Reportatge

Les desigualtats socials i educatives tripliquen l’abandonament escolar a 4t d’ESO

L’abandonament escolar a Catalunya després d’obtenir el títol a 4t d’ESO supera el 10% de l’alumnat, una xifra que arriba al 30% entre estudiants amb condició NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) i al 26% en el cas de les persones estrangeres.

Així ho indica l’informe ‘L’abandonament a 4t d’ESO: les desigualtats en la transició a l’educació postobligatòria’, elaborat per la Fundació Bofill, que considera “crítiques” aquestes xifres perquè és molt difícil que l’alumnat que deixa els estudis obligatoris, tot i haver-se graduat, es “reenganxi” més endavant. Les dades s’han extret de l’anàlisi del Registre d’Alumnes de Catalunya (RALC), que permet comprovar els itineraris dels joves en el sistema educatiu.

L’any 2020, el 61% de l’alumnat de 19 anys que havia deixat els estudis ho havia fet principalment en acabar l’ESO. Durant els cursos 2016-17 i 2019-20, més del 12% de l’alumnat va abandonar els estudis després de cursar 4t d’ESO i no es va matricular a Batxillerat o Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM).

Això implica que entre 8.840 i 9.905 alumnes abandonen el sistema educatiu cada any. Tot i que l’abandonament s’inicia en altres cursos, la majoria ho deixa a 4t. Només el curs 2019-2020, prop de 5.500 alumnes no va continuar després de 4t d’ESO, malgrat haver obtingut el graduat. “És responsabilitat de l’administració educativa garantir que aquests joves no abandonin, d’intervenir quan encara són dins el sistema educatiu i d’activar mesures per garantir, com a mínim, que puguin arribar fins a l’educació postobligatòria”, assenyala la fundació.

Centres de màxima complexitat

A Catalunya, només el 86% del jovent està escolaritzat als 17 anys, enfront del 90% de la mitjana espanyola. A més, la concentració de l’alumnat vulnerable amplifica les dinàmiques d’abandonament escolar, fins al punt que 1 de cada 4 alumnes que abandona a 4t d’ESO correspon a Centres de Màxima Complexitat (CMC).

En aquest sentit, el 25% dels centres acumulen el 50% de l’alumnat que no transita cap a l’educació postobligatòria, per la qual cosa l’informe reclama al Departament d’Educació de la Generalitat que contempli una política de prevenció de l’abandonament focalitzada en aquests centres per tal d’abordar la meitat de l’abandonament a 4t d’ESO.

La Fundació Bofill considera imprescindible que hi hagi plans individualitzats d’orientació educativa i acompanyament a tots els centres de secundària, que s’ampliïn els dispositius d’educació inclusiva, que es redueixin els nivells de concentració i segregació de l’alumnat i que s’augmentin els recursos econòmics cap als CMC.

Suport educatiu

“Al voltant del 30% de l’alumnat socialment i educativament vulnerable no inicia estudis postobligatoris després 4t d’ESO, molt per sobre de la resta de l’alumnat (al voltant del 10%). L’alumnat socialment i educativament vulnerable té major probabilitat d’abandonar després de 4t d’ESO que els seus companys”, sosté l’estudi.

Així, l’alumnat amb condició NESE per raons socioeconòmiques o d’origen arriba a l’educació postobligatòria 3 vegades menys que l’alumnat sense aquesta condició. En el curs 2019-2020, el 35,6% de l’alumnat NESE per raons d’origen (tipus C) i el 32,3% de l’alumnat NESE per raons socioeconòmiques (tipus B) no va anar cap a l’educació postobligatòria després de 4t d’ESO. En el cas de l’alumnat amb necessitats educatives especials (tipus A), la taxa d’abandonament al curs 2019-2020 es va situar en el 43,1%. És a dir, 4 de cada 10 alumnes amb necessitats educatives especials no accedeix a l’educació postobligatòria després de 4t d’ESO.

A més, el 26,1% d’alumnat estranger no segueix els estudis, percentatge que entre els nadius és del 10,3%. La diferència entre ambdós grups ha variat poc aquests darrers anys, per la qual cosa l’estancament de la desigualtat entre nadius i estrangers mostra les dificultats estructurals del sistema educatiu català per garantir trajectòries de continuïtat educativa per l’alumnat estranger.

Malgrat que en general els nois pateixen taxes d’abandonament més elevades que les noies, aquesta diferència es redueix significativament en el cas de noies estrangeres o en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Al curs 2019-2020, la taxa de noies estrangeres que no va seguir cap a l’educació postobligatòria era del 21,2%, un percentatge superior a les noies nadiues (8,4%).

Repetició de curs

La repetició de curs augmenta de manera significativa la probabilitat de no continuar a l’educació postobligatòria després de 4t d’ESO i això s’associa a una experiència escolar menys satisfactòria. Així, el 35,6% dels joves que havien repetit curs no va continuar els seus estudis a la postobligatòria després de 4t d’ESO.

Els centres amb més alumnes en situació de vulnerabilitat social tendeixen a tenir taxes més elevades d’abandonament. Per tant, les mesures dirigides a reduir la segregació escolar i a tenir una distribució més equilibrada de l’alumnat també ajudarien a disminuir els nivells d’abandonament escolar.

Segregació

Adrián Zancajo, coautor de l’informe, destaca que fins ara s’havia posat més el focus en l’abandonament prematur de joves de 18 a 24 anys, però se sabia poc de quan abandonaven. “Hem identificat molt d’aquest abandonament no es dona a la postobligatòria, sinó entre persones que no s’hi han incorporat” en acabar els estudis obligatoris.

“Hi ha molta correlació entre la segregació de l’alumnat NESE i estranger, i de joves que abandonen”, afegeix Zancajo, que és investigador Ramón y Cajal al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un altre dels punts destacats de l’estudi és que “la meitat dels joves que abandonen tenen el títol i podrien transitar a la postobligatòria”. Si bé hi ha factors multicausals per no continuar els estudis, els experts consideren que si hi hagués més i millor orientació a l’alumnat, una gran part continuaria estudiant.

“No sols ho deixen els que no poden accedir. La millora de taxes dels últims anys és una bona notícia, però no és suficient, i això connecta amb l’orientació: no és només donar-li el títol, requereix millorar aquesta transició i acompanyar-los en aquest procés”, indica el coautor de l’informe.

Sistema versus realitat

Zancajo remarca que l’anàlisi deixa veure les desigualtats en les taxes d’abandonament d’alumnat NESE i estranger, que haurien de ser “els col·lectius prioritaris”. “No abandonen per ser NESE o estrangers, sinó pel context del sistema educatiu català. Amb més orientació, aquests joves no haurien d’abandonar. El focus no hauria d’estar en com el jove s’adapta al sistema, sinó en com el sistema s’adapta a les necessitats i les realitats d’aquests alumnes perquè no deixin els estudis”.

Si bé no hi ha dades precises, una gran part del professorat menciona que hi ha motius d’abandonament com, per exemple, la necessitat d’ingressos familiars, per la qual cosa es demana que hi hagi beques suficients per tal que ningú no deixi els estudis per qüestions econòmiques. Hi ha d’altres raons com factors emocionals, d’experiència escolar i de vinculació amb la institució educativa: “Els professionals que estan en centres amb alt abandonament, segons la seva experiència, comenten que la qüestió de la salut mental està afectant, pot ser per assetjament o perquè la salut mental ha quedat deteriorada amb la pandèmia”.