Opinió

Maria Montessori no era una dissenyadora de mobles

La filla d’una amiga meva té un bebè d’un any i va i em diu tota contenta que li han comprat un llit Montessori, un mirall Montessori i un tamboret Montessori. Jo, encuriosida per sentir el seu relat, li he demanat què vol dir ”un llit Montessori” i va i m’explica que és una marca d’una dissenyadora molt bona que es diu Montessori que fa uns mobles per a infants molt bonics i de fusta massissa, que són molt forts i molt adequats per als petits, El que jo li he contat no sé si ho ha entès, però jo sí que he comprès que al món hi ha una beneitura infinita i unes ganes il·limitades de fer negocis que poden tergiversar fins i tot la història de la pedagogia.

Pel que jo sé, Maria Montessori (1870-1952) no va ser una dissenyadora de mobles, sinó una metgessa i antropòloga italiana que va deixar una petjada molt forta a l’àmbit de la pedagogia. La seva contribució es va basar en una síntesi dels coneixements que com a metgessa tenia del cos humà i del creixement  junt amb una concepció filosòfica de la vida humana. Creia que s’ha de procurar als infants un entorn que els permeti desenvolupar les seves necessitats de concentració per explorar i analitzar el món que els envolta.

Qualsevol pedagog, en parlar de Maria Montessori, ens parlarà del “material”, però hem de tenir en compte que aquest material que ella va popularitzar en molts de casos no l’havia creat sinó que l’havia recollit, agrupat i ordenat. Entre el que va crear i el que va organitzar, hi trobam material per a la vida quotidiana, material per a l’educació dels sentits, material lingüístic, material matemàtic… Alguns d’aquests materials existien abans de Maria Montessori i molts, per sort, continuen existint després. Blocs de fusta de mides diferents, campanetes amb tons i colors escalonats, lletres i xifres de paper de vidre, lletres de fusta per compondre paraules… A totes les escoles trobem molts o alguns d’aquests materials, especialment en aquells espais que estan pensats perquè cada infant hi pugui desenrotllar la seva activitat de manera autònoma i l’adult només hi intervé quan l’infant demana “ajuda’m a fer-ho tot sol”.

A les escoles trobam molts d’aquests materials però també a tota casta de botigues i fins i tot als grans magatzems podem veure tamborets perquè els infants s’hi puguin enfilar i utilitzar el lavabo tots sols, llits on els és fàcil entrar i sortir… i objectes variats que faciliten la conquesta de l’autonomia. Pens que seria absurd pensar que els materials ho són tot, com si es tractàs d’objectes màgics. Està clar que els materials són una ajuda però hi ha altres factors que tenen una importància cabdal per afavorir un creixement i desenvolupament harmònic.

L’aportació de Maria Montessori a la pedagogia s’inscriu en un corrent continu de renovació pedagògica que parteix de Rousseau al segle XVIII i continua fins als nostres dies donant forma al que coneixem com Escola Nova que a casa nostra té un arrelament molt important.

Ella va coincidir en l’època amb altres pedagogs que fent el seu èmfasi en aspectes lleugerament diferents coincidiren amb Montessori en valorar la importància del desenvolupament de l’infant a partir de les seves potencialitats. És el cas, per exemple, d’Emy Pikler al capdavant de l’Institut Lockzy a Budapest, que després va ser dirigit per la seva filla Ana Tardos, on l’adquisició de l’autonomia de l’infant es basa en el respecte i el suport al seu moviment espontani. També va ser contemporani seu Celestin Freinet, que amb les seves aportacions innovadores va significar una revolució en la concepció del treball escolar.

No hauríem de permetre que ningú s’apropiï dels noms que han constituït la història de la pedagogia per extreure’n un profit comercial, fora millor que els dissenyadors de mobles s’inventin altres noms per a les seves creacions

La influència que ha deixat Maria Montessori la podem trobar en la continuïtat de la història de la pedagogia, per exemple en el treball desenvolupat a les escoles de Reggio Emilia inspirat principalment per Loris Malaguzzi, que va posar el seu èmfasi en destacar les extraordinàries potencialitats dels infants i en anar descobrint els factors responsables d’una educació respectuosa i transformadora.

Veim els rastres del material matemàtic recollit per Maria Montessori en la feina de la pedagoga i matemàtica M. Antònia Canals, una de les veus fundacionals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, juntament amb Marta Mata i un gran conjunt de mestres, com també M. Teresa Codina, que s’han esforçat per donar continuïtat a la renovació pedagògica al nostre país.

Trobam vestigis de les idees de Maria Montessori a cada escola i a cada casa on un avi s’esforça per ajudar els seus nets a “fer les coses tots sols”.

El llegat de Maria Montessori no comença amb ella ni s’acaba amb ella. Forma part d’un camí entreteixit de canvis que conformen una amalgama pedagògica i que condueixen a una millor comprensió de les necessitats dels infants i de com podem ajudar i sobretot no entorpir el seu desenvolupament.

Un material concret pot tenir molt poc sentit si no està dins el context d’una actuació global. De Maria Montessori, més que copiar-ne detalls concrets, faríem bé d’intentar entendre com ella mirava els infants i el món i així estaríem atents per facilitar que els petits puguin fer moltes de coses tots sols i conquereixin la seva autonomia. Quan la relació entre els infants i els adults s’allunya d’una relació de dependència sorgeixen noves possibilitats basades en el respecte i el reconeixement mutu.

En tot cas no hauríem de permetre que ningú s’apropiï dels noms que han constituït la història de la pedagogia per extreure’n un profit comercial. Fora millor que els dissenyadors de mobles s’inventin altres noms per a les seves creacions.