto, doctora en Sociologia i treballadora social; Gemma Altell Albajes, psicòloga social i sòcia fundadora de G360 i Marta Montoya, secretària de FEDAIA.
Amb aquesta taula interdisciplinària, amb ponents que venen de camps d’expertesa molt variats, s’ha tractat una pregunta per obrir el debat fonamental en el panorama actual: es respecten els drets humans?
Des del seu punt de vista, Pávez ha destacat el mite que els menas són violents. Els menas, menors no acompanyats que arriben d’altres països, venen cap aquí a la recerca de millors oportunitats que en els seus llocs d’origen. Ha remarcat que, tot i aquests prejudicis existents, els menas acaben en itineraris d’inserció molt positius pel seu futur.
Costas ha parlat des d’una perspectiva més econòmica. Ha destacat dades com que som el segon país de la Unió Europea amb taxes més altes de pobresa infantil, una problemàtica que pràcticament s’ha convertit en un fet estructural al nostre territori. “Les polítiques públiques no estan sabent respondre. Trobem famílies monoparentals, migrants i amb baixa densitat laboral, és a dir, que treballen, però que no tenen un sou prou digne per sortir de la situació de pobresa”, ha assenyalat. Un dels exemples que ha posat és que un infant amb una mare pobra dispara en 14 vegades que el fill abandoni els estudis molt abans del seu moment.
Altell ha abordat la qüestió posant el focus en la feminització de la pobresa i en els rols de cures. El sistema es troba desbordat, amb famílies ateses pels sistemes de protecció que es troben estigmatitzades. Hi ha una forta discriminació per motius socioeconòmics i ètnics, trobant de nou aquesta interseccionalitat.
Durant tota la taula rodona el públic congregat ha pogut fer preguntes a través d’un codi QR que la moderadora ha anat fent a les ponents. Aquest debat i aquesta conferència es presenten en un moment clau on toca salvaguardar els drets de joves i infants, drets universals que s’han de garantir amb una perspectiva interseccional: tenint en compte totes les desigualtats i discriminacions a les quals s’enfronten diàriament.
