Anàlisi

La infermera escolar, un perfil imprescindible en una escola inclusiva

Garantir el benestar i la salut dels menors és un tema que no sembla resolt dins del món educatiu. Actualment, hi ha molts nens i nenes que necessiten atenció mèdica durant la jornada escolar, i la salut mental dels joves tampoc no passa pel seu millor moment –més d’onze milions d’infants i adolescents de la Unió Europea tenen problemes de salut mental, segons un informe d’Unicef sobre l’Estat de la infància en la Unió Europea 2024–, però els centres escolars continuen sense gaire suport sanitari. Un estudi del Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya indica que la gran majoria de centres (un 88,8%) no disposen de personal sanitari, i que el 91,3% dels docents afirmen que assisteixen alumnes amb problemes de salut o condicions físiques o psíquiques que requereixen l’atenció d’un professional de la salut. En aquest context, ja fa anys que diferents sindicats educatius i sanitaris demanen la incorporació de personal d’infermeria a les escoles catalanes.

En l’àmbit educatiu, el sindicat USTEC-STEs fa anys que reclama la figura de la infermera escolar, i ressalta que “el personal dels centres educatius (professorat i personal d’atenció educativa) no som personal sanitari i no tenim la formació necessària per poder administrar certs medicaments i/o dur a terme determinades cures o protocols sanitaris, que sovint se’ns demanen en els centres”. En aquesta línia, el sindicat SATSE també sol·licita la incorporació d’una infermera escolar a la plantilla de cada centre i afirma, en un comunicat, que “professionals, docents i familiars estan d’acord en el fet que la infermera ‘és una peça clau per a la formació i el desenvolupament saludable de les persones durant l’etapa formativa’”.

Infermera escolar versus referent

Actualment, la majoria dels centres segueixen el programa Salut i Escola del Departament d’Educació i el de Salut, que pretén promoure la col·laboració dels centres educatius de secundària i els serveis de salut comunitària per millorar la salut dels adolescents a través d’accions de promoció de la salut, prevenció de situacions de risc i atenció precoç dels problemes relacionats amb la salut mental, la salut afectiva i sexual, i el consum de drogues, alcohol i tabac. Tanmateix, per a Engràcia Soler, presidenta de l’Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar (ACISE), aquest model pel qual aposta la Generalitat “es cobreix amb infermeres referents escolars que són dins l’atenció primària –normalment es tracta d’infermeres  pediàtriques o amb una formació determinada– i es fa assistència, però no presencialment; poden anar a l’escola un parell d’hores a la setmana per cobrir alguna necessitat en concret i ja està. I no és suficient”. En la mateixa línia es posiciona SATSE, que puntualitzen que “fa uns vint anys, el programa Salut i Escola va ser pioner a tot Espanya en introduir per primera vegada la consulta setmanal de dues hores i mitja d’un professional d’infermeria en el mateix centre d’educació secundària”, però –afegeix– “Ampliar els adherits al programa no significa que els instituts catalans comptin amb una infermera escolar”.

Professionals amb competències sanitàries

Engràcia Soler assegura que, actualment, no hi ha més de deu infermeres escolars registrades a les escoles públiques de Catalunya. I que de les anomenades “infermeres referents” n’hi ha entre 450 i 500. “Pràcticament totes són referents, i els infants amb vulnerabilitat important deguda a patologies o a necessitats especials queden totalment al descobert, i el seu dret a l’educació queda reduït, en el sentit que es produeix molt més absentisme”, sosté. ACISE va néixer per defensar la necessitat d’incloure infermeres per cobrir les necessitats sanitàries d’un col·lectiu vulnerable com és la infància i l’adolescència des de l’escola. La seva presidenta considera que “el model actual és barat, però no cobreix les necessitats reals dels infants a les escoles, i menys quan volen que fem una escola inclusiva. Per fer una escola inclusiva necessitem aquest servei d’infermeria escolar”. Soler defensa aquest perfil professional “des de l’escola bressol i fins que acabin l’institut, perquè cada edat té els seus problemes de salut” i afegeix que “tots els nens i nenes tenen dret a l’educació i, per motius de salut, l’absentisme s’incrementa, però quan hi ha una infermera a l’escola part d’això s’evita”. La infermera escolar també pot detectar conductes addictives i nocives i hàbits no saludables entre els alumnes, i té un paper fonamental en la detecció i seguiment de trastorns alimentaris, problemes mentals i desequilibris emocionals o qüestions com ara la violència de gènere, les malalties de transmissió sexual, intents de suïcidi i el bullying.