Actualitat

L’educació social demana una col·legiació obligatòria per exercir la professió

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) demana als partits polítics impulsar una regulació jurídica per tal que per treballar en serveis públics de protecció social i promoció sigui necessària la col·legiació obligatòria.

Argumenta que  els professionals de l’àmbit educatiu són clau en la implementació efectiva dels drets socials, la reducció de desigualtats i la promoció activa de la població en àmbits essencials com la salut, l’ocupació i la participació ciutadana.

“A través de la col·legiació, es garanteixen els estàndards de qualitat, ètica professional i formació necessaris per a un exercici competent i compromès amb el benestar social i el desenvolupament comunitari”, explica el CEESC en un document que ha fet arribar a les organitzacions polítiques amb motiu de les eleccions catalanes del 12 de maig.

El CEESC reclama que es garanteixi el benestar dels professionals de l’educació social amb la posada en marxa d’espais de supervisió i formació, finançament adequat dels serveis socioeducatius i desplegament efectiu de serveis de protecció social.

Demana que hi hagi una classificació professional “coherent i justa per a les educadores i els educadors socials”, que estableix en A1, així com unificar els convenis d’aplicació a l’educació social pel que fa a salaris, condicions laborals i cura dels i les professionals.

Drets

El Col·legi desglossa les seves demandes en els àmbits d’acció comunitària, biblioteques, diversitat funcional, educació escolar, gent gran, infància i adolescència, justícia, cultura, persones nouvingudes, polítiques de joventut, salut, sensellarisme, serveis socials bàsics i treball.

Vol que aquestes mesures s’incloguin en els programes electorals i que també la ciutadania sigui conscient del valor de la professió, així com de les seves mancances. Com a marc genèric, el CEESC exigeix un canvi de mirada per ajustar-la a la definició d’educació com a dret a la ciutadania.

En aquest sentit, considera imprescindible una òptica integral, transversal i universal d’atenció a persones, grups i comunitats. Aquesta nova mirada vol posar en valor que el rol de l’educació social va més enllà de la provisió dels serveis necessaris i que també inclou la promoció de benestar i drets, així com la prevenció i la participació individual i comunitària.

Intervenció comunitària

Entre les mesures concretes als diferents àmbits d’acció comunitària, destaca la col·laboració amb institucions i associacions de barri, com ara associacions veïnals, centres d’atenció primària o ludoteques, per detectar i abordar possibles problemàtiques on es pugui intervenir de manera conjunta.

Aposta per la figura de l’educador o educadora social a totes les biblioteques públiques per assegurar un nou model de servei bibliotecari que esdevingui una oportunitat d’intervenció social i de treball comunitari, en el qual l’educador/a social aporta la seva mirada socioeducativa vers l’entorn.

Pel que fa a la diversitat funcional i la discapacitat, insisteix en el fet que es posin els recursos suficients per garantir un bon model d’atenció i que no quedin col·lectius desatesos, així com per fomentar la inclusió de les persones ateses en l’àmbit associatiu i laboral adequant-se a les seves necessitats i capacitats.

Educació escolar

El CEESC veu imprescindible implantar a totes les escoles i instituts de Catalunya la figura dels professionals de l’educació social en qualitat d’agent educatiu pertanyent a l’equip docent i treballant en col·laboració i corresponsabilitat amb la resta de professionals del centre.

En aquest sentit, reclama fer viable l’assumpció dels nous rols especialitzats en l’àmbit escolar, com la coordinació de benestar i protecció de l’alumnat (LOPIVI) o coeducació, convivència i benestar (COCOBE), i considera que l’educació social és un element clau per articular la relació entre el centre, la família i el territori i amb el conjunt dels seus serveis i recursos.

Pel que fa a la feina amb la gent gran, vol canviar l’enfocament de l’atenció per facilitar la participació de les persones en el disseny, gestió i avaluació de serveis i activitats socials i culturals, tot prioritzant el lligam amb la comunicat i diversificant l’oferta de serveis alternatius als centres residencials.

Infància i adolescència

D’altra banda, reclama desplegar definitivament la Llei 14/2010, dels Drets i les Oportunitats en la Infància i Adolescència i el Pla de millora del sistema d’atenció a la infància, l’adolescència, la joventut i les seves famílies a Catalunya 2021-2024, establint-ne el calendari, els pressupostos i les inversions necessàries per fer-la efectiva.  Així, posa èmfasi en que hi hagi un enfocament global de drets i en redissenyar el sistema de protecció en aspectes com les opcions d’acollida i fomentar el treball amb les famílies.

En els centres penitenciaris volen incorporar més professionals de l’educació social per tal de fomentar-hi la promoció cultural i social, i millorar la tasca socioeducativa en l’àmbit de la justícia juvenil optimitzant, per exemple, el funcionament de les borses de treball, de les substitucions. Assegurar el compliment de les ràtios i implementar l’atenció a les cures d’equips professionals figuren també entre les mesures, per tal de reduir riscos psicosocials i laborals.

El document presentat als partits polítics també posa de manifest el rol del sector per garantir bons processos d’acollida i acompanyament de persones nouvingudes; la necessitat d’incorporar en els equips d’atenció primària la figura de l’educador/a social com a referent socioeducatiu i comunitari; el paper per assegurar la dignitat i humanitat en el tracte de les persones sense llar, i la feina com a agent d’inserció sociolaboral.