Opinió

L’escola davant la barbàrie

Sempre havíem pensat que era important estudiar la història per no caure en els mateixos errors, i així els hi explicàvem als nostres alumnes. Per això sempre explicàvem les atrocitats dels nazis contra el poble jueu i reclamàvem (i reclamem) la importància que els nostres joves coneguessin el que va significar el cop d’estat de Franco, la guerra civil i les barbaritats del franquisme.

També teníem la idea que era molt important parlar dels drets humans com una qüestió essencial per a la humanitat, educar per la pau i ensenyar a resoldre els conflictes sense violència.
Ara, però, em pregunto com es poden transmetre aquestes idees, fonamentals pel futur de la nostra societat, si els nostres infants i joves veuen a la TV, a les xarxes, al TikTok, al YouTube… com els conflictes s’estan resolent amb guerres i més guerres i, sobretot, amb un atac a persones innocents, criatures incloses, a Israel i, de manera ostensiblement desproporcionada i cruel contra el poble palestí.

Teníem la idea que era molt important parlar dels drets humans com una qüestió essencial per a la humanitat, educar per la pau i ensenyar a resoldre els conflictes sense violència

Sabem també que, a més, els nois i noies reben tot tipus d’informació del tot contradictòria i enganyosa sobre el que està passant. Com en tota guerra (tot i que ara crec que el que està passant a Gaza no és una guerra sinó un genocidi) la veritat és una de les primeres víctimes.
Les xarxes socials i moltes de les coses que miren els nostres joves, estan plenes d’anàlisis fetes per personatges amb milers de seguidors que, sense tenir informació ni capacitat crítica, pontifiquen sobre el tema.

I davant de tot plegat, què s’hauria de fer a les escoles? Si es pren partit per un o altre bàndol, ens acusaran d’adoctrinar, de ser islamofòbics o de ser antisemites. Hem de no dir res, per por o per pudor? Hem de deixar que tot el que havíem desitjat que fos l’educació, com a eina de conscienciar el nostre alumnat i preparar-lo per a poder millorar la societat, quedi aparcat?

Jo crec que la situació és terrible en sí mateixa, però a més, ara, és una barbàrie totalment televisada, en un o altre mitjà. Els infants i joves poden veure criatures massacrades, dones desesperades, hospitals sense electricitat, habitatges totalment destrossats i declaracions que això continuarà perquè una de les parts “té el dret a defensar-se”. O sigui, els hi estem transmetent la idees que tot és lícit i que es poden fer barbaritats de manera totalment impune. I, a mi, això em sembla molt terrible.

Potser no cal prendre partit, però sí cal, i jo crec que és imprescindible, donar tota la informació, donar informació veraç, explicar tota la història d’aquest conflicte, com neix l’Estat d’Israel, què va passar amb la gent que ja vivia a Palestina, com s’ha anat engrandint el territori ocupat per Israel, com van quedar assetjats els habitants de Gaza, com va néixer Hamàs i què ha fet per desencadenar una resposta tan desorbitada, quins interessos estan darrere, qui dóna suport a Israel i qui dóna suport als palestins, què diu l’ONU, què diuen les organitzacions humanitàries que estan treballant a Gaza, què passa en els hospitals segons Metges Sense Fronteres… I a partir d’aquí, poder debatre i discutir. Cal que els ajudem a reflexionar, a entendre les raons, a buscar arguments i a intentar imaginar solucions. Les aules són un lloc privilegiat.

Quan jo feia classe a l’institut va esclatar la guerra de l’Iraq i, juntament amb altres professors/es, vam elaborar un petit dossier sobre el país, història i la invasió. Amb tot això, els i les alumnes van poder entendre què estava passant, de que estaven parlant a la tele i al carrer i perquè tanta gent sortia al carrer a protestar amb el lema ATUREM LA GUERRA. I els que van voler (molts ho van fer) podien afegir-se a les protestes i/o organitzar els seus propis debats.

Cal que els ajudem a reflexionar, a entendre les raons, a buscar arguments i a intentar imaginar solucions. Les aules són un lloc privilegiat

Ara també cal informar de les protestes que s’estan fent al nostre país i a molts més països de tot el món, en defensa del poble palestí, que és el que en aquests moments està patint una massacre sense precedents. Però, sobretot, cal transmetre la idea que matar infants i persones innocents és una barbaritat, les faci qui les faci, i no s’hauria de permetre, que les guerres mai solucionen res i que qui les paga mai són els dirigents que les organitzen, sinó els soldats obligats a matar i destrossar, i la població en general que només vol viure en pau. Cal que puguin distingir entre els dirigents i els pobles. En aquest cas, han de saber que els palestins no són Hamàs ni els israelians són Netanyahu i la seva camarilla.

Estem en un moment molt complicat de la història, amb crisis de tota mena, i ara, amb una situació humanitària terrible, i l’escola, l’institut i la Universitat no hauria de quedar-se al marge. No podem deixar que les futures generacions creixin insensibles al que passa a casa nostra i a la resta del món. Estem educant els futurs ciutadans i ciutadanes i cal poder inculcar-los-hi valors positius, d’empatia, de solidaritat, de justícia, de pau. Cal donar-los-hi eines per entendre el món i animar-los a participar en aquells àmbits, de debat i/o de protesta, en què es busca la manera de millorar-lo. Que siguin conscients que totes i cada una de nosaltres formem part d’aquesta humanitat i si volem un futur just i en pau, caldrà treballar per aconseguir-lo.

És important que els nois i noies surtin de l’Institut i la Universitat amb la convicció que cal lluitar contra tota mena de violències i que cal defensar els drets humans, que no s’acostumin que les guerres i les massacres són normals, que no acabin insensibles davant el dolor aliè i que siguin capaços d’indignar-se davant les injustícies i davant la violència. Que se sentin solidaris amb les persones que pateixen i tinguin ganes d’implicar-se en aturar tot tipus d’agressions, de guerres i de violències.