Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Quan arriba l’estiu, molts infants i adolescents no poden accedir a activitats de lleure educatiu per diferents raons: per la situació socioeconòmica, com a resultat del lloc on resideixen o, fins i tot, per raons de gènere. De fet, hi ha una dada que reflecteix aquesta problemàtica estival: 330.000 infants i adolescents no participen d’aquestes activitats. 4 de cada 10. Com viuen l’estiu aquestes criatures? Què fan durant les vacances?
En aquest context, l’Aliança Educació 360, una iniciativa formada per centenars d’organitzacions diverses amb l’objectiu d’aconseguir una educació a temps complert i que no es redueixi només a l’àmbit de l’escola han buscat endegar, juntament amb la Diputació de Barcelona, el projecte ‘Municipis per un Estiu Enriquit’.
La prova pilot d’aquesta iniciativa arrencarà amb 12 municipis que treballaran conjuntament amb l’Aliança 360 i la Diputació per donar resposta a les desigualtats que existeixen en l’accés al lleure durant l’estiu.
L’acte de presentació d’aquesta innovadora proposta té lloc a l’Espai Francesca Bonnemaison i comença amb la intervenció de Glòria Colom, diputada adjunta d’Educació de la Diputació de Barcelona, i de Maria Truñó, directora de l’Aliança. “L’educació tracta de millorar desenvolupant-se en la societat. El temps d’estiu no pot ser una excepció: és un moment per gaudir i per tal que els nens i les nenes aprenguin a relacionar-se i a viure”, ha explicat Glòria Colom. “Els esforços no sempre han estat útils, però l’accés durant l’estiu al lleure educatiu és un repte de país. Hem de poder garantir aquest accés”, ha afegit.
En aquest sentit, Truñó, ha volgut destacar algunes idees sobre la presentació d’aquesta iniciativa: “Des de fa 4 anys, hem pogut aprendre la importància del que passa entre els nois i les noies durant l’estiu. Volem treballar plegats amb la Diputació per aconseguir garantir un mínim d’activitats d’estiu, començant pels que més ho necessiten i pels municipis”.
Un dret reconegut per Nacions Unides
Un cop finalitza la presentació institucional, es dona pas a una ponència sobre “El dret al lleure educatiu durant l’estiu”, a càrrec de l’adjunta del Síndic de Greuges, Aida C. Rodríguez. L’any 2014, la sindicatura va presentar un primer informe sobre aquest assumpte. Des del Síndic, entenen el lleure educatiu com ‘el conjunt d’activitats adreçades a nens i nenes siguin del caràcter que siguin’, un dret que està garantit per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants.
Una de les conclusions a les quals arriba l’informe del 2014 és que, tot i que la normativa catalana sí que reconeix aquest dret, hi ha una mancança en la implementació de polítiques públiques d’aquest àmbit. Tot i això, sembla que, deu anys després, al 2024, hi ha un canvi de paradigma i s’aproven tant una estratègia del reconeixement del lleure a Catalunya com un acord de suport al lleure educatiu de base voluntària.
És per això que el febrer del 2025, el Síndic publicarà un nou informe, onze anys després del primer. “El balanç de la darrera dècada no ha mostrat un canvi qualitatiu prou significatiu. És cert que hi ha hagut millores, sobretot en el que respecta a les subvencions, però encara hi ha mancances”, ha assenyalat l’Aida sobre l’evolució d’aquest dret.
Una de les consideracions que s’han de tenir en compte quan es tracta del dret al lleure educatiu és fer una escolta activa als infants i els adolescents, ja que de vegades estan sobresaturats d’activitats i aquest lleure no pot ser un lloc on deixar als nens per manca d’alternatives ofertes per polítiques públiques de família.
Una altra consideració és el tema de la baixa inversió pública. Hi ha una infrarepresentació en els pressupostos. En relació amb això, també existeix un dèficit en el desenvolupament normatiu. No s’ha desenvolupat legalment el dret al lleure malgrat les competències que té en exclusiva la Generalitat. Una dada: més del 66,1% dels ajuntaments de més de 3.000 habitants no compten amb un pla de dinamització del lleure.
També existeix un problema amb la cobertura del lleure. No arriba a qui hauria d’arribar. Més d’un 80% dels infants no participen en aquestes activitats durant l’estiu. Què fan durant aquest temps i per què no poden accedir al lleure educatiu? Una de les raons podria ser la segregació educativa; sigui per la quota de pagament, que no totes les famílies es poden permetre, per la localització de l’escola, per la quantitat de places oferides, o fins i tot per l’origen sociocultural o per edat i gènere.
Enfortir les polítiques locals
Finalment, arriba el torn d’una taula rodona sobre el potencial educatiu a l’estiu i per què cal enfortir les polítiques públiques locals per garantir els drets educatius durant aquest període. En aquesta hi participen la mateixa Aida C. Rodríguez; Maria Vilas, representant de la PINCAT, Plataforma d’Infància de Catalunya, i Àmbit de Relacions de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i Txus Morata, directora de la Càtedra de Lleure Educatiu i del Grup de recerca Innovació i Anàlisi Social (GIAS) de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.
En aquest diàleg sorgeixen temes com els beneficis que suposen pels infants i els adolescents fer activitats lleure. Tot aquest conjunt d’activitats ajuden al desenvolupament competencial i també a millorar aspectes com la creativitat o la concentració, en un moment vital de l’infant o jove en què encara estan acabant de definir-se trets de la seva personalitat. Aquest mateix lleure també acaba generant molts beneficis als barris i les comunitats perquè crea xarxes de suport.
Un altre tema és poder garantir l’accés a l’espai públic. S’ha de permetre poder visitar la natura. Avui dia, tot i que és cert que els permisos públics són molt necessaris per garantir la seguretat, hi ha un excés de burocratització que fa anys no passava.
També és destacable l’efecte dels rols de gènere sobre l’accés a les activitats de lleure. Els nois fan un lleure de caràcter més esportiu que el que interessa a les noies. El gènere també té un pes molt important en les activitats que s’escullen. Es dona pes al lleure esportiu i a l’impacte que això pot generar. En últim lloc, destaquen el fet de pensar en els adolescents, de vegades en segon pla, que tenen pocs espais pel lleure i es veu clar en la reducció que existeix entre el temps que hi dediquen els infants a aquestes activitats i el que hi dediquen els infants.
La iniciativa ‘Municipis per un Estiu Enriquit’ té oberta la convocatòria per a municipis d’arreu del país fins al 5 de març. Després, un comitè avaluador decidirà quins són els 12 participants d’aquest projecte pilot, on mitjançant una metodologia d’intercanvi de coneixements i aprenentatges, els responsables municipals aprendran a fer noves polítiques que lluitin contra les barreres que deixen a molts infants i joves exclosos del dret al lleure.
