Opinió

Llibertat educativa o caos assegurat: la consulta lingüística que destrossa el sistema educatiu valencià

El 4 de març passat va finalitzar la consulta organitzada pel Govern de Mazón i Rovira per determinar la «llengua base» als centres educatius. Es va vendre com un exercici de llibertat i democràcia, però en realitat ha esdevingut una imposició d’un model segregador que provocarà greus perjudicis al sistema educatiu. El caos que ha provocat, sumat a les enormes desigualtats entre l’ensenyament públic i el concertat, la segregació lingüística que generarà i l’enfrontament entre famílies i direccions dels centres fan que aquesta planificació educativa basada en la consulta hagi de ser retirada immediatament.

Un procés viciat des del seu origen

La consulta, promoguda per la Generalitat Valenciana sota la bandera de la “llibertat educativa”, ha suposat, en realitat, la imposició d’una política educativa sense base pedagògica. La decisió de com s’ha d’organitzar l’aprenentatge de llengües al sistema educatiu no pot quedar a l’atzar de votacions majoritàries de pares i mares, sinó que ha de respondre a criteris pedagògics, de cohesió social i de garantia de drets lingüístics per a tot l’alumnat. Tot i això, la llei aprovada pel Consell ha trencat aquest equilibri, substituint el model plurilingüe anterior, basat en criteris tècnics, per un referèndum emocional que provocarà greus problemes als centres educatius.

Diferències entre pública i concertada: la bretxa educativa s’engrandeix

Els resultats de la consulta han evidenciat una fractura clara entre l’ensenyament públic i el concertat. Mentre que als centres públics la majoria de les famílies ha optat pel valencià, a la concertada el castellà ha estat l’opció majoritària. Això significa que, en una mateixa ciutat, la llengua vehicular serà diferent depenent de si l’alumnat està escolaritzat en un col·legi públic o en un de concertat, aprofundint en la segregació lingüística i social.

El 42% de famílies que no han votat: el conflicte està servit

Una de les dades més alarmants de la consulta és que un 42% de les famílies no van participar en el procés. Tot i això, la Conselleria ha decidit ignorar aquest fet i aplicar els resultats com si representessin el sentir majoritari de tota la comunitat educativa. Això suposa que, en molts centres, una minoria de famílies que sí que ha votat ha decidit per la majoria silenciosa, cosa que generarà enfrontaments inevitables entre les direccions escolars i les famílies que no van participar o que veuen com els seus fills estudiaran en una llengua que no van escollir.

Els equips directius dels centres es troben en una situació insostenible. Han de reorganitzar grups amb ràtios descompensades, grups que poden tenir una concentració d’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu a la mateixa aula, la qual cosa impedirà que l’alumnat d’aquest grup rebi una atenció educativa adequada. També hauran de bregar amb pares i mares que exigiran explicacions sobre com s’ha aplicat una votació que, en molts casos, no ha tingut la participació suficient per ser representativa o el motiu pel qual la seva filla o fill ha d’anar a un grup on la llengua base és diferent de la que han votat.

Les característiques dels grups també generaran debats entre el professorat sobre qui agafa cada grup, cosa que pot provocar que els grups més complexos no sempre siguin assumits pel professorat amb més experiència i antiguitat al centre, de manera que seran destinats a l’últim professor o professora que arribi al centre.

Un model lingüístic que destrueix la cohesió educativa

El sistema plurilingüe vigent fins ara estava enfocat a garantir que tots els alumnes aprenguessin les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana en un model inclusiu i d’equitat. Amb l’aplicació de la nova llei, a molts municipis es crearan dos sistemes educatius paral·lels: centres amb més presència del valencià i centres amb predomini del castellà, consolidant una divisió que ens allunya de l’objectiu que l’alumnat finalitzi l’escolarització amb ple domini de les dues llengües.

Tal com està configurat aquest model, l’alumnat de les zones de predomini lingüístic castellà finalitzarà els seus estudis amb una competència lingüística exclusivament en castellà, atesa la poca presència i ús social del valencià als seus respectius territoris, cosa que els privarà d’oportunitats personals i professionals a la seva vida adulta.

La falsa “llibertat educativa” que defensa el Consell és, en realitat, la imposició d’una política que perjudica la normalització del valencià i que retrocedeix dècades pel camí cap a un sistema educatiu plurilingüe i de qualitat.

Conclusió: una llei que ha de ser retirada

L’aplicació de la nova llei lingüística ha demostrat que és un error polític i pedagògic. La manca de planificació, els problemes organitzatius que ja estan sorgint i l’enfrontament que està generant a la comunitat educativa fan que aquesta llei hagi de ser revisada i retirada abans que el desastre sigui irreversible.

El sistema educatiu no pot dependre de consultes que divideixen i enfronten la comunitat escolar. La planificació educativa s’ha de basar en criteris pedagògics, no en majories circumstancials que varien d’un any a l’altre i que generen inseguretat als centres. És urgent fer marxa enrere a aquesta llei i restaurar un model que garanteixi l’equitat lingüística, l’estabilitat organitzativa i el dret de tot l’alumnat a adquirir una competència real en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

Si el govern de Mazón no rectifica, no només estaran condemnant el valencià a una desaparició progressiva a les aules, sinó que estaran destruint la cohesió educativa i social que tant ha costat construir en les darreres dècades.