Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Alex Rodés, una estrella de la dansa als 12 anys

    Emilse González

    La societat civil catalana reivindica la universalització del lleure educatiu a l’estiu

    Ana Basanta

    Una visió subjectiva i parcial de la meva etapa escolar

    Roser Batlle

    El teu cervell és major d’edat?

    Laura Chaparro - Agencia Sinc

    El llegat politicopedagògic de José Mujica: una lliçó d’humanitat, compromís social i pedagogia

    Alejandro Hidalgo Zamorano
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    ‘Los que se quedan’

    Jaume Celagener 10, 20242 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Fotograma de 'Los que se quedan'
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Els tres principals protagonistes de la història ‘Los que se quedan’, que ens narra el director Alexander Payne, representen aquesta sentència: un professor d’humanitats no gaire estimat per alumnes i companys de claustre que treballa en un internat elitista, un noi amb una família que el té mig abandonat i ell es belluga en els marges de l’existència i una cuinera negra que viu el dol del seu fill mort al Vietnam.

    Arriben les vacances i tots marxen a casa seva llevat d’aquests tres personatges que aniran construint un vincle que es convertirà en un esdeveniment.

    Professor i deixeble. Tots dos poden representar els perdedors, aquells que la societat deixa enrere, que a vegades s’intercanvien els papers i el deixeble es converteix en el mestre, un intercanvi de papers  molt intens, alhora que contingut des del punt de vista emocional gràcies, sobretot, a un sentit de l’humor que només tenen les persones molt intel·ligents.

    Especialment encertada és la feina d’en Giamatti, que dona vida al professor, un dels rostres més originals del cine de tots els temps i que sap treure’n profit

    Intel·ligents i bondadoses. Una excursió a Boston els posa a prova, els permet sortir de l’espai escolar que sempre condiciona i conversar i anar-se coneixent i tots tres saben respondre amb bondat a les demandes de l’altre i a les conseqüències que apareixeran al final de la pel·lícula.

    Tot ben amanit amb unes interpretacions esplèndides -Paul Giamatti, Da’Vine Joy Randolph i Dominic Sessa-, amb una banda sonora que els que tenim uns quants anys anirem identificant i ens conduiran a aquella època.

    Especialment encertada és la feina d’en Giamatti, que dona vida al professor, un dels rostres més originals del cine de tots els temps i que sap treure’n profit i fins i tot convertir-lo en moments humorístics.

    No us la perdeu perquè els que som de l’ofici tindrem bons moments per anar reflexionant sobre el sentit de la nostra feina, el sentit de l’acció educativa i si aquesta té límits o no. Ètica en estat pur.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    cinema Mestre Mestres opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Un nou currículum, una mateixa infància
    Next Article
    Anàlisi
    La revolució femenina que canviarà l’Iran
    Jaume Cela

    Mestre i escriptor

    Related Posts

    Opinió
    Maria Zambrano i l’agonia d’Europa

    maig 20, 2025

    Opinió
    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    maig 19, 2025

    Opinió
    El bullying que no fa soroll

    maig 16, 2025

    1 comentari

    1. Joan M Girona on gener 10, 2024 12:13 pm

      Bona crítica, Jaume.
      En faràs una de Yo capitán?

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.