Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les 41 escoles cooperatives, agrupades a la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (EscolesCoop), ofereixen en aquest període de preinscripció un total de 1.287 places de P3 per al curs 2021-22. I tenint en compte tot l’ensenyament obligatori, no obligatori i d’educació especial, en conjunt l’oferta arriba a les 2.793 places. Aquestes xifres senyalen un petit increment en relació a les del curs 2019-20 (les del 20-21 no es van donar a causa de la pandèmia): 50 places més de P3 i 330 places més en total. I en relació al curs 2018-19 l’increment és de 145 places més de P3 i 798 en total. I dels 16.630 alumnes d’aleshores s’ha passat als 18.465 actuals.
Aquestes xifres s’expliquen perquè la federació ha sumat algun soci nou i perquè algun dels que ja hi era ha ampliat oferta formativa. En tot cas, mostren la vitalitat d’aquest petit sector de la comunitat educativa, que se sent sobretot “molt fidel al seu model”, en paraules del president d’EscolesCoop, Josep Maria López Fumat. Per això, descarta que, ara que el Departament d’Educació ha començat a incorporar algun centre concertat a la xarxa pública, les escoles cooperatives tinguin la temptació de fer aquest pas.
“Una escola cooperativa és un projecte comú i un projecte de vida”, comenta López Fumat, que recorda que la major part dels membres de la federació són les cooperatives de mestres o de famílies que, en el procés que es va obrir a començaments dels anys vuitanta, van optar per no incorporar-se al CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles Per l’Escola Pública Catalana) i per tant “mantenir un model d’escola basat en els valors cooperatius, autogestionaris i solidaris en els quals seguim creient plenament”. Afirma que en aquell moment, pel que fa a les escoles cooperatives, van ser més les que es van quedar que les que van passar a la xarxa pública, i que, en el procés actual, els centres concertats que passen a la pública “ho fan per necessitat”.
“Nosaltres estem a les aules”
“La gran diferència entre les escoles cooperatives i la major part del sector concertat és que en el nostre cas estem a les aules, mentre que per norma general les titulars d’aquests altres centres estan molt allunyats de les aules”, apunta Marta Rebollar, vicepresidenta d’EscolesCoop. Per sobre de qualsevol aspecte singular del model cooperatiu, Rebollar destaca la proximitat amb les famílies, “i per això es demostra un alt grau de compromís de les famílies i dels alumnes pel model d’escola cooperativa”.
Les escoles cooperatives són concertades, si bé consideren que aquesta paraula no les defineix, ja que “ens considerem i ens sentim un servei públic”, diu López Fumat, i potser per això tampoc s’han vist reflectides o representades per cap de les organitzacions empresarials del sector concertat. Però com a federació de centres el Departament d’Educació no els reconeixia la capacitat d’interlocució, per la qual cosa fa uns mesos van constituir l’Associació Empresarial d’Escoles Cooperatives de Catalunya, “que actuarà com a patronal representant a les seves afiliades per enfortir la interlocució amb el Departament i amb la voluntat de participar a la Mesa de negociació del conveni col·lectiu del sector”.
Com a federació fa temps que demanen al Departament que explori la possibilitat de crear un centre de titularitat pública amb gestió cooperativa, com passa en altres països europeus. Ara, com a patronal, és una proposta en la qual asseguren que pensen seguir insistint.
El Diari de l’Educació, 2025
3 comentaris
Si abans de mi no hi ha cap comentari, de ben segur que la notícia no interessa gaire…
El diari té la voluntat de ser punt de trobada de tota la comunitat educativa. Els comentaris són benvinguts (mentre no faltin el respecte a ningú), però en tot cas no condicionen aquesta política editorial.
Doncs sí, és molt necessari que hi hagi xarxes diverses d’escoles. Està molt bé que es conegui que hi ha una Associació d’Escoles Cooperatives vinculada a la Federació de de Cooperatives de Catalunya. L’escola pública, model francès, va ser necessària per estendre al instrucció universal al segle XIX. Als inicis del segle XX es va iniciar la renovació pedagògica amb l’Escola Nova, escoles privades que fugien del burocratisme oficial. A Catalunya vam tenir un cas singular: van ser les institucions públiques (Ajuntament de Barcelona, Mancomunitat de Catalunya, Generalitat de Catalunya) que promovien la renovació pedagògica. Van apuntalar la defensa de l’escola en llengua catalana amb la pedagogia més avançada i per això, a Catalunya, escola catalana i renovació pedagògica són indissociables.
El govern ha de garantir l’educació de tots els ciutadans i per això l’educació és obligatòria per als poders públics. Quins ciutadans rebutgen l’escola si desenvolupa una bona educació? Però quan l’educació és monopoli es cau en el burocratisme si és pública i en el negoci si és privada. No és convenient que l’escola sigui únicament pública, tant com no és convenient que un hòlding empresarial compri l’escola pel guany econòmic. Les escoles cooperatives estan justament en un punt d’equilibri: servei públic de l’educació, treball professional cooperatiu i direcció pedagògica pròpia.
El Departament d’Educació va incorporar les cent-cinc escoles del CEPEPC i ara n’incorpora d’altres, doncs no se n’ha de perdre ni una, però sabem que és per evitar que tanquin. Així mateix, el Departament d’Educació ha de donar autonomia a escoles públiques que puguin esdevenir institucions cooperatives o que establiments escolars depenguin directament d’un patronat pròxim (universitat, museu, centre d’investigació, centre cultural parròquia) i que hi hagi permeabilitat entre docents funcionaris i docents acreditats. El Departament no ha de ser una mega empresa que ho gestiona tot doncs s’inflama el control i s’ofega la vitalitat, pedagògica és clar.
Vegeu: Contribució de la Societat Catalana de Pedagogia al debat del Pacte Nacional per a l’Educació obert pel Departament d’Educació. Institut d’Estudis Catalans http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/issue/view/263/showToc