Anàlisi

Juan Naya: “El meu somni de Sigena està complert”

“Hem aconseguit tornar a la vida una joia del romànic que havíem perdut, hem passat del lament al gaudi d’una meravella artística. Objectiu complert!” Així explicava Juan Naya la que ha estat la seva “gran bogeria” durant els darrers dotze anys, al col·loqui que va seguir, dijous 18 de novembre, a la projecció especial de la pel·lícula El Somni de Sigena per als subscriptors del Diari de l’Educació.

Juan Naya transmet la passió per fer realitat una utopia nascuda a la infància. Ho aconsegueix a la pel·lícula davant un espectador emocionat, tant per la bellesa artística recuperada com per la seva odissea personal. L’odissea parteix de les històries que li explicava la seva àvia sobre les emocions que havien sentit a la sala capitular del monestir, davant de les pintures que cobrien tota l’estada.

Era una experiència que ja ningú podia reviure perquè va ser destruïda, incendiada, per tropes anarquistes que, procedents de Catalunya, es dirigien al front d’Aragó el 1936 per combatre els franquistes. Juan Naya es va formar com a astrofísic i va treballar a la Nasa, però seguia amb el seu somni de recuperar la bellesa que li havien explicat els seus avis.

La pel·lícula reconstrueix la perseverança, la tenacitat, de Naya, que emprèn una minuciosa investigació documental sobre els murals de Sigena. És una investigació tant científica com detectivesca, que atrapa l’espectador durant tota la pel·lícula. I alhora és una història emocional en la mesura que Juan Naya aconsegueix transmetre la seva passió, la seva bogeria, a una sèrie de personatges (artesans, informàtics, restauradors, historiadors de l’art…) que resulten claus per aconseguir l’objectiu.

Un dels reclutats va ser Albert Burzon, que també va participar en el col·loqui amb els subscriptors. Per l’Albert, l’any llarg que va passar tancat en el seu estudi d’Igualada, reconstruint digitalment les obres va ser “com una experiència religiosa” per la dificultat i intensitat que havia resultat. Tenia l’experiència d’haver fet la mateixa tasca amb les obres de Taüll, “però allò va ser molt més senzill perquè és un romànic molt més auster”.

La pel·lícula, dirigida per Jesús Garcés Lambert (Globus d’Or 2018 per Caravaggio, en cuerpo y alma), reflecteix molt bé la cara d’incredulitat de tots els personatges als quals Juan Naya els explica la seva missió. Però tots acaben implicant-s’hi, fins a convertir-se en un projecte col·lectiu, començant per la família de Naya. Resulta molt gratificant veure, a través de la pel·lícula, com es crea un veritable equip que comparteix i aporta coneixements, que està en procés constant d’aprendre. Fins a aconseguir totes les dades científiques necessàries per reconstruir l’obra amb fidelitat absoluta a l’original.

Un altre dels bojos del projecte és Xavier Atance, el productor de la pel·lícula. Al col·loqui va mostrar la seva satisfacció per “contribuir a que es conegui l’immens valor de Sigena” i per haver realitzat “un cinema lliure i independent” malgrat que el patrimoni d’aquest monestir ha protagonitzat un llarg litigi entre els governs de Catalunya i Aragó.

Juan Naya diu que el seu somni està complert: “Ara el romànic de la sala capitular de Sigena està recuperat, hem aconseguit fer reviure el mestre original”. Però encara queda una darrera missió, buscar la millor manera perquè “els nostres fills i néts puguin reviure l’emoció que van sentir altres generacions en veure’s immersos dins de tanta bellesa”. Mentre arriba aquest dia, teniu una magnífica pel·lícula. No us la perdeu.