Opinió

El desenvolupament psicomotriu dels 0 als 3 anys: un procés clau per al creixement integral

Els primers 3 anys de vida representen un període crucial en el desenvolupament psicomotriu dels infants, establint les bases per a les seves habilitats futures, tant físiques com cognitives i emocionals. Durant aquesta etapa, es produeixen avenços significatius que determinen l’evolució global de l’infant, i és fonamental comprendre com acompanyar-los adequadament. A continuació, es detallen les principals fases d’aquest procés.

De 0 a 12 mesos: els primers descobriments

Durant els 3 primers mesos de vida, els nadons comencen a incrementar el control del cap i del coll. Al principi, els seus moviments són reflexos i involuntaris, però a mesura que passen les setmanes, comencen a mostrar més control i coordinació. És també en aquest moment que  comencen a seguir objectes amb la mirada i a respondre a sons i veus familiars.

Per tal d’estimular-los, podem col·locar el nadó boca avall durant curts períodes de temps per enfortir els músculs del coll i l’esquena, així com oferir-los joguines visuals i sonores que afavoreixin el desenvolupament sensorial.

Entre els 4 i els 6 mesos, a més, els nadons adquireixen la capacitat de girar-se i seure amb suport, mentre que els seus moviments es tornen més deliberats. Comencen a explorar objectes amb les mans i la boca, un aspecte clau per al desenvolupament sensorial. Per fomentar aquest procés, és important proporcionar-los joguines segures de diferents textures i animar-los a moure’s, col·locant objectes propers però fora del seu abast.

A partir dels 7 mesos, molts infants comencen a gatejar, i passar objectes d’una mà a l’altra, aspectes essencials per a la coordinació mà-ull. En aquesta etapa, és beneficiós crear un entorn segur amb obstacles suaus que els motivin a desplaçar-se i brindar-los joguines que afavoreixin la manipulació d’objectes.

Cap als 12 mesos, alguns infants ja fan els seus primers passos i desenvolupen més habilitats manuals, com la capacitat d’agafar petits objectes amb el polze i l’índex.

De 12 a 24 mesos: el camí cap a l’autonomia

Entre els 12 i els 18 mesos, els infants comencen a caminar amb més seguretat, cosa que els permet explorar l’entorn amb confiança. Durant aquest període, es perfeccionen les habilitats motores fines, com ara apilar blocs o utilitzar culleres i forquilles. La imitació del comportament dels adults juga un paper fonamental en el seu aprenentatge. És per això que les joguines que reprodueixen activitats quotidianes, com cuinar o utilitzar eines, són especialment útils per al seu desenvolupament.

Entre els 18 i els 24 mesos, l’infant comença a córrer, saltar i pujar escales amb ajuda, mentre millora el seu equilibri i coordinació. Aquest és un moment ideal per crear espais de joc que els permetin moure’s i practicar aquestes noves habilitats. També es produeix un avenç en el desenvolupament del llenguatge, i l’infant comença a utilitzar paraules per expressar-se. El joc simbòlic, com ara fer veure que cuinen o condueixen, és molt comú en aquesta etapa i contribueix a la seva comprensió del món.

De 24 a 36 mesos: perfeccionament i independència

Dels 24 als 30 mesos aproximadament, els infants continuen perfeccionant les habilitats motores gruixudes, com córrer amb més seguretat, saltar amb els dos peus i pujar i baixar escales sense ajuda. A més, desenvolupen habilitats motores fines més complexes, per la qual cosa oferir-los materials de dibuix i manualitats pot ajudar-los a practicar la motricitat fina.

Cap als 3 anys, l’infant comença a mostrar una major independència en les seves activitats quotidianes, com vestir-se o rentar-se les mans sense ajuda. També es mostren més interessats en activitats estructurades, com trencaclosques o jocs de construcció, que requereixen més concentració i coordinació.

Amb tot, el desenvolupament psicomotriu durant els primers tres anys de vida és un procés dinàmic que afecta tots els aspectes del creixement de l’infant. Comprendre les diferents etapes permet als adults proporcionar el suport i els estímuls adequats per fomentar un desenvolupament saludable i equilibrat. És important recordar que cada infant és únic, i que les variacions en l’evolució són normals, influenciades per factors genètics, ambientals i culturals. Els adults tenen un paper clau en l’acompanyament d’aquest procés, oferint espais segurs, estimulants i adaptats a les necessitats de cada infant.