Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El món segueix travessat per la injustícia i les guerres mostren la imatge més cruel de la derrota de la raó. Van creixent i s’expandeixen les retòriques del feixisme, que intenten hegemonitzar la construcció social de la veritat, mentre la majoria dels humans ens anem mostrant perplexos, passius, desinformats, sense eines per a pensar, incapaços i en silenci. Res d’això és del tot nou com tampoc la resistència i el combat enfront de la injustícia i el feixisme. No obstant això, no és suficient. És necessari recuperar i incrementar les capacitats humanes per a la reflexió i l’anàlisi crítica. Tan necessari com comprendre que aquesta recuperació i increment de la reflexió i l’anàlisi crítica és una pràctica política que exigeix participació col·lectiva, horitzontalitat en la producció i l’intercanvi de sabers i organització per a dotar de força als processos i els resultats.
Pensar l’educació, llavors, sembla una tasca urgent i prioritària. Els dispositius de l’escolarització actual, amb les seves determinacions curriculars, tenen molt a veure amb la perplexitat, la passivitat, la desinformació, l’absència de pensament reflexiu i el silenci còmplice davant l’espectacle de la barbàrie. Pensar l’educació és pensar un projecte polític d’educació pública que posi l’escola i el professorat al servei de l’emancipació humana.
Per a discutir aquest projecte es ve convocant des de fa cinc anys el Congrés Educrítica. Una trobada de docents dels diferents nivells del sistema, però també de moviments socials i altres agents de la comunitat educativa, als qui uneix la ferma voluntat de compartir reflexions i pràctiques que retornin al concepte del públic el veritable sentit d’avanç cap a relacions democràtiques, inclusives, laiques i emancipadores.
És necessari recuperar i incrementar les capacitats humanes per a la reflexió i l’anàlisi crítica
Em sembla rellevant que aquestes convocatòries d’Educrítica es facen en la Universitat i des de la Universitat. Coneixíem, des de fa molt temps, l’existència dels Moviments de Renovació Pedagògica i les seves Escoles d’Estiu, una experiència històrica per la transformació educativa i social amb un professorat militant i compromès. Les Escoles d’Estiu van ser -i en alguns llocs ho continuen sent- l’espai horitzontal en el qual es construïa i intercanviava el saber de la renovació pedagògica. Però, salvant alguna excepció, a aquest espai no acudia el professorat universitari. Les convocatòries d’Educrítica ara interpel·len directament al professorat universitari. L’increment, a més, d’estudiants i professorat universitari adscrit a la Xarxa Universitària de Renovació Pedagògica és un bon símptoma que hi ha vida de renovació pedagògica també a les aules universitàries.
El 5è Congrés Internacional d’Educació Crítica (Educrítica 26) se celebrarà a la Universitat de València els dies 25 i 26 de setembre. Amb les comunicacions que s’aporten s’obriran diferents Taules de Diàleg, un espai de trobada horitzontal on totes les veus, les que neixen a les aules, en la universitat, en els moviments socials i les que arrelen en la comunitat es trobaran per a compartir en un mateix pla experiències reflexionades i projectes transformadors. Cada Mesa de Diàleg té unes temàtiques i preguntes concretes que guiaran la conversa. El títol de les Taules de Diàleg convocades dona idea de la seva orientació:
1. La Universitat, entre el capitalisme acadèmic i els espais de resistència i transformació.
2. A què diem recerca i educació crítica?
3. L’educació, un territori de combat interseccional
4. L’educació, un territori de combat antifeixista
5. Art crític per a la transformació social
6. Cultura popular i transformació social
7. Tecnologia digital i educació crítica
8. Les altres educacions: comunitària, rural, social
9. Infàncies, participació i democràcia
10. Joventuts, participació i democràcia
11. Educació crítica i moviments socials
12. Formació inicial i permanent del professorat
13. Classe social, desigualtats i meritocràcia
14. Cos, moviment i pedagogies crítiques
15. Col·lapse ecològic i decreixement
Tanque aquest text amb una invitació a la inscripció al Congrés. Cada vegada hem de ser més en els espais d’empoderament professional per al desenvolupament de l’educació crítica.
