Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Cabòries d’un substitut inestable

    Víctor Saura

    Mireia Orgilés: «Els centres escolars són el lloc idoni perquè els nens i els adolescents rebin formació en gestió emocional»

    Pablo Gutiérrez de Álamo

    Competències i resultats PISA. La pandèmia de l’educació. A Catalunya, i arreu

    Martí Teixidó

    La crisi de la professió docent

    Pedro González de Molina Soler

    Xus Martín: “En l’aprenentatge servei tothom suma”

    Ana Basanta
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » L’escola davant la pobresa, el malbaratament i la corrupció

    Opinió
    L’escola davant la pobresa, el malbaratament i la corrupció

    Pere Alzina Seguídesembre 12, 20147 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Pere Alzina és mestre i pedagog

    Fa unes setmanes me van sorprendre unes declaracions del president de l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya publicades al diari Ara Balears on afirmava amb contundència:

    L’educació, l’única eina eficaç contra la corrupció.

    Vaig pensar que es tractava del de sempre; quan apareix un problema a la societat, creem una comissió i aquesta proposa una campanya o un programa per incidir a l’escola; és com si els fillets i les filletes tinguessin responsabilitat amb tot el que succeeix als majors: fan educació vial per prevenir les imprudències i irresponsabilitats dels majors; fan educació pel desenvolupament per sensibilitzar i col·laborar en la millora de les condicions de benestar de tots els habitants del planeta mentre alguns majors es dediquen a destruir les condicions de vida, de salut i de benestar de milions de persones; fan educació per la pau mentre el govern de l’estat (dirigit per persones majors) produeix i ven maquinària militar a països en conflicte, guanyant indirectament milions d’euros; tenen horts i practiquen l’agricultura ecològica mentre als mercats arriben contenidors plens de fruita (aparentment impecable) de països on es practica una agricultura extensiva a base d’adobs químics i utilitzant tot tipus de productes per prevenir tots tipus de cucs, mosques, mosquits i altres elements microscòpics amb la finalitat que la poma o la pera llueixin a l’aparador on se ven i que una vegada a casa li comencen a sortir taques i més taques fins que acaben al poal del fems (de matèria orgànica).

    En cap moment vull dir que aquestes activitats de prevenció i de sensibilització s’hagin de deixar de fer; de fet, podrien convertir-se en eixos centrals a través dels quals podrien aprendre’s molts dels continguts anomenats instrumentals.

    A moments, sembla que l’escola ho ha de resoldre tot i això no és possible. Ara bé, tampoc pot quedar-se al marge ni manifestar-se neutral, que és el més clar posicionament a favor de que els fillets i les filletes entrin en el cercle del pensament únic. Com dèiem al començar el president de l’Institut de Censors, Mario Alonso, afirmava amb contundència:

    De res serveixen les lleis, els controls, perquè sempre hi haurà algú suficientment intel·ligent i poc ètic per salvar-los. Està clar que hi han de ser, i quants més millor, però no podem fiar-ho tot a les normes si volem que l’honestedat sigui imperant. I, clar, si continuama la coa d’Europa en educació, em tem que el canvi no es produirà aviat. L’educació, i no les normes, és l’eina més eficaç per lluitar contra la corrupció.

    Aquesta és una crida clara a no romandre neutrals; hem d’actuar des del respecte, la coherència i una bona pedagogia exemplificadora. La reflexió és l’eina cabdal i ho podem fer comentant les notícies del dia o mitjançant jocs de simulació. Fa anys, a primària, vaig posar en funcionament un divertit i entretingut joc anomenat El joc de l’aigua editat per la Diputació de Barcelona on els diferents actors d’un poble veien com, entorn a l’ús responsable de l’aigua (o no responsable) tots es veien involucrats d’una manera o d’una altra.

    El municipi (sense nom concret) tenia Ajuntament, tècnics, constructors, fabricants, veïns i el mateix riu d’on es treia l’aigua potable que també patia les conseqüències de les decisions preses. Cada actor disposava d’una informació complerta sobre el seu rol en el municipi i, sempre que l’iniciàvem el joc, apareixien conflictes d’interessos, que arribaven a ser greus i que generaven intents de suborns, favors no públics, eleccions a batlle de l’Ajuntament molt renyides… a la fi, tota la complexa vida social d’un municipi.

    Han passat molts d’anys i tots recordem els esdeveniments succeïts en aquest poble imaginari que aconseguí fer-los entendre la complexa realitat de les relacions humanes, la pressió dels poderosos, la feblesa dels pobres i les ideologies i realitzacions d’uns o d’altres quan guanyaven les eleccions. La resta ho feia la reflexió: què ha passat? Com ha passat? Per què ha passat? Hi havia una altra manera de resoldre aquest conflicte? I tu al seu lloc que hagueres fet?

    Ús he de confessar que no sempre era possible la reflexió després d’una sessió intensa; ja que hi havia alumnes que s’arribaven a endinsar-se tant dins el seu paper que just després d’una sessió no eren capaços de reflexionar i pensar que tot el que havia passat era un simple joc.

    És possible educar contra la pobresa, el malbaratament dels diners públics i la corrupció. I com? Donant testimoni, no tant servint d’exemple; donar testimoni significat anar una mica més enllà, donar testimoni implica transmetre una experiència, un coneixement o una vivència no per ser repetida sinó perquè l’altre pugui construir la seva. I no només ho podem treballar amb al·lots d’ESO o de Batxiller; també a primària i fins tot als darrers cursos d’educació infantil.

    Imparteixo classe a un grup que estudia primer de primària a la Seu de la UIB a Menorca. L’altre dia, a classe, una alumna que és mare ens va contar una anècdota força il·lustrativa que ens pot ajudar a pensar. N’Eva, la mare i la seva parella, seien, després de dinar, i miraven la televisió on es parlava dels casos de corrupció, de les targetes opaques, de les comissions…

    La seva filla Naila jugava sense interessar-se gens ni mica pel que deia la televisió. La mare, davant tanta corrupció, va alçar la veu per dir: lladres!!! Na Naira (4 anys i mig), va deixar els seus jocs i se’n va anar a vora de la mare i li va dir:

    • No es diuen senyors lladres, mami, es diuen polítics!

    La mare va quedar esglaiada d’una afirmació com aquesta i intentà seguir la conversa, però la seva filla volgué acabà l’explicació:

    • Mira mami la gent que fa feina, com tu, guanya doblers però, a final de mes, a tu no et donen tot el que has guanyat; te’n donen un feix gros a tu però un altre feix més petit el posen dins una guardiola molt grossa que és de tots i on tots els que fan feina hi posen duros. Aquesta guardiola serveix per pagar coses que són per tots, que tots necessitem, per exemple escoles, hospitals, carreteres i així quan anem al metge no fa falta pagar i hi podem anar tots. Però hi ha polítics que agafen doblers de sa guardiola per coses que només són per ells, per exemple anar de viatge, anar a sopar, fer-se un bany nou… I quan necessitem els doblers per fer una escola, anem a sa guardiola i resulta que està buida! Per açò es polítics són uns lladres! A que sí mami?

    La conversa continuà, amb una llarga llista de per què? Si ens havien robat a nosaltres? Si ens robaran algun dia? Per acabar amb una frase també impactant:

    • si un dia venen a casa avisa’m!
    • Per què Naila?
    • Idò, perquè amagaré sa meua guardiola!

    Ben segur que el tema havia sortit a classe i en alguna conversa es devien fer algunes reflexions; fins i tot seria possible que fos la seva tutora que els hagués transmès aquest missatge; però sigui el que sigui va generar en na Naila una preocupació entorn al tema i un munt de preguntes que la mateixa reflexió que explicava amb tanta seguretat li produïen. La clau estava en el diàleg; el coneixement estava en la reflexió: una de les condicions per pensar bé és no estar massa segur de les pròpies conviccions. Na Naila anava per bon camí: a que sí mami?

    El diàleg i la reflexió sobre el que succeeix al món a les aules ens permet pensar amb l’esperança i la transformació de tot allò que ens esclavitza i ens lliga al pensament únic; hi ha alternatives a la pobresa, hi ha alternatives per desfer allò que molts creuen transmès genèticament: l’exclusió, el fracàs escolar o la misèria. Com? En primer lloc, cal ser-ne conscient i en segon lloc teixir xarxes socials en forma de comunitats d’aprenentatge amb capacitat d’ajudar-se mútuament.

    Per tant, com deia Freire, el diàleg ha de ser, al mateix temps, acció i reflexió; els fillets i les filletes s’han de sentir partícips en la seva comunitat, han de saber aportar i actuar, pensar, decidir i fer.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    Escoles cooperatives, vénen de lluny i van més lluny encara
    Next Article
    Actualitat
    El finançament públic de la recerca universitària a Catalunya va caure un 87% entre 2010 i 2012
    Pere Alzina Seguí

    Related Posts

    Opinió
    Cabòries d’un substitut inestable

    juny 23, 2025

    Opinió
    Ni estigmes ni silencis: defensar l’Institut Escola La Mina és defensar l’educació pública

    juny 23, 2025

    Opinió
    Dormir bé, créixer millor: una crida urgent per a la salut dels nostres infants i adolescents

    juny 23, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}