Actualitat

‘La Lore se’n va al CJAS’: acompanyament educatiu i assistencial a les sexualitats per a joves

Sota el nom ‘Joves LGTBI: entre la identitat i la discriminació on queda el plaer’ la jornada organitzada pel CJAS- Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats i la Candela, cooperativa d’acció comunitària i feminista busca “ampliar mirades en l’educació i l’acompanyament de les sexualitats”. Una de les finalitats de la trobada era donar a conèixer el projecte ja existent que ara Candela portarà al CJAS per realitzar acompanyaments a joves LGTBI: La Lore se’n va al CJAS; Un espai d’atenció al CJAS per a joves LGTBI.

Parlar de sexualitat està encara avui en dia força invisibilitzat i cobert per un tabú. Això augmenta notablement quan es tracta de parlar de sexualitats fora de la normativa cis i hetero. Les organitzadores de la jornada es preguntaven on queda el plaer darrere de totes les converses on es parla de joventut i diversitat sexual i de gènere des de la preocupació per la discriminació, l’assetjament escolar, la lgtbifòbia o l’exclusió.

Així, a primera hora, després que una taula rodona donés pas al debat ‘Entre la identitat i la discriminació on queda el plaer?’, la jornada ha presentat diversos recursos educatius. Seguidament, en una segona part, Jordi Baroja, del CJAS, ha dibuixat com construir centres amigables per a joves LGTBI en l’àmbit de la salut sexual.

Barreres d’accés en la salut sexual dels joves LGTBI

El CJAS té una vessant educativa però també una d’assistencial vinculada a la xarxa pública sanitària, on atenen a milers de joves cada any per acompanyar-los en la seva sexualitat. Durant l’exposició sobre com haurien de ser els centres per ser els centres amigables, Jordi Baroja ha ressaltat com d’important és tenir una mirada clau per part del sector sanitari però també la necessitat de canvi de com s’entenen les coses: “ahir es va publicar que l’OMS treia la transsexualitat del llistat de malalties, és més simbòlic que real però és important”.

La importància rau en què poc a poc s’aniran eliminant les barreres existents d’accés a la salut sexual per part de joves LGTBI. Baroja ha dividit aquestes barreres en tres punts: un de generacional, on els joves no es senten còmodes amb els serveis de salut, un de temàtic que és la sexualitat perquè “Catalunya no disposa d’una estratègia de salut sexual i reproductiva com Déu mana”  i el de la norma, ja que el fet que “l’orientació dels joves LGTBI no sigui normativa ja és una barrera en si”.

De fet, una enquesta sobre la que s’ha recolzat Baroja assegura que el 20% de les persones LGTBI s’han sentit discriminades en el sistema públic de salut (41% en el cas de les persones trans). Alguns casos que al·leguen haver petit són l’assumpció de l’heterosexualitat a unitats ginecològiques, l’assumpció sobre l’activitat sexual i els riscos en relació al VIH i ITS, que no es consideri que dones que tenen sexe amb altres dones sigui sexe a ulls de molts professionals o l’existència de registres documentals binaris.

A més, el 27% dels enquestats pensen que els professionals de salut no estan formats ni són competents sobre temes LGTBI. Aquest percentatge augmenta al 35% en cas de dones lesbianes i a un 47% en el cas de persones trans. A aquestes percepcions es sumen els indicadors de salut de la població adulta LGTBI que indiquen que és pitjor que els de la mitjana de la població. Baroja assegura que “els joves LGTBI reben una pitjor qualitat assitencial degut a l’estigma, la manca de consciència per part dels professionals assistencials i la insensibilitat davant les necessitats específiques”. Ho afirma sense dades però gràcies a “tota l’evidència i molta literatura que ho sosté, sobretot anglosaxona”.

La Lore se’n va al CJAS. Nou servei d’atenció i acompanyament a adolescents i joves LGTBI+

El CJAS fa 25 anys que treballa pels drets sexuals i reproductius acompanyant la gent jove en aquest procés de creixement perquè tinguin una relació sana amb la seva sexualitat. El servei és confidencial i gratuït i el model és de porta oberta, atenció immediata sense cita prèvia. L’abordatge que en fan és biopsicosocial i fusionen una part assistencial i part més pedagògica.

Per altra banda, la cooperativa Candela fa temps que té engegat a través dels seus tallers i via web un projecte d’atenció i acompanyament anomenat La Lore. Ara, ‘La Lore se’n va al CJAS’ implica que CJAS i Candela sumen esforços i La Lore disposarà d’un espai físic.

Davant d’això, durant la jornada, Sílvia Merino ha explicat que això enriquirà molt la tasca desenvolupada per la cooperativa. “A la Candela, amb tot el sector de població jove, fem prevenció i fem tallers que ens encanten i són un espai molt xulo però que ajunten 30 adolescents de cop en una aula. Sempre en els últims 5 minuts algú et pregunta alguna cosa i t’agradaria parlar-hi una estona més… Amb la Lore al CJAS podrem atendre individualment i en persona i això ens aporta un espai de qualitat, temps… això que fem en passadissos als instituts i per mail ho podrem fer amb cara i ulls”, explica Merino.

Per la seva banda, Carol Checa, membre del CJAS, celebra aquesta nova entrada al servei doncs creu que és important qüestionar el model d’atenció: “els serveis comencen una època de canvi també quan la gent LGTBI hi entrem perquè si no seguiran treballant amb una mirada normativa”.

Des de la no normativitat és des d’on treballaran l’empoderament i donaran eines als joves que “tinguin a veure amb el cos, amb la sexualitat i amb viure el cos d’una forma positiva”. Alguns exemples de coses a treballar podrien ser “la sortida de l’armari, la sexualitat, la LGTBIfòbia, l’empoderament o la xarxa”, tot depenent de les demandes i amb la voluntat de poder “generar una atenció positiva on l’escolta estigui al centre i on les persones que atenguem puguin ser referents LGTBI positius”.

Per a Candela i el CJAS les visites també serviran per generar uns indicadors de vulnerabilitat i factors de protecció que ara mateix no existeixen doncs no s’han desenvolupat a partir de joves. La idea és generar indicadors que no només tinguin a veure amb la parella sinó també amb la sexualitat, la identitat, la discriminació… Merina observa que això les “ajudarà a generar eines i veure quines metodologies van millor i anar aprenent d’aquest procés”.