Actualitat

La pèrdua d’aprenentatges a causa de la covid es cronificarà si no s’actua, alerta la Bofill

Els resultats de les proves de competències bàsiques, publicats pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, mostren que el tancament d’escoles viscut al llarg del tercer trimestre del curs 2019-2020 arran de la pandèmia, així com les limitacions que aquesta ha provocat en els dos cursos posteriors (grups bombolla, mascareta, acollida inicial sense avaluacions diagnòstiques…) han estat una font profunda de pèrdua d’aprenentatges i d’agreujament de les desigualtats educatives.

D’acord amb la Fundació Bofill, el període de confinament “no només va perjudicar el progrés educatiu del conjunt del sistema, sinó que va evidenciar la força de tres bretxes en el sosteniment del vincle educatiu: entre alumnes (amb més o menys recursos familiars), entre centres (amb més o menys experiència digital i una composició social més o menys afavorida) i entre docents (més o menys habituats als entorns digitals d’aprenentatge)”.

En comparació amb l’any 2020 (just abans del tancament d’escoles), l’any 2022 la puntuació en les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO ha caigut 2,7 punts en castellà, 9,1 en matemàtiques i 6,3 en llengua anglesa; mentre que en llengua catalana no s’observen pèrdues en aquests dos anys. Per la Fundació Bofill, és simptomàtic que les diferències més grans s’observin en anglès i matemàtiques, ja que en aquestes matèries “és on té més incidència el perfil socioeconòmic de l’alumne, les realitats dels centres educatius, les polítiques educatives i el context econòmic general”.

En aquest sentit, la Fundació Bofill alerta, en una nota de premsa que, malgrat que a Catalunya “no disposem de dades públiques per poder examinar l’impacte desigual entre alumnes”, les dades recollides en altres països mostren que aquesta pèrdua no ha estat igual per a tothom: els alumnes socioeconòmicament desavantatjats i els que ja partien d’un rendiment acadèmic inferior són els que han tingut una davallada més important i qui més suport necessiten per recuperar els aprenentatges.

Aquesta distància sí que s’observa quan es comparen els resultats entre alumnes de centres públics i centres concertats, on aquests últims obtenen una puntuació superior en 4,8 punts en català i castellà, 11,3 en anglès, 8,4 en matemàtiques i 6,3 en cientificotecnològica. D’acord amb l’entitat que dirigeix Ismael Palacín aquestes diferències “no es deuen a un efecte titularitat, sinó a les desigualtats en les composicions socials que, de mitjana, tenen uns i altres centres”. Les proves també reflecteixen que les diferències entre alumnes de centres amb baixa i alta complexitat han tendit a augmentar en anglès (de forma molt pronunciada), matemàtiques i llengua castellana, i s’ha mantingut o reduït en català i cientificotencològic.

Tots aquests efectes causats per la pandèmia i el confinament es cronificaran si no s’implementen mesures correctores, assegura la Fundació Bofill, que demana “un pla de recuperació educativa post-covid”. Aquest pla hauria d’incorporar un protocol per identificar l’alumnat socialment desafavorit i amb necessitats educatives; un pla d’orientació d’individualitzat per a l’alumnat amb més dificultats d’aprenentatge; un model de beques que contempli un ajut econòmic de fins a 3.000 euros per curs per a alumnes vulnerables estudiants de 3r i 4t d’ESO, i de fins a 10.000 euros per l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat i cicles formatius; o garantir extraescolars de qualitat per a tot l’alumnat, entre altres mesures.

Com a bona notícia, la Fundació també explica en la nota que, en comparació amb altres països, el retrocés en els aprenentatges a Catalunya i Espanya ha estat menor, un fet que relacionen amb un menor període de tancament dels centres educatius. Segons la recerca internacional, per norma general aquest retrocés en els aprenentatges que reflecteixen les proves externes es mostra de forma més accentuada en aquells països en els quals les escoles van romandre més setmanes tancades (48 en el cas més extrem, el de Mèxic, mentre que a Espanya van ser 12 setmanes).