Migrants musulmans a Espanya: el tercer país de la UE on assoleixen una menor formació, per darrere de Grècia i Itàlia

Els migrants musulmans que arriben a l’Estat espanyol tenen un 69% de probabilitats que els seus fills acabin l’etapa escolar obtenint el títol d’ESO com a màxim. Uns índexs de baixa formació educativa només superats per Grècia (82%) i Itàlia (70%). Així mateix, només un 4% obtindrà un títol universitari, proporció que en el conjunt de la societat espanyola s’eleva fins a més del 35%, segons que ressalta l’últim informe de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea “Being Muslim in the EU. Experiences of Muslims“, que centra la mirada en les experiències dels migrants musulmans i els seus fills en 13 països europeus.

Si bé el general de la població espanyola presenta una estructura de “rellotge de sorra” -amb un 38-39% de població amb estudis bàsics, un 36-37% de població amb estudis superiors i un 25% de població amb estudis intermedis-, aquesta situació no es dóna entre la població migrant musulmana. En aquest cas, la forma és de “piràmide”, amb una base d’allò més àmplia (69%), una part central relativament equiparable a la mitjana de la societat (27%) però una cúspide pràcticament anecdòtica del 4%.

“En general, gairebé un terç (30%) dels enquestats musulmans d’entre 18 i 24 anys són joves que abandonen l’escola. Aquesta taxa és més de tres vegades superior a la mitjana de la població general a la UE-27”, alerta l’informe. També detalla que la taxa d’Abandonament Escolar Prematur (AEP) entre els nois musulmans és superior al de les noies, en una proporció del 37% respecte al 22%.

L’estudi també exposa que gairebé la meitat (43%) dels enquestats que com a màxim tenen el graduat bàsic treballen en ocupacions elementals, però que 1 de cada 10 dels que han completat l’educació terciària també ho fan. “Això apunta a la sobrequalificació entre els enquestats musulmans i a la possible dificultat de reconèixer les qualificacions obtingudes a l’estranger als països de residència dels enquestats”, es destaca. “La taxa de sobrequalificació és, de mitjana, del 41% per als enquestats musulmans i del 22% per a la població general de la UE-27”, avisa.

De fet, més de la meitat dels musulmans a l’Estat espanyol que responen l’enquesta treballen en feines elementals (57%), la proporció més alta de la UE. A Grècia la proporció baixa al 36%, i a Itàlia al 34%. La proporció més baixa de musulmans desenvolupant tasques elementals es troba a Alemanya (16%).

Poder disposar d’un habitatge en condicions també és clau per garantir l’èxit escolar. A Espanya, un 31% dels enquestats musulmans asseguren que tenen dificultats per mantenir la seva llar calenta, molt per sobre del 17% del conjunt de la societat espanyola, i lluny del 9% de la mitjana europea.

A Catalunya, de fet, l’alumnat d’arrel marroquina es troba molt majoritàriament en situació de vulnerabilitat: dels 23.685 infants escolaritzats que provenen del Magreb, un 76,4% del total tenen detectada una necessitat educativa especial (18.094), eminentment per ‘situacions socioeconòmiques desafavorides’ i ‘situacions socioeconòmiques i/o socioculturals desafavorides’, i majoritàriament s’escolaritzen en escoles públiques: 15.183, enfront a 2.911 que van a escoles concertades.

Contràriament a aquestes dades, els musulmans d’Espanya i Itàlia asseguren que van ser els que van experimentar els nivells més baixos de discriminació racial directa, trobant-se Àustria, Finlàndia i Alemanya a la part contrària d’aquesta classificació.

L’enquesta va tenir lloc entre l’octubre de 2021 i el setembre de 2022 a una mostra representativa de  9.604 ciutadans musulmans en 13 països de la UE. A l’Estat espanyol, concretament es van entrevistar 729 persones provinents de països del Magreb i 381 de països subsaharians.

“Estem assistint a un preocupant augment del racisme i la discriminació contra els musulmans a Europa. En comptes de sembrar divisió en les nostres societats, hem de garantir que tothom a la UE se senti segur, inclòs i respectat, independentment del seu color de pell, origen o religió”, va asseverar la setmana passada la directora de l’Agència, Sirpa Rautio, durant la presentació de l’informe.