Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Universitat de Barcelona i el Grup Planeta han signat aquest dimecres l’acord per posar en marxa el Centro Universitario Internacional de Barcelona (UNIBA) com a centre adscrit a la UB, que se sotmetrà a votació demà al Consell de Govern. Es tracta d’un nou pas en l’expansió del grup empresarial en el món de l’ensenyament a distància, després que el passat gener adquirissin un 70% de VIU (Valencian International University) per quatre milions d’euros. En aquest cas, la titularitat serà de Planeta i IL3 –l’institut de formació continuada de la UB– a parts iguals.
José Manuel Lara, president del Grup Planeta, considera que l’acord amb la UB serà “una dels 10 gran èxits en la història del Grup Planeta”. El centre oferirà un grau i dos màsters per a un total de 400 estudiants el curs vinent i preveu ampliar l’oferta fins a arribar als 7 graus i 14 màsters el curs 2017-18. Donaran dret a un títol oficial integrat a l’Espai Europeu d’Educació Superior i costaran 4.800 euros per curs en el cas dels graus i 5.400 euros en el cas dels màsters. A la UB, segons explica, li correspondrà un 8% dels ingressos de matrícula, com és habitual amb els estudis de IL3.
Els estudis es basen en els que s’ofereixen presencialment a la UB i estaran enfocats al mercat hispànic, sobretot a Amèrica Llatina. L’oferta inicial s’ha definit en base a la demanda del públic objetiu. Estarà formada per un Grau en Disseny, amb la col·laboració de la Facultat de Belles Arts, un Màster en Psicopedagogia, amb la Facultat d’Educació, i un Màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental, amb la Facultat de Geografia.
La col·laboració amb UNIBA, segons expliquen des de la UB, estarà sobretot en el disseny dels programes i la garantia de la qualitat acadèmica. Lara assegura que els professors estaran pagats per UNIBA i que aquells que ja tenen dedicació completa a la UB no podran impartir-hi docència.
Aposta empresarial
El rector de la UB, Dídac Ramírez, assegura que “si les nostres universitats volen estar entre les millors del món, han de respondre a l’ensenyament en línea” i considera que “la UB té les capacitats i les persones per fer-ho, però no tenia els recursos per estar en el primer lloc”. En aquest sentit, defensa la relació amb el Grup Planeta que, per altra banda, assegura “no és d’ara sinó que ve de lluny”.
De fet, el Grup Planeta ja col·labora amb la UB en un projecte de formació en línea. La universitat participa de la Online Business School (OBS), impulsada per EAE Business School, un centre propietat del grup de comunicació, que té acords amb diverses universitats espanyoles. L’experiència de Planeta en l’ensenyament universitari es remonta al 2000, quan es va encarregar de l’expansió de la UOC al mercat espanyol i llatinoamericà a través d’un partenariat que va durar fins el 2005, quan la UOC va adquirir la part de Planeta.
Lara assegura que “més enllà de la crisi, hi ha una cosa tant o més important per les empreses, que és la revolució digital”, i remarca el profit que en poden treure les indústries culturals. “En el nostre cas no es tracta només de comerç virtual, de vendre el producte a través d’internet, sinó de que el mateix producte és digital, i en el món del coneixement el més important és la universitat”, declara.
Col·laboració público-privada
En la presentació del centre, Dídac Ramírez ha defensat la seva aposta per partenariats público-privats com aquest. “El soci privat no ha de veure reduïts els seus interessos però la universitat tampoc ha de perdre el seu caràcter públic”, apunta. En la mateixa línia, assegura que “la salvaguarda de la universitat pública passen per acords com aquest”.
El rector considera que “la dificultat d’encaixar” la lògica empresarial i la de la universitat es troba en “maneres diferents d’entendre el temps”. “Una cosa que hem fet és apropar els temps l’un de l’altre, perquè la universitat té un temps i no se li pot demanar que vagi més ràpid i a l’empresa no se li pot demanar que esperi quatre anys a veure resultats”, diu. “La universitat ha d’anar més ràpid, i a l’empresa no li hem de dir el que ha de fer; li agraïm que s’hagi adaptat en aquesta iniciativa”, conclou.
Ramírez també veu en aquest projecte una oportunitat per al professorat en precari. “Un dels principals problemes que té la universitat és l’estabilització del professorat”, assegura, i considera que aquesta iniciativa serveix per “augmentar la oferta, que és una manera de pal·liar els problemes d’estabilització i condicions laborals”, conclou.
El Diari de l’Educació, 2025