Actualitat

Les doules, un fenomen polèmic que aprofita les llacunes de l’atenció a l’embaràs

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Les doules, llevadores sense regulació que acompanyen de manera particular mares durant el seu embaràs i en donar a llum, s’estan estenent a Espanya. Les llacunes del sistema sanitari, especialment públic, han afavorit la proliferació d’aquestes “acompanyants”, com elles es descriuen, segons analitzen els professionals sanitaris.

“Són un símptoma de les carències del sistema”, explica una matrona de la sanitat pública madrilenya que prefereix no donar el seu nom. Aquesta sanitària entén que la manca de professionals per assegurar una atenció més personalitzada ha donat cabuda a les doules. És un avís “perquè fem autocrítica”, prossegueix.

L’entrada d’aquestes ‘conselleres’ als hospitals crea, a la vegada, una diferenciació de mares en virtut de la seva capacitat econòmica en els paritoris públics. “Es crea una divisió entre les dones que es poden pagar 500 o 1.000 euros perquè les acompanyin i les que no, totes dins del mateix sistema”, explica aquesta infermera. Com accedeixen les doules als centres? “Tan fàcil com que se les designi com la persona que acompanyarà la mare durant el part”, explica una ginecòloga, també de la sanitat pública.

El Consell General d’Infermeria (CGE) ha alertat d’aquesta multiplicació perquè, segons la seva anàlisi, “la seva actuació posa en perill la vida de la mare i el seu fill” en el que qualifiquen de “negoci lucratiu i fraudulent [per no declarar-ho a Hisenda ]”. Han registrat 547 d’aquestes doules a Espanya. La veritat és que són un col·lectiu heterogeni ja que no hi ha una regulació oficial sobre la seva figura, preparació i qualificació: no estan recollides en la Llei d’Ordenació de Professions Sanitàries i xoquen amb la tasca de les infermeres-llevadores. La Guia de Atenció al Part Normal del Ministeri de Sanitat només les esmenta molt tangencialment.

Maria Arroyo és doula i porta la pàgina doulas.es. Explica que la seva tasca és de “suport físic i emocional” de les embarassades. Aquesta doula explica que no hi ha una formació acadèmica específica per al seu treball, encara que sí coneixements “bàsics” de fisiologia, part o puerperi, alhora que puntualitza que “una doula ha de derivar al professional adequat en cada situació i mai caure en intrusisme amb professionals sanitaris de l’àmbit de la maternitat”.

El CGE insisteix que la manca d’una preparació sanitària pot portar conseqüències funestes. Glòria Boal, vocal del consell, explica que “no tenen capacitat per detectar una pressió arterial anormalment alta, ni una placenta prèvia, ni una inversió uterina”, entre d’altres complicacions associades al part. Segons aquesta sanitària, aquesta classe de llevadores “són una nova realitat i no tenen competències legals”.

“A nosaltres també ens interessaria que hi hagués una formació reglada”, contraposa Arroyo. I posa el seu cas com a exemple que la seva activitat no suposa conflictes. “Jo no he tingut mai cap problema perquè les famílies amb les que he estat han donat a llum en un hospital i jo no els he imposat cap decisió”.

Reclamació per indicació d’una doula

Aquestes llevadores es relacionen normalment amb els anomenats “parts normals” i amb els parts a casa. No obstant això, la llevadora que ha parlat amb eldiario.es assegura que “en tots els hospitals públics de recent creació es treballa molt cap al part normal, la desmedicalització i l’empoderament de la dona. Ha estat una tasca de molts anys, sobretot , de les llevadores”. De fet, molts centres públics estan especialitzant-se en “parts de baixa intervenció”.

“Jo vaig tenir una reclamació d’una pacient que va venir amb una doula perquè el part va derivar a instrumental [amb fòrceps] per risc de pèrdua de benestar del fetus, i la doula li va dir que havia estat jo la culpable perquè havia alterat el curs natural del part”, relata una ginecòloga pública a aquest diari. “Va quedar en res perquè no hi havia arguments, però de vegades inciten a les mares a que rebutgin l’anestèsia o l’oxitocina”, resumeix.

Una altra qüestió és la dels parts a la casa. Les estimacions són que se’n produeixen a l’any entre 600 i 1.000 d’aquests naixements programats a Espanya (una mitjana de 0,34% del total). “Aquí sí que sóc crítica amb la figura de les doules perquè perjudica les mares”, explica la sanitària madrilenya, que rebutja l’atenció d’aquests naixements per un altre professional que no sigui metge o infermera-llevadora. A Anglaterra i Gal·les (on és una pràctica estesa) el 2,3% dels parts són a casa. Amb aquesta base de dades disponible, “el 45% de les mares primerenques que decideixen parir a casa han de ser transferides a un hospital per complicacions”. En el cas de segons fills, el percentatge baixa al 12%. “El protocol de seguiment i comunicació amb el centre sanitari és fonamental, i crec que les llevadores som les adequades per a això”.